Les mesures per salvar la justícia provoquen una bronca entre el Govern central i el PP

Si d’alguna cosa presumeix el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, és de mirar de buscar consensos amb totes les institucions i operadors que configuren la justícia, sobretot quan del que es tracta és de modernitzar-la o, almenys, adaptar-la als temps actuals, tot i que aquests passin pel Covid-19. Però tot apunta que no serà possible amb el reial decret que el Govern espanyol vol aprovar aquest dimarts per agilitar-la i evitar que col·lapsi quan acabi l’estat d’alarma i els jutjats no hagin només de pronunciar-se sobre serveis essencials, com són les compareixences de detinguts o les diligències relatives a la violència de gènere.

Entre les principals mesures que inclou el decret per implantar als jutjats durant els tres mesos posteriors a l’aixecament de l’estat d’alarma hi ha torns perquè els funcionaris també treballin a la tarda i habilitar entre l’11 i el 31 d’agost, mesura que ha aixecat crítiques de col·legis d’advocats i de jutges i fiscals.  No obstant, recull també iniciatives de pes social o econòmic, com ara habilitar un procés exprés per revisar règims de visita de pares separats malalts per coronavirus. O recalcular amb urgència pensions a fills si els ingressos habituals s’han vist molt minvats per la pandèmia. A més, s’advoca per permetre el rescat de plans de pensions per a autònoms que superen un 75% de pèrdues en aquesta crisi.

Raons tècniques del PP

Pel que fa a l’elaboració del decret, fonts de Justícia destaquen que s’ha treballat amb totes les comunitats autònomes, els col·legis professionals, les associacions de jutges i fiscals i els sindicats de funcionaris, i fins i tot s’ha consultat amb els portaveus dels principals grups parlamentaris i tots ells el van aplaudir. Mostra d’aquesta col·laboració s’ha assenyalat que va ser la del conseller madrileny, Enrique López, també secretari de Justícia i Interior del PP, de qui va partir la proposta d’habilitar l’agost, mes tradicionalment inhàbil en justícia, durant el qual només es tramiten diligències urgents, com ara compareixences de detinguts. 

No obstant, davant les notícies publicades sobre l’esborrany del reial decret, Pablo Casado es va mostrar molt crític, i va anunciar que no el recolzarà, entre altres motius perquè sota el seu criteri una llei orgànica «no es pot modificar per reial decret». Fonts del ministeri, no obstant, afirmen que això és possible, perquè les modificacions afecten només aspectes concrets d’aquestes lleis, en les quals no s’entrava en detall.

Casado va afegir a Esradio que «no es poden canviar els ordres jurisdiccionals i no es pot modificar una llei orgànica a través d’un reial decret en un estat d’alarma». «El que vulgui negociar el PSOE que ho porti al Congrés. No volem ni negociacions paral·leles ni taules extraparlamentàries», ha afegit. Això li va donar peu per assegurar que els espanyols han pogut veure que el Govern «no és fiable en els seus plantejaments ni en les seves promeses electorals ni en els pactes que fa amb els altres partits», informa Europa Press.

Quan li van preguntar sobre això, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va restar importància a les crítiques de Casado i va apel·lar a la «corresponsabilitat» de les comunitats autònomes per no preveure problemes davant del reial decret.

Tercera peça

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Fonts del ministeri el presenten com una tercera peça que se suma a les ja adoptades per adaptar la justícia al Covid-19 i a la desescalada. Són 28 articles, amb més d’una dotzena de disposicions, amb les quals s’espera que la tornada a l’activitat es pugui fer amb la seguretat més gran per a tots els implicats i de forma àgil per evitar l’allau d’assumptes que es presumeix que portarà el mateix virus, com els ertos o els procediments relatius a concursos de creditors.

Des de Justícia s’insisteix que tots els terminis processals estan suspesos i quan s’acabi l’estat d’alarma es duplicaran i es comptarà amb 20 dies més per presentar les al·legacions o recursos que correspongui. El decret preveu «la celebració d’actes processals preferentment mitjançant la presència telemàtica dels intervinents per minimitzar el risc de contagi». Això passa fins i tot, en el penal, per celebrar judicis telemàtics, tret dels «supòsits de procediments per delictes greus, en els quals la presència física de l’acusat resulta necessària». Tampoc farà falta que els advocats portin togues, per evitar contagis al ser utilitzades per alguns.