El TSJC processa els diputats Jové i Salvadó per l'1-O

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha processat l’actual diputat d’ERC i exsecretari general d’Economia Josep Maria Jové pels delictes de desobeciencia, prevariació, malversació i revelacions de secrets per la seva participació en l’1-O.  Es dona la circumstància que Jové és una de les persones que componen la delegació del Govern català a la taula de diàleg amb l’Executiu espanyol. L’alt tribunal ha processat pels mateixos delictes el també diputat republicà i exsecretari d’Hisenda, Lluis Salvador.

La magistrada instructora, Maria Eugènia Alegret, fixa les seves declaracions per a l’11 de març i acorda personació periòdica mensual, la retirada de passaport i la prohibició de sortir d’Espanya. També els imposa una fiança de responsabilitat civil de 2.889.000 € en el cas de Jové i de 1.635.000 euros en el cas de Salvadó. 

La jutge entén que Jové «va tenir una participació activa» en la preparació de l’1-O i «en altres actes il·lícits per aconseguir el corresponent finançament en el previsible supòsit que els vots favorables a la independència en l’il·legal referèndum fossin superiors als negatius».  La jutge considera acreditat que l’ex secretari general, des de les seves responsabilitats públiques, va obtenir dades de ciutadans que no podien ser facilitades ni tractades, per a la qual cosa no tenia competències.

Despeses per al referèndum

La interlocutòria detalla que Jové «va desatendre els mandats del Tribunal Constitucional intervenint activament en la recerca de locals on havia de dur-se a terme el referèndum». La togada també argumenta, tal com es recull indiciàriament a l’agenda Moleskine de Jové i a les anotacions d’‘Enfocats’ (document considerat el full de ruta cap a la independència), que aquest processat «va conèixer i va autoritzar determinades despeses per dur a terme el referèndum il·legal», en una quantitat superior als 2.100.000 euros.

«Totes les despeses van haver de ser indiciàriament supervisades per Jové, tant en la seva condició de coordinador del referèndum, segons les seves pròpies anotacions, com per ostentar el càrrec de secretari general» i ser el responsable formalment de l’àrea dels processos electorals i consultes populars, relata la resolució.

Estructures d’Estat

Per això es refereix a Lluís Salvadó, exsecretari d’Hisenda, igual que Jové «van planificar que era necessari preparar les estructures d’Estat i un adequat finançament per quan Catalunya comptés amb la independència». A aquest ex alt càrrec de la Generalitat se li atribueix ser el «responsable de la ideació del programa d’homogeneïtzació dels processos i mecanismes interns o tramitació dels tributs i cotitzacions socials que ingressava el sector públic o la Generalitat a l’Estat».

Aquest pla, precisa la interlocutòria, no es va executar, tot i que va ser aprovat pel Govern l’abril del 2017 per afectar en matèria de recaptació tots els ens locals, les universitats públiques, el servei català de la salut i, en definitiva, tot el sector públic de l’administració autonòmica sense que això fos comunicat a l’Agència Tributària ni publicat en diaris oficials ni esmentat en el Consell Territorial per a la direcció i coordinació de la gestió tributària a Catalunya (mecanisme de coordinació en matèria fiscal).

Segons la magistrada, els indicis permeten inferir que el programa es proposava «aconseguir el control dels impostos estatals i cotitzacions socials provinents de les institucions públiques autonòmiques i locals i informació fiscal dels contribuents». El programa va tenir un cost de més d’1.200.000 euros.

Resolució arbitrària

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

Tal com consta l’ordre de processament, els indicis recollits poden ser constitutius d’un delicte de prevaricació que sanciona l’autoritat o funcionari públic que, tot i saber la seva injustícia, dictés resolució arbitrària en un assumpte administratiu. La jutge enquadra la comissió d’aquest delicte en la firma d’un conveni amb l’Idescat per a la transmissió de dades de caràcter personal contingudes en els registres de població o de catalans a l’exterior o amb els ajuntaments per a la gestió centralitzada dels impostos estatals.

La jutge també apunta a l’existència d’indicis de la possible comissió d’un delicte de malversació, per la «disposició o compromís de fons públics» per a finalitats alienes a les competències que té encomanades l’Administració autonòmica i, en concret, «per satisfer l’objectiu de celebrar un referèndum d’autodeterminació i creació d’estructures d’Estat fora del marc legal».