ESTAT D'ALARMA

Detencions i multes per saltar-se el confinament amb difícil encaix legal

Els juristes coincideixen en els excessos de les sancions i els auguren poc recorregut als tribunals

Les propostes de sanció tripliquen ja el nombre d'infraccions de tot el 2018

zentauroepp52862662 barcelona 20 02 2020 sociedad coronavirus covid 19 denuncias200320113643

zentauroepp52862662 barcelona 20 02 2020 sociedad coronavirus covid 19 denuncias200320113643

6
Es llegeix en minuts
Miriam Ruiz Castro
Miriam Ruiz Castro

Periodista

ver +

Cada dia, rere un faristol a la Moncloa, els representants de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat donen compte de les persones que s’han saltat el confinament per trencar l’estranya calma que ara colonitza els carrers. La xifra no deixa d’ampliar-se mentre els portaveus insisteixen en el bon comportament generalitzat dels ciutadans i treuen pit davant les càmeres. Però més de 40 dies després d’aquesta nova rutina, comencen a créixer els dubtes sobre actuacions excessives, arbitràries en molts casos i de difícil encaix legal.

Un dia després que entrés en vigor l’estat d’alarma, Interior va emetre una ordre que remet al Codi Penal per a possibles delictes i a l’article 36.6 de la llei de seguretat ciutadana per sancionar els comportaments que no siguin delictius. Una norma que el PSOE va recórrer al Constitucional i de la qual precisament criticava, entre altres coses, les «multes desproporcionades» que incloïa. 

Des del 14 de març ja s’acumulen 759.290 propostes de multa. En tot el 2018, últim any en què s’han publicat les dades, les sancions per infraccions relacionades amb la coneguda com a ‘llei mordassa’ van arribar a les 249.665. Si es tenen en compte només les relacionades amb l’article 36.6, en van ser 13.413. El Defensor del Poble parla de «xifres importants» i ha sol·licitat Interior informació per comprovar si s’està actuant de manera «correcta i proporcional». 

Inseguretat jurídica

«És un nombre excessiu, perquè hi ha bastanta inseguretat jurídica sobre el que es pot i el que no. La casuística de sancionats és enorme», assenyala a EL PERIÓDICO Alberto González, d’AGM advocats. En això coincideixen tots els experts consultats. L’advocat creu que el text del decret «deixa un marge absolutament discrecional per decidir què és el que es pot sancionar i què no», fet que provoca una «inseguretat patent». 

Un mes després de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma, Interior es va veure obligat a enviar una guia a les delegacions del Govern per unificar criteris sobre com elaborar les propostes de sanció. Des del col·lectiu Defensar Qui Defensa, que inclou nombroses oenagés pro drets humans, critiquen que se sanciona les persones directament per un desplaçament no autoritzat.

«S’està fent una interpretació de la norma que no hi és al decret», afirma l’advocat penalista José María de Pablo, del bufet Mas Calvet. «Al decret es prohibeix circular per les vies públiques, però les zones comunes de la comunitat de veïns no ho són, així que aquestes sancions jo entenc que són nul·les». De Pablo esmenta també el cas de cerimònies religioses dissoltes, com la del Divendres Sant a Granada, malgrat que el reial decret les permet sota alguns requisits.

Els tres juristes coincideixen a posar com a exemple els supermercats. El decret no diu que calgui acudir al més pròxim, ja que aquest pot ser també el més car o pot no tenir els productes que volem. Hi va haver alguna província on es van multar ciutadans per compres que els agents no consideraven de primera necessitat. 

Denúncies que no prosperaran

«La denúncia dependrà molt de la interpretació de l’agent que et toqui, perquè el decret no recull els supòsits específics», afirma Inmaculada López, col·laboradora d’ATD Abogados. «El 90% no prosperarà, i és una opinió majoritària entre els meus companys». 

«El 90% de les propostes de sanció no prosperaran» 

Són sancions amb quanties bastant elevades, de 601 a 10.400 euros, per la qual cosa és d’esperar que hi hagi bastants recursos, i a les xarxes socials ja s’estan movent models per fer al·legacions. Tot i que no tothom té ni els coneixements ni les ganes d’enfrontar-se a l’Administració, i fins i tot hi haurà qui prefereixi beneficiar-se de les reduccions que suposa pagar aviat i sense reclamar la sanció. «Em fa la impressió que això no són les multes de trànsit i moltes seran recorregudes», diu González, que augura que moltes prescriuran. «Atès l’ingent nombre que s’estan tramitant, les delegacions del Govern tindran una acumulació important».

Detencions sota sospita

Patricia Goicoechea és advocada i vicepresidenta de Rights International Spain. Per ella, no només són «preocupants» les sancions, sinó també les detencions vinculades al confinament, en què hi ha una «aparent arbitrarietat». Ja en són 6.776, les persones detingudes.

Davant els dubtes d’algunes delegacions del Govern per les detencions, l’Advocacia de l’Estat va qüestionar en un informe a què va tenir accés Europa Press la tipificació de la desobediència pel mer incompliment del confinament. I les primeres decisions dels tribunals sembla que li dona la raó. Un jutjat d’instrucció de Pontevedra va deixar en llibertat a un home perquè saltar-se el confinament no suposa automàticament cometre un delicte de desobediència, ni tan sols si es fa de manera reiterada. Segons el seu parer, només pot existir aquest delicte si es desobeeix un mandat concret dirigit a una persona determinada. «Del que més s’està abusant és del delicte de desobediència», explica De Pablo. «És una aplicació extensiva d’una norma sancionadora, i això no s’ha de fer», coincideix Goicoechea. L’advocat penalista explica que en moltes de les sentències que està veient els imputats estan arribant a acords d’acceptar quatre mesos de presó per fets que no són delicte. «El fiscal ofereix aquests quatre mesos perquè en un judici acabaria en absolució», assegura.

«Hi ha un esforç per practicar detencions per després vendre-les a l’opinió pública en els comptes oficials de Policia i Guàrdia Civil, i sembla que no corresponen amb delictes»

La Guàrdia Civil va difondre a les xarxes la detenció, per un presumpte delicte d’odi, d’un home que va publicar un vídeo en què assegurava que havia viatjat de Madrid a Torrevella per contagiar els veïns. «Hi ha un esforç per practicar detencions per després vendre-les a l’opinió pública en els comptes oficials de Policia i Guàrdia Civil, i sembla que no corresponen amb delictes», afirma De Pablo. Per l’advocat, «el delicte d’odi s’està utilitzant una mica com a calaix de sastre». El tipus penal «exigeix una incitació a l’odi contra col·lectius discriminats o desfavorits, i no sembla que la població de Torrevella ho sigui».

Goicoechea denuncia el que considera «un enorme despropòsit». «Les detencions suposen un risc per a la salut del mateix detingut i de tots els professionals que interactuen amb ell. Se’l posa al cotxe patrulla, en molts casos sense mascareta o guants, com denuncien els advocats d’ofici...», enumera. I insisteix que s’han de preservar tots els seus drets malgrat l’estat d’alarma.  

Notícies relacionades

Algunes oenagés estan recopilant casos d’abusos policials i actuacions excessives. Moltes les han rebut a través de vídeos penjats a les xarxes socials en què també es veuen els veïns aclamar els agents. «És terriblement alarmant. En situacions de por o crisi hi ha una part de la població que tendeix a veure amb bons ulls la mà dura, però s’han d’investigar tots els supòsits en els quals s’hagin pogut produir vulneracions de drets», apunta Goicoechea.

«Som conscients que cal estar confinats, que hi ha més de 20.000 morts i tots ho faríem fins i tot sense amenaça de multa, però sí que sorprèn veure els veïns aplaudir fins i tot excessos de la Policia», assenyala De Pablos. Per Inmaculada López, és «la impotència del tu sí i jo no, no tant aquest zel de complir les normes. Ningú pensava que això durés tant».

El decret arriba al Suprem

El decret de l’estat d’alarma ha arribat fins al Tribunal Suprem perquè estudiï si s’han anul·lat drets fonamentals. L’advocat valencià Curro Nicolau va presentar el recurs en el que considera vulnerats els de reunió, circulació o llibertat, que només es poden prohibir en un estat d’excepció. «No tinc cap interès ideològic ni tinc res en contra del Govern espanyol», assegura el lletrat, «però l’aplicació de la llei no és la correcta».