COVID-19

Una denúncia contra Salvador Illa se suma a la de Pedro Sánchez

El sindicat Csif atribueix al ministre de Sanitat delictes contra els treballadors i lesions i homicidis imprudents

La Sala Contenciosa ha tornat a rebutjar donar 24 hores al ministeri per proporcionar protecció

zentauroepp52875506 graf9987  madrid  21 03 2020   el presidente del gobierno  p200321205158

zentauroepp52875506 graf9987 madrid 21 03 2020 el presidente del gobierno p200321205158 / Jose Maria Cuadrado Jimenez

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

Amb la justícia paralitzada, excepte en el que s’ha declarat serveis essencials, els jutges i magistrats treballen en el futur. Al Tribunal Suprem és habitual que ho facin fins i tot amb un mes d’antelació. Però la presentació d’escrits no s’ha aturat i no només en allò que per la seva urgència no pot aturar-se, com són detinguts, presos o violència masclista. Quan acabi l’estat d’alarma i els magistrats de la Sala Segona tornin als despatxos, tindran a sobre de la taula les denúncies presentades contra membres de l’Executiu. Aquest dimarts, a la de Pedro Sánchez se n’ha sumat una contra el ministre de Sanitat,  Salvador Illa.

La principal diferència entre les dues és que la primera la va interposar un advocat per les concentracions permeses per les respectives delegacions del Govern a tot Espanya entre el 5 i el 14 de març i la segona, el sindicat Csif, per no haver previst la pandèmia i poder proporcionar mitjans de protecció als facultatius i sanitaris que cada dia es juguen la vida als hospitals, com si poguessin estar fora de perill només amb els aplaudiments que els dirigim des dels balcons.

La primera denúncia, que pretén incloure els afectats pel coronavirus que ho vulguin, considera Sánchez cooperador necessari dels delictes de prevaricació administrativa i lesions per imprudència professional que presumptament van cometre els delegats del Govern, en línia amb l’única denúncia admesa a tràmit de moment: la relativa al delegat de Madrid, José Manuel Franco. La del sindicat, en canvi, afirma que Illa hauria pogut incórrer en un delicte contra els treballadors al no proporcionar als sanitaris allò necessari per evitar riscos laborals i de lesions i homicidis per imprudència.

Més col·lectius 

El sindicat, que vol estendre la denúncia a tots els col·lectius que puguin veure’s afectats, esgrimeix dades del mateix Ministeri de Sanitat, a data de 30 de març, en què figuren a Espanya 12.298 sanitaris infectats (el 14,4% del total d’afectats a tot Espanya per coronavirus), i almenys 6 han mort per aquesta raó.

La denúncia inclou denúncies concretes de la precarietat en què treballen els facultatius i sanitaris en diferents hospitals espanyols, com el Ramón y Cajal (Madrid), on s’ha amenaçat els que han intentat plantar-se per exigir protecció, o l’Álvaro Cunqueiro (Galícia), on s’ha destituït una cap de servei per les seves protestes, segons el sindicat.

El Csif recorda que el 14 de març Illa va assumir «les màximes competències en matèria sanitària en tot l’Estat, convertint-se per això en el màxim responsable i garant en l’evitació i contenció de la propagació del virus», per la qual cosa «en compliment de la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut va haver d’adoptar amb urgència les mesures necessàries per dotar als serveis sanitaris del material de protecció necessari per evitar que el seu personal s’encomani en l’exercici de les seves funcions».

Segona negativa

Notícies relacionades

Per la seva banda, la Sala Contenciosa de l’alt tribunal ha tornat a rebutjar la petició de la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics perquè requerís al Ministeri de Sanitat, com a mesura cautelaríssima (sense escoltar les parts) la provisió a tots els hospitals d’Espanya de mitjans de protecció per al personal sanitari davant el coronavirus.

L’alt tribunal argumenta que no compta amb prou elements per adoptar un requeriment d’aquest tipus sense escoltar abans l’Administració a través de les al·legacions de l’advocacia de l’Estat. La Sala accepta com a fet notori que el personal sanitari no compta amb tots els mitjans necessaris per deixar degudament protegida la seva feina decisiva davant de la pandèmia, com a resultes de les manifestacions de professionals i pacients i del que admeten les mateixes autoritats. Però per determinar si és resultat «d’una inactivitat antijurídica de l’Administració» l’ha d’escoltar abans.