El Govern: Espanya, «en guerra» amb la resta de països pel material sanitari

«Estem tots els països lluitant pel material de la Xina». La portaveu del Govern, María Jesús Montero, ha admès que Espanya està «en una guerra» per aconseguir material sanitari per afrontar la crisi del coronavirus i que ha aflorat una «competició inèdita» entre els estats.

En una entrevista a Telecinco, la també ministra d’Hisenda ha explicat aquest dijous que totes les administracions estan treballant «de manera incansable» per aconseguir un material escàs. Això sí, Montero ha negat que la tardança en les entregues tingui a veure amb la formalització de les comandes o dels contractes per part de l’Executiu. «El problema és que moltes vegades estan fetes, però no es compleixen per part dels proveïdors els terminis d’entrega», ha defensat.

La titular d’Exteriors, Arancha González Laya, ha incidit també en aquesta carrera per aconseguir materials, tot i negar un «desproveïment general». En una entrevista a Radio Euskadi, la ministra ha explicat que el mercat mundial d’equipament mèdic pateix molta especulació en els últims dies, «tant per part dels mitjancers com per part dels productors». «Quan hi ha més demanda que subministrament, els preus pugen, i és el que està passant ara». Per acabar, González Laya ha defensat la qualitat del material adquirit a la Xina, després de tancar-se un contracte de 430 milions. 

«Problema de producció mundial»

Montero també ha atribuït a un «problema de producció mundial» Espanya no tingui encara part del material necessari perquè els sanitaris es protegeixin davant el Covid-19. «Totes les indústries han d’estar en la clau de produir un material necessari. Estem fent una reconversió perquè la indústria de l’automòbil pugui fabricar respiratoris, gels i que la indústria tèxtil faci bates i mascaretes», ha explicat.

Aquest mateix dimarts, el Govern va explicar que treballa en la creació de reserves nacionals estratègiques de material sanitari bàsic, com ara mascaretes, bates d’un sol ús, gels hidroalcohòlics i respiradors, mitjançant l’orientació de certs sectors industrials nacionals cap a la seva producció, sota el que denomina una «economia de guerra».