El model poc modèlic del Barça

Al final és igual que els jugadors del primer equip de futbol del Barça acceptin, de bon grat o amb algun desacord de matís, la rebaixa remunerativa que els ha proposat el club. Tot i que per als altres siguin molts diners, les xifres són poc més que la xocolata del lloro per a ells i tampoc resol els problemes de l’entitat tal com està la seva economia. És un bon gest que els futbolistes pensin en els altres empleats del club i els aportin una mica de diners, i sap una mica greu que hagin tardat tants dies a decidir-ho. 

L’important és que gràcies a l’incident del virus molts seguidors barcelonistes comencen a entendre que, apassionats pel debat sobre el model de joc de l’equip, no han sabut prestar prou atenció al veritable problema de l’entitat, que és un altre: el seu model econòmic és perillós, és poc modèlic.

Bombolla financera

El Barça viu en una veritable bombolla financera, tot i que també és veritat que aquesta bombolla engloba la majoria dels clubs de primer nivell mundial. La del Barça és molt sofisticada perquè gràcies a la sort de disposar de Messi, gràcies que amb Messi ha aconseguit èxits esportius superiors a les possibilitats objectives de l’entitat, ha estat bastant dissimulada. Aquests triomfs l’han col·locat en la condició temporal de millor club del món i, ben gestionats, li han generat uns ingressos extraordinaris. 

Les retallades pel virus ens recorden que el Barça ara frega perillosament el sostre de la viabilitat. Això es produeix en un moment en què Messi s’ha fet més gran, l’equip ja no té la superioritat esportiva de fa uns anys i els directius donen mostres de tenir cada vegada més difícil aconseguir diners per continuar competint amb estructures esportives que, com la britànica, tenen –d’una forma més clara o més tèrbola– possibilitats financeres gairebé infinites. És una qüestió vital. La mateixa filosofia actual del Barça demostra que creu que els grans èxits depenen de poder contractar contínuament els futbolistes més cars. Això porta a una espiral cap a la ruïna.

La rebaixa d’ara ens recorda, per si no ho sabíem, que el Barça, pel que cobra Messi però també pel que es paga als que l’acompanyen, és el club europeu que gasta més diners en la suma de fitxes i salaris dels jugadors. Això a més de ser econòmicament molt perillós provoca problemes col·laterals.

Un d’ells és que li costa moltíssim desprendre’s dels veterans i dels fitxatges poc útils. Pensin en Arda Turan, el Barça no se l‘ha pogut treure de sobre i ell ha estat cobrant moltíssim a l’espera que, com passa ara, acabi el seu llarg contracte. Parlant en termes de Barça-empresa, és igual de preocupant el que passa amb els futbolistes secundaris que disfruten de l’altíssima escala salarial barcelonista; van perdent facultats però resulta molt difícil –i molt car–substituir-los.

Bastant grans

Posi’s al seu lloc. Quan Bartomeu els ha demanat autorebaixes de sou s’ha trobat amb uns homes bastant més grans que tot i que aquestes setmanes no juguin pel confinament sí que envelleixen, s’acosten al final de la seva etapa de grans ingressos i no ho volen desaprofitar. 

Aquest any mig perdut també és dramàtic per a Bartomeu. No podrà complir el pressupost quan necessita més diners que mai, ja que pensava efectuar una última renovació de la plantilla de cara a la seva última temporada en el càrrec. Aquest èxit esportiu seria la seva carta final una vegada sembla clar que no la tindrà en la remodelació de l’estadi.

Notícies relacionades

Albiach apel·la al vot útil perquè el PSC no impulsi el Hard Rock

Hisenda va rebre del PP un informe del cas Bárcenas

En qualsevol cas, el seu últim any, presidit per la penúria, hauria de dedicar-lo a sanejar el model econòmic. La via més seriosa seria ajudant a impulsar un canvi general planetari que freni el desgavell del món del futbol reorganitzant les competicions, reordenant el negoci de les retransmissions i posant límits a les remuneracions excessives de les estrelles.

¿És possible? ¿És possible en un any? Malgrat el bany de realisme que ens està donant el coronavirus, la veritat és que això sembla impossible.