¿Què passarà si no es prorroga l'estat d'alarma?

El rebuig del Congrés a la quarta pròrroga de l’estat d’alarma suposaria l’aixecament del confinament –perquè anul·laria la limitació de la llibertat de circulació–, i deixaria el Govern central sense el «comandament únic» per dirigir la desescalada, segons els experts. Les mesures incloses en el decret del 14 de març, revisades i actualitzades en les successives pròrrogues, quedarien sense validesa de manera immediata: «Tornaríem a la casella de sortida. Seria un desastre», etziba el catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra, Marc Carrillo.

Les comunitats autònomes recuperarien les competències que van ser centralitzades, però el seu marge de maniobra continuaria sent limitat per aturar la pandèmia. El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, Xavier Arbós, recorda que les autonomies no tenen potestat per intervenir les fronteres exteriors, així que no poden establir un confinament perimetral als seus límits. «Podrien tornar a gestionar les seves competències en sanitat, però no tindrien la potestat constitucional per impedir la llibertat de circulació. És a dir, no heretaran automàticament la situació creada per l’estat d’alarma», avisa.

Ara bé, els experts remarquen que l’aixecament de l’estat d’alarma no significa que el Govern central deixi d’intervenir en matèria sanitària, sinó que ho tornaria a fer a través de la coordinació amb les autonomies. Un esforç addicional que requeriria diàleg i col·laboració per implementar el pla de desglaç ideat per l’Executiu central des de l’òptica de la «cogovernança» a la qual es refereix el president del Govern espanyol.

Idear un pla B

El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de València, Lorenzo Cotino, planteja que la majoria de la normativa econòmica i laboral adoptada no està vinculada al decret d’estat d’alarma, per la qual cosa continuaria vigent. 

De tota manera, considera que «el dret ordinari no està preparat per a aquesta situació d’excepcionalitat», per la qual cosa «seria forçar la maquinària jurídica» amb la deformació de lleis com la de salut pública, la llei de protecció civil i la llei de seguretat nacional, una cosa que portaria «molts dubtes de constitucionalitat». «El Govern ha de preparar ja un pla B».

Notícies relacionades

El Govern celebrarà l’Any Irla amb una trentena d’actes des del sud de França fins al Parlament

El Govern aprovarà al maig la llei que prohibeix als menors de 16 anys cedir la seva imatge a les xarxes socials

Les alternatives que s’han posat sobre la taula generen objeccions entre els experts. Una d’aquestes és decretar un nou estat d’alarma amb un altre contingut per guanyar 15 dies més sense passar pel Congrés, una altra requereix modificacions en les lleis vigents perquè el Govern tingui més lideratge i poder sobre les competències compartides, i l’última, utilitzar la llei de seguretat nacional per declarar una situació d’emergència que pugui servir com un «pseudoestat d’alarma». 

Arbós i Cotino avisen que aquestes opcions són maniobres polítiques que podrien xocar amb el Tribunal Constitucional i que, a més, podrien ser qualificades de «frau i abús» del Govern respecte a la resta de poders de l’Estat.