Un jutge renya els sindicats coorporativistas per buscar desgastar el Govern

Un jutge de Madrid ha rebutjat la petició del Sindicat Unificat de la Policia que donés 24 hores a la Direcció General de la Policia perquè li proporcionés material de protecció davant el coronavirus. El magistrat Antonio Seoane no és el primer que ha rebutjat de ple una mesura semblant, però problablemente sí en el fet que ho justifiqui perquè «l’exposició al risc» al·legada pel sindicat «desborda el marc laboral per arribar als ancians en general o interns en residències, als aturats, als autònoms, als polítics...». Argumenta que, alguns sindicats, no precisament els més grans, estan utilitzant aquesta via «com a arma propagandística» en una «guerra sindical» o «fins i tot per servir a interessos polítics de desgastar el Govern».

El jutge afirma que ho fan «passant per alt que en aquestes situacions calamitoses és necessària la unitat de direcció i que rere el que dirigeix hem de situar-nos tots sense reserves ni conjuncions adversatives (‘però, emperò, sinó, tot i que’...) o locucions adversatives (‘no obstant això, si bé’). I afegeix: «Aquí està l’autèntic patriotisme. Únicament recordar que en situació de guerra, en la qual afortunadament no estem, els ‘quintacolumnistes’, els desinformadors, els que desmoralitzen i desmotiven la població civil són condemnats per traïció a les penes més greus per connivència amb l’enemic».

Continua els seus si més no peculiars arguments assenyalant que els jutjats Socials que han acordat mesures similars per a altres col·lectius «ara es veuen en el contrasentit d’haver d’executar per via de requeriment. O sigui requerir i tornar a requerir fins al requeriment final en un cercle viciós impossible de trencar». Agrega que no creu que «davant de la situació actual el requeriment que un jutjat pugui fer a la Direcció General de la Policia, aporti res a la moral que cada dia estaran efectuant els comandaments policials [...], que sens dubte estan efectuant els responsables polítics» per «aconseguir i distribuir aquests equips per a tots els que estem ocupats en serveis essencials. Entre altres coses perquè és públic que algun d’ells i les seves famílies s’han encomanat».

Aquests pronunciaments judicials no tenen cap utilitat i «s’han obtingut sense considerar les circumstàncies concretes ni els drets d’altres treballadors potser més necessitats. Aquesta és la inhumanitat dels corporativismes, creure que el cos a què un pertany mereix més que els altres».

Imprevista

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

El titular del Jutjat Social número 34 de Madrid explica que «estem davant d’una pandèmia imprevista i imprevisible, amb uns riscos professionals inexistents habitualment, impredictibles davant els quals no va ser possible la seva avaluació en els Plans de Prevenció de les Empreses i que requereixen unes mesures de protecció, dins i fora del treball, que abans de la pandèmia no tindria objecte en la immensa majoria de les feines». Agrega que els inclosos en serveis essencials no els poden abandonar i torna a utilitzar un símil bèl·lic per declarar que «no és imaginable que en situació de guerra els sindicats demanin judicialment que es construeixin refugis antiaeris o hospitals de campanya o que es proporcionin bales als soldats per evitar més morts».

El magistrat ja donava mostres que seria original en els seus arguments en els antecedents de fets de la interlocutòria, on al descriure la denúncia que dona peu a la resolució, retreia que no inclogués que «la pandèmia ha generat escassetat d’equips de protecció individual que lamentablement no poden ser produïts per la indústria nacional i que l’aprovisionament al mercat internacional és tasca complexa per una demanda exacerbada, fins i tot especulativa, pel tancament insolidari d’alguns països de les seves produccions nacionals per al mercat intern (Alemanya, França...) i pels abusos  que en aquestes circumstàncies solen produir-se (el tan espanyol ‘estraperlo’, falsificació de productes, la manipulació del preu de les coses...)