La Generalitat dona tres milions a la pseudohistòria catalana

La pseudohistòria catalana traspassa fronteres i arriba al Regne Unit. ’The Guardian’ s’ha fet ressò de les controvertides teories de l’Institut Nova Història  (INH). L’associació, fundada per l’escriptor Jordi Bilbeny i l’empresari Albert Codinas, ha difós des del 2007 una visió alternativa de la història de Catalunya, atribuint catalanitat a Colom, El Cid, els germans Pinzón, Hernan Cortés, Garcilaso de la Vega, Pizarro, Magallanes, Diego Velázquez, San Ignacio de Loyola, Leonardo da Vinci, Santa Teresa de Jesús, El Greco, El Bosco...

Al Regne Unit es pregunten com pot ser que s’hagin donat més de tres milions d’euros públics a empreses vinculades a aquest polèmic institut que defensa que Cervantes i Shakespeare eren, no només catalans, sinó també la mateixa persona. Tot i que, de fet, aquesta última teoria no correspon exactament a l’INH, sinó a Miquel Izquierdo, que va deixar la institució després de desavinences amb Bilbeny. 

«Catalunya paga 3 milions d’euros a empreses vinculades amb la teoria que Shakespeare era català», titula ‘The Guardian’. El rotatiu britànic recull les preguntes parlamentàries que va presentar a finals de l’any passat el diputat socialista Ferran Pedret. En la seva resposta, el 22 d’octubre passat, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, explicava que no constaven contractes amb l’INH. Però sí amb dues empreses que compartien seu social amb l’institut de pseudohistòria i eren administrades pel president de la Fundació Institut Nova Història, Albert Codinas: Tasca Serveis d’Animació SL i Lart Sabercomunicar SL.

Catalonia pays €3m to firms linked to theory Shakespeare was Catalan https://t.co/GM8WGkbijZ

— The Guardian (@guardian) 9 de marzo de 2020

El vicepresident adjuntava la relació de licitacions, entre el 2012 i el 2019, que ascendien a 2.569.093,86 euros (que amb l’IVA ascendirien a 3,1 milions), per serveis no relacionats amb l’INH ni les seves teories, com a monitoratge d’activitats o personal de taquilles per a diversos ens de l’Administració catalana, especialment la direcció general d’Acció Cívica i Comunitària. 

«Comparteixen domicili fiscal o administrador. El vincle és bastant clar», sentencia Pedret. En una altra pregunta parlamentària del parlamentari del PSC, aquesta vegada dirigida a Núria Llorach, vicepresidenta i presidenta en funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, va detallar que havien pagat 184.550 euros en concepte de costos de drets d’emissió en cadenes públiques per sis documentals «inspirats en les investigacions de l’INH». «Ens sembla que no s’hauria d’ajudar a difondre pseudociència de cap tipus. De la mateixa manera que des dels mitjans públics no s’ha de donar espai als antivacunes ni terraplanistes, en aquest àmbit tampoc», reflexiona Pedret.

TV-3, el vehicle de difusió més gran

Notícies relacionades

Els experts desmunten la pseudohistòria sobre Catalunya

El Von Däniken català

El llibre recentment publicat ‘Pseudohistòria contra Catalunya’ assenyalava TV-3 com el vehicle de difusió més gran de les teories de l’INH. Segons el coordinador del volum, Vicent Baydal, només la quantitat destinada a la producció dels documentals tindria relació directa amb la difusió pseudohistòrica, «però tot l’entramat d’empreses vinculades als fundadors de l’INH que reben contractes per diversos serveis també acaben alimentant la Fundació Institut Nova Història». 

’The Guardian’ fa especial recalcament en el documental ‘L’enigma Cervantes’, emès una vegada al canal 33 i dos a TV-3, que defensava la teoria que Cervantes era Joan Miquel Servent, un «català alacantí» (però no que era alhora Shakespeare).