Article 100.2.

La fiscalia s'oposa que Bassa surti de la presó perquè cuidar la seva mare «no és tractament penitenciari»

El ministeri públic assenyala que la cura d'un familiar no té relació amb els delictes comesos

bassa / periodico

3
Es llegeix en minuts

La fiscalia s’ha oposat a les sortides que la presó de Lledoners va autoritzar a l’exconsellera de Treball Dolors Bassa per cuidar la seva mare, en un escrit en què denuncia que l’aplicació del 100.2 als polítics presos respon a una «pertinaç voluntat» de buidar de «contingut» la sentència.

En un escrit remès al jutjat de vigilància penitenciària, el ministeri públic demana que es revoqui la flexibilització del règim penitenciari que la presó de Puig de les Basses de Figueres (Girona) va concedir a Bassa –que pot sortir tres dies a la setmana per cuidar la seva mare durant un mes–, igual que es va oposar a l’aplicació del 100.2 els Jordis i l’exconseller Joaquim Forn.

L’informe de la fiscalia insisteix a criticar la «generalització» de l’article 100.2 quan aquest té un caràcter «excepcional», cosa que al seu parer obeeix a una «pertinaç voluntat d’anar deixant a poc a poc, però sense pausa, sense contingut» la sentència que va dictar el Suprem en el ‘cas procés’.

Segons el ministeri públic, prova d’aquesta «voluntat administrativa de buidar de contingut la resolució judicial» és que els informes de la presó sobre Bassa apunten que, a més de cuidar la seva mare, està previst que més endavant se li permeti sortir per treballar, «a fi d’adquirir els anys de cotització que li falten per a la millora de la pensió contributiva de jubilació».

La fiscalia recalca en el seu escrit que Bassa «no reconeix la comissió delictiva i, per tant, no assumeix la seva responsabilitat en els fets produïts», sinó que es va plantejar el seu paper en el procés com un «dilema moral» entre el legal i el legítim, «escudant-se en l’anomenat mandat del poble».

«Entén que la seva actuació, participació en l’organització del referèndum il·legal sobre la independència de Catalunya i subsegüent declaració unilateral d’independència, que tot seguit va ser suspesa, no és delicte», afegeix el ministeri públic, que creu que no s’ha produït en Bassa «l’efecte intimidatori de la pena, tret que es faci recaure l’esmentat efecte en els perjudicis personals i familiars que s’han derivat» del seu empresonament.

Per la fiscalia, no es pot considerar que l’activitat d’atendre i cuidar la seva mare «formi part del tractament» de Bassa, ja que la interna «no va cometre els delictes a causa d’unes relacions familiars desestructurades», sinó que, d’acord amb els informes psicològics, gaudeix d’una excel·lent relació familiar i va créixer en un clima «càlid», educada en «valors prosocials i emmarcats en una orientació cristiana tradicional».

A més, el ministeri públic ressalta que la interna «té prou capacitat econòmica per permetre’s assumir el cost de contractar una persona perquè pugui assistir la seva mare, cosa que no pot predicar-se de la gran majoria de la població reclusa».

«Però, és més», afegeix l’escrit, «el fet de tenir pares grans susceptibles de requerir atenció no és exclusiu de la interna, sinó d’un gran nombre d’interns, i no per això gaudeixen de l’aplicació de l’article 100.2.

El fiscal remarca que Bassa ha sigut condemnada per «prescindir» de les normes de l’ordenament jurídic i donar prevalença a les que emanaven del Parlament, malgrat haver sigut suspeses pel Constitucional, sense que ho consideri delicte.

Notícies relacionades

«Tot això ja havia quedat reflectit en la seva intervenció en l’ús de l’última paraula en l’acte de judici oral, ja que va negar la comissió dels fets que se li imputaven, es va declarar innocent dient que no va voler desobeir la demanda de la població, donant compliment al programa polític amb què es van presentar a les eleccions», afegeix.

Segons l’opinió de la fiscalia, «amb aquestes premisses, cap reconeixement i assumpció de la responsabilitat pels fets comesos es donen en la interna».