ACTE A PERPINYÀ

Clara Ponsatí: del «farol» a l'«enganyifa»

L'exconsellera encarna la línia dura de l'estratègia de xoc de Puigdemont

Clara Ponsatí: del «farol» a l'«enganyifa»
Es llegeix en minuts

Daniel G. Sastre

Des que es va integrar a la primera línia del procés, poc abans del referèndum de l’1-O, Clara Ponsatí (Barcelona, 1957) s’ha distingit com un vers solt de l’independentisme. Sigui pel seu perfil més acadèmic que polític o sigui perquè ja residia a l’estranger abans de les querelles per rebel·lió i sedició, sempre ha dit coses que altres dirigents callaven. Va passar quan, el juny del 2018, va admetre que els independentistes anaven «de farol» a la «partida de pòquer» amb l’Estat. I va passar de nou dissabte, en el multitudinari acte sobiranista que pretenia ser transversal però que ella mateixa es va encarregar de convertir en el primer acte de precampanya de Junts per Catalunya.

«M’haureu de perdonar perquè jo això no ho havia fet mai», va dir al començar la seva al·locució. Es referia que normalment parla, com a professora especialista en la Teoria de Jocs i Economia Pública, «davant de 25 o 30 persones», i no davant les més de 100.000 que es van citar a Perpinyà per contemplar de prop Carles Puigdemont. Però, una vegada va tenir el micro davant, va pronunciar les frases més significatives de l’acte.

Menció a Pedro Sánchez

En un discurs de tot just vuit minuts, Ponsatí va fer tres referències crítiques a la taula de diàleg entre el Govern i la Generalitat que van constituir un atac frontal a l’estratègia d’ERC i van fer evident el ressentiment amb el qual gran part de JxCat ha acollit la iniciativa. «És una enganyifa contraposar el diàleg a la independència. De res serveix ajornar la independència o buscar el nostre lloc dins de l’Estat espanyol. Mai tindrem lloc a l’Estat espanyol», va dir primer. «No ens faran lliures les promeses buides de diàleg dels mateixos que mai compleixen cap promesa», va insistir després. L’última al·lusió va ser la més contundent: «No ens deixem enganyar per fotografies de taules i diàlegs d’enganyifa que només busquen fer guanyar temps a Pedro Sánchez».

Et pot interesar

Les paraules de Ponsatí van ser el principal indicador que els temors que tenien tant la CUP –que no va enviar ningú a l’acte i va criticar el seu partidisme»– com ERC –que amb prou feines s’hi va implicar– no eren infundats. Les crítiques a una taula de diàleg en què també participa Quim Torra deixen clar que JxCat no renuncia als votants que es deixen seduir per l’enfrontament constant amb l’Estat, tot i que no se’ls plantegi cap full de ruta en concret.

En el repartiment de papers, Ponsatí va representar a Perpinyà la línia dura, davant un Puigdemont menys explícit. En el passat, abans d’obtenir el seu escó com a número tres de JxCat en les últimes europees –tot i que va haver d’esperar a principis de febrer, quan el ‘brexit’ va ampliar la quota d’eurodiputats espanyols–, ja havia donat mostres del seu irredemptisme en les municipals. Va acceptar tancar la llista de Barcelona és Capital, el projecte de Jordi Graupera que no va aconseguir representació a l’Ajuntament.