El Govern central recorrerà la indemnització a la família de Couso

L’Advocacia de l’Estat no comparteix el criteri de l’Audiència Nacional que la família del càmera de Telecinco José Couso, assassinat per l’exèrcit nord-americà a l’Iraq el 2003, sigui indemnitzada amb 182.000 euros (gairebé 100.000 per a la seva vídua i més de 42.000 per a cada un dels dos fills). Per això recorrerà aquesta decisió davant del Tribunal Suprem. 

La ministra d’Afers Exteriors, Arancha González Laya, ha justificat la decisió del Govern per les implicacions que pot tenir la sentència davant de futurs casos, provant de desvincular el recurs de la indemnització a la família del periodista. «Em vaig reunir amb la família Couso la setmana passada per traslladar-los la pena del Govern i per demanar-los disculpes per la manera en què potser aquest país s’ha comportat amb aquesta família en el passat», va assenyalar al Senat.

«També els vaig traslladar la dificultat de l’Estat d’assumir la sentència dictada, perquè transforma el dret de protecció consular en obligació de l’Estat d’atendre qualsevol petició de qualsevol espanyol que es troba a l’estranger. Això és inassumible per a l’Estat. Però no ho és en el ‘cas Couso’. Ho és en abstracte i en general. Obre una via d’aigua tan gran a l’Estat en responsabilitat civil que és d’assumpció difícil. Nosaltres hem recorregut la decisió, ho deixem en mans de la Justícia i farem el que digui la Justícia, com no pot ser de cap altra manera,» va incidir.

El recurs es dirigeix contra la sentència de l’Audiència Nacional que per primera vegada donava la raó a la dona de Couso, per la reclamació de responsabilitat patrimonial de l’Administració a causa de l’omissió de protecció diplomàtica per la mort del periodista quan l’exèrcit nord-americà va entrar a Bagdad, el 8 d’abril del 2003, i un dels seus tancs va disparar contra l’hotel on s’allotjava la premsa internacional.

La indemnització es basa que Espanya no va iniciar el procediment previst en el dret internacional per representar els seus familiars «davant d’un altre Estat que ha incorregut en un il·lícit internacional a fi que aquest últim cessi en el comportament il·lícit comès (...) i, en el seu cas, repari el mal causat».

Il·lícit internacional

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

La sentència partia que el 2016 el Suprem va declarar que la seva mort va constituir un il·lícit internacional, i que la demandant no tenia la possibilitat efectiva d’obtenir una reparació raonable directament dels tribunals nord-americans, motiu pel qual l’Estat hauria d’haver exercit la seva protecció diplomàtica, a través de l’«aplicació del dret internacional, en virtut del qual un Estat realitza en favor d’un dels seus nacionals diverses accions contra un altre Estat que ha incorregut en un il·lícit internacional a fi que aquest últim cessi en el comportament il·lícit comès (...) i, en el seu cas, repari el mal causat per la seva conducta constitutiva d’il·lícit internacional». 

L’actitud passiva de les successives Administracions en relació amb el que la sentència de l’Audiència Nacional considera una obligació de dispensa de protecció al seu nacional és el que motiva la condemna de l’Administració.