Desconfinament progressiu de l'activitat parlamentària

Les institucions del país emprenen aquesta setmana un desconfinament progressiu de la seva activitat parlamentària i reprenen part de la seva dinàmica habitual amb plens disminuïts, un format que ha permès al Congrés dels Diputats reduir marxes però seguir en funcionament malgrat el coronavirus. Els senadors tornaran a ocupar aquest dimarts els seus seients després de més d’un mes d’inactivitat en una sessió de control al Govern central, i el Parlament de Catalunya acollirà aquest divendres l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per al 2020 i posarà en pràctica la votació a distància. 

Les dues institucions van optar per anul·lar les sessions presencials i mantenir per via telemàtica les reunions habituals de la Mesa i la Junta de Portaveus des del 14 de març. L’únic ple que ha celebrat el Senat des de llavors va ser a distància i va durar tot just dos minuts, el temps necessari per aprovar un protocol internacional sobre l’adhesió de Macedònia del Nord a l’OTAN, que estava ratificat per tots els països membres, tret d’Espanya. El Congrés dels Diputats ha sigut l’única d’aquestes tres cambres que ha continuat amb activitat presencial, això sí, complint les estrictes restriccions sanitàries. Aquest dimecres hi tornarà a comparèixer el president del Govern central, Pedro Sánchez, per informar sobre el Consell Europeu i obtenir el recolzament per allargar el confinament fins al 9 de maig.

Fiscalització

La tornada a l’hemicicle del Senat es fa amb una sessió de control al Govern sense la presència de Sánchez per «qüestions d’agenda». La seva absència ja ha aixecat les crítiques de l’oposició, que considera minvada la seva capacitat de fiscalització, i que obligarà el vicepresident Pablo Iglesias a respondre a l’interrogatori de 15 preguntes dels grups. 

La Mesa del Senat va demanar als representants polítics que limitessin els desplaçaments i que donessin prioritat a la presència dels residents a la ciutat de Madrid per garantir la distància social requerida i no conjurar-hi més d’un 10% dels representants per partit. Així mateix, la Cambra alta va redactar un justificant per als que s’hagin de traslladar obligadament al ple. La sessió es preveu tensa perquè els grups preguntaran sobre la gestió del Govern sobre la crisi i les conseqüències socioeconòmiques que comporta. 

Després d’aquest primer round, el Senat acollirà el 30 d’abril una reunió de la Comissió General de les Comunitats Autònomes, que presideix l’expresident de la Cambra Alta, Manuel Cruz, que mesurarà l’entesa i la coordinació del Govern amb les regions. El PP ja ha exigit a Sánchez que en aquesta ocasió no planti els senadors.

Nous comptes

Mentrestant, a Catalunya, el Governi els comuns han aconseguit superar els tràmits parlamentaris perquè els pressupostos de la Generalitat per al 2020 i la llei d’acompanyament arribin a l’hemicicle aquest divendres en un ple reduït amb un màxim de 21 de diputats, ja que el reglament de la Cambra impedeix la celebració de sessions plenàries de forma cent per cent telemàtica. Per a una eficaç delegació del vot dels parlamentaris que no acudeixin, la Mesa va encarregar als serveis tècnics habilitar un sistema de votació a distància que es posarà en pràctica per primera vegada.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Tret de sorpreses d’última hora, la Generalitat posarà fi a un llarg temps en pròrroga pressupostària, ja que des del 2017 no s’han aprovat uns comptes catalans. JxCat, ERC i els comuns admeten que hauran de crear partides complementàries per atendre els estralls del coronavirus, però s’inclinen per executar modificacions sobre la base del 2020. 

Els pressupostos que se sotmetran a votació preveuen un increment de la despesa de 3.000 milions d’euros, la majoria destinats a despesa social.