JxCat i ERC reprenen la pugna pels plens telemàtics

L’ombra de Carles Puigdemont és molt allargada i mediatitza la present legislatura catalana des del seu inici. Com la tornada o ‘ritornello’ d’una cançó, sempre torna. El 30 de gener del 2018 ERC es va allunyar de l’independentisme màgic, oposant-se a una investidura a distància de Puigdemont. 26 mesos i una pandèmia després, la qüestió continua suscitant polèmica i tensió. Tot i que ara que l’expresident ja no és diputat, la lluita se centra en l’opció o no que, després de les pròximes eleccions, Puigdemont pugui ser elegit president. Està en joc, doncs, el relat electoral basat en el «si guanya Puigdemont, serà president». El principal actiu postconvergent, com es va acreditar al febrer a Perpinyà.

La qüestió de la investidura a distància, com el Guadiana, va desaparèixer de la primera línia informativa, però la pandèmia la va desenterrar. Primer es va obrir la porta a la celebració de plens reduïts i vot delegat, com en el Congrés.

Això sí, els serveis jurídics van descartar en un informe la possibilitat de convocar sessions plenàries per videoconferència, però van afegir recomanacions per adequar la normativa a la continuïtat de l’activitat parlamentària «en situacions excepcionals com l’actual».

La setmana passada, la Mesa del Parlament, amb els vots de JxCat i ERC, van desempolsegar la ponència per a la reforma del reglament. L’oposició va criticar el moviment perquè, van apuntar, veien fosques intencions en la postconvergència en relació amb una eventual investidura de Puigdemont. Al llarg de la setmana passada hi va haver contactes entre tots els grups i, ahir, es van reunir els socis del Govern, PSC, comuns i la CUP.

Desmarcatge de JxCat

«Amb prou feines 10 minuts després de la reunió», narra una font republicana per remarcar l’estudiat del moviment de JxCat, els postconvergents van presentar en solitari una proposta  de reforma per permetre «l’activitat parlamentària per la via telemàtica de manera immediata».

ERC, que a falta de pactar amb els altres grups alguns serrells tenia molt avançada una proposta, va acusar JxCat de moure’s «per interessos partidistes». Aquests són, detalla una font d’ERC, el «desgast de Roger Torrent i mantenir viva la flama del retorn de Puigdemont».

Els republicans feien seves les consideracions dels lletrats i aspiraven a delimitar els casos en què es pogués habilitar la via telemàtica. Verbigràcia: «Catàstrofes, calamitats o desgràcies públiques com terratrèmols, inundacions, incendis urbans i forestals o accidents de gran magnitud [...]; els conflictes armats o civils [...]».

És a dir, ERC pretenia afrontar aquest debat des d’una excepcionalitat com l’actual. 

En la proposta postconvergent es preveu que puguin celebrar-se sessions plenàries no presencials, amb votació telemàtica, quan els diputats no puguin desplaçar-se per motius diversos, també calamitosos, entre els quals la crisi actual del coronavirus.

Per tot Catalunya 

 «Hi ha hagut avanços en l’activitat telemàtica del Parlament, però ens quedem curts. No estem davant de la millora desitjada, no és suficient ni adequada a l’actual situació», va manifestar el portaveu de JxCat a la Cambra, Eduard Pujol. A més, el text postconvergent planteja que el ple pugui tenir lloc «en altres llocs de Catalunya» si així ho decideix la Mesa i la Junta de Portaveus.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Malgrat celebrar que hi hagi activitat no presencial i telemàtica d’alguns òrgans del Parlament, com reunions de la Mesa, de la Junta de Portaveus i de la comissió d’Economia, creuen que s’ha d’avançar tecnològicament per fer possible plens i votacions telemàtiques.

Per això, JxCat proposarà en la reunió de la Mesa d’aquest matí que una part del romanent del pressupost del 2019 previst per a inversions s’inverteixi en tecnologia. La jugada pretén ser doble. D’una banda, millorar la tecnologia de la Cambra, de la qual no va gaire sobrada, i, per una altra, donar un altre ús a la partida del pressupost amb què es pretenia celebrar el 40è aniversari del restabliment del Parlament, després del franquisme. Efemèride a la qual Torrent dedica, o pretenia dedicar, especial atenció.