PEL CORONAVIRUS

La política es trasllada a l'esfera virtual

Institucions i partits catalans s'organitzen per seguir fent la seva activitat de manera telemàtica

El Constitucional va sentenciar fa un any que governar i legislar a distància era impossible

zentauroepp52877205 el nou conseller d acci  exterior  bernat sol   mirant una p200324200925

zentauroepp52877205 el nou conseller d acci exterior bernat sol mirant una p200324200925 / Govern de la Generalitat

6
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La pandèmia del coronavirus ha forçat un canvi en la manera de desenvolupar la política institucional. El confinament ha dispersat els membres del Govern, els grups parlamentaris i els mateixos quadres i assessors dels partits, que s’han vist obligats a trasllardar-se a l’esfera virtual. Per començar, dissabte passat va tenir lloc la primera presa de possessió d’un conseller del Govern mitjançant videoconferència. Bernat Solé, nou titular d’Exteriors, va prometre el càrrec en connexió telemàtica amb el president de la Generalitat, Quim Torra.

Totes les formacions amb representació al Parlament han anul·lat els actes públics que tenien marcats a les seves agendes i han decretat el teletreball per als empleats i representants de les seves files. Els consells sanitaris per evitar l’expansió del virus s’han carregat les rodes de premsa tradicionals per donar pas a retransmissions en directe en què la fiscalització periodística queda relegada a preguntes enviades prèviament per aplicacions de missatgeria instantània. Alguns polítics que romanen confinats graven els seus discursos des de casa seva i llancen missatges unidireccionals que s’expandeixen a les xarxes socials. 

La Cambra catalana va activar serveis mínims el 13 de març i pocs polítics n’han trepitjat els passadissos des d’aleshores. L’activitat parlamentària es limita a les reunions de la Mesa i de la Junta de Portaveus, ara ja de manera telemàtica. Torra, que va donar positiu per Covid-19, compareixerà virtualment aquest dimecres davant dels presidents dels grups parlamentaris per informar de les mesures preses per frenar la pandèmia.

Malgrat que JxCat volia donar presència al discurs convocant un ple, els lletrats del Parlament van sostenir davant de la Mesa que el reglament no avala ni jurídicament ni tècnicament la celebració de sessions a distància, amb la qual cosa Torra s’haurà de conformar amb una reunió pública, distribuïda pels canals informatius de la mateixa seu.

L’aïllament ha obligat els partits a reorganitzar-se internament, però per a JxCat les noves formes de comunicació no són res nou. El seu líder, Carles Puigdemont, ja va intentar una investidura a distància que el Tribunal Constitucional va rebutjar. «Fa més de dos anys que moltes reunions de l’espai, la direcció i el grup són per videoconferència», assenyalen fonts del partit i apunten que han aconseguit mantenir la reunió del grup parlamentari com a màxim amb més de 30 persones connectades alhora.

De fet, en aquella sentència, els magistrats van esgrimir un argument que avui resulta del tot paradoxal: governar a distància era impossible perquè la separació física «no permet conèixer tot el que està succeint en un altre lloc», i remarcaven «la importància que té la interrelació directa i immediata en els processos deliberatius i decisoris que són propis de qualsevol Executiu». I sobre l’activitat de les cambres legislatives, sentenciava que «els actes de naturalesa parlamentària han de ser presencials».

Reunions per Jitsi

Postconvergents i republicans ja van posar en pràctica els dispositius virtuals durant la campanya electoral del 21-D del 2017 perquè els seus caps de llista poguessin comparèixer des de la presó i des de Waterloo. ERC va oferir dilluns la roda de premsa setmanal amb la sala completament buida de periodistes. La portaveu Marta Vilalta va atendre les preguntes que li llegia el seu company de files Sergi Sabrià i que havien fet arribar els mitjans de comunicació.

Internament fan reunions per via Jitsi i han creat un grup específic per analitzar la crisi del coronavirus. Fonts del partit diagnostiquen que hi ha hagut moltes més visites a la seva pàgina web i interaccions a les xarxes socials, des d’on intenten fer d’«altaveu» del Govern. «Els nostres perfils, en certa manera, s’han convertit ara en informació de servei públic», raonen.

Cs va suspendre el seu congrés per la pandèmia però la nova Executiva va prendre possessió telemàticament. A més, la dirigent a Catalunya, Lorena Roldán, va ser present en la primera reunió a distància de la Junta de Portaveus del Senat. Els taronges asseguren que no els ha costat adaptar-se a aquesta nova situació perquè «el partit va néixer en ple auge de les xarxes socials».

El PSC ha optat per comunicar-se via Whatsapp i Telegram. En aquestes aplicacions mantenen diversos grups: un de col·laboradors estrets, altres de sectorials i encara altres per intercanviar impressions entre federacions. Fonts del partit expliquen que ja tenien aquests canals habilitats, però que el seu ús s’ha intensificat aquests dies. Per a la presa de decisions, acudeixen a FaceTime, que permet mantenir videotrucades a l’instant entre diversos usuaris.

Notícies relacionades

Els comuns indiquen que també estaven acostumats a relacionar-se per canals de missatgeria instantània. El «gabinet de crisi» es connecta per Skype o Jitsi diàriament. Dimecres passat, a les 21.00 hores, l’executiva de Catalunya En Comú-Podem estava reunida quan van interrompre la reunió per sortir al balcó i participar en la cassolada contra el discurs del Rei. «Després vam reprendre la reunió», asseguren.

Per la seva banda, els cupaires es reuneixen cada dia a les 9.30 hores amb un membre de la direcció de cada àrea i amb un alliberat de cada àmbit (municipalisme, acció estratègica, comunicació, organització i les institucionals: Parlament i Congrés). Davant de l’emergència, han creat un xat específic per respondre a les urgències que puguin sorgir que han batejat com a «grup de resposta ràpida». Fonts del partit fan broma amb les noves estratègies comunicatives: «Ens hem fet ’youtubers’».

Reglaments desfasats

–Aquest segle XXI, ni el reglament del Congrés ni el del Parlament contemplen la possibilitat de celebrar plens de forma telemàtica. A més, una sentència del Tribunal Constitucional del 12 de febrer del 2019, arran de l’intent de Carles Puigdemont de ser investit president a distància, va argumentar que «els actes de naturalesa parlamentària han de ser presencials». –
L’article 70.2 del reglament del Congrés obliga que les intervencions es facin en persona i de viva veu. Al ple que vota avui la pròrroga de l’estat d’alarma, sí que hi podrà haver vot telemàtic perquè ho permet el reglament gràcies a una instrucció de fa uns anys de la presidència del Congrés per a casos puntuals i concrets o per baixes «degudament justificades». 
–La Mesa del Parlament va decidir dimarts, seguint el consell dels lletrats de la Cambra, impulsar una reforma exprés del reglament de la Cambra per poder celebrar plens per via telemàtica en situacions excepcionals.