La taula de diàleg neix en un context ple d'esculls

Quan Quim Torra va anunciar que posaria les urnes com més aviat millor, el Govern central va decidir que la taula amb la Generalitat quedava ajornada fins després dels comicis catalans. La Moncloa va pensar que l’organisme no podria avançar en un clima preelectoral. La decisió, no obstant, va durar poc, només unes hores. Perquè ERC, la peça sobre la qual pivota el futur de la legislatura espanyola, va demanar a Pedro Sánchez que activés de nou aquest organisme si volia aprovar els seus Pressupostos, i el president, a qui els canvis de rumb no suposen un problema, hi va accedir. L’incident condensa bé les dificultats del diàleg territorial. Uns partits catalans, JxCat i ERC, en plena guerra per l’hegemonia de l’independentisme. Un Executiu per a qui la taula de diàleg és, sobretot, la via per aprovar els comptes públics i assegurar-se l’estabilitat. I unes posicions de partida antagòniques, amb la part catalana demanant l’autodeterminació i l’amnistia per als presos de l’1-O i l’estatal cenyint la negociació a assumptes com  finançament i infraestructures. 

Tots aquests esculls es donaran cita aquest dimecres, durant la primera trobada de la taula de diàleg sobre el «conflicte polític» a Catalunya, l’instrument que van aconseguir els republicans, sota la crítica constant dels postconvergents, a canvi de la seva abstenció en la investidura. Les expectatives sobre els fruits d’aquesta presa de contacte inicial, a la qual assistiran Sánchez i Torra, no són gaire altes. Ni tan sols hi ha un ordre del dia fixat. Fonts de la Generalitat confien que la convocatòria serveixi, almenys, per esbossar un calendari i un mètode de treball de futures reunions. A la Moncloa es mostren d’acord amb aquesta previsió. Però el més rellevant, assenyalen els socialistes, és la cita en si mateixa, amb els dos governs parlant cara a cara després de tants anys d’incomunicació i processos judicials.

«L’important és asseure’ns», va dir aquest dimarts la vicepresidenta primera, Carmen Calvo. I, a partir d’aquí, llaurar un clima que permeti anar del més senzill, com ara algunes reivindicacions econòmiques del Govern català, al més complex: un nou acord territorial que reconciliï Catalunya amb la resta d’Espanya. Segons el PSOE i ERC, aquest pacte, si s’arriba a subscriure, hauria de ser sotmès a consulta de tots els catalans. Segons les previsions de la Moncloa, per a una cosa així encara queda molt, i els socialistes anticipen que potser s’haurà d’esperar la pròxima legislatura. 

Reivindicacions de màxims

Notícies relacionades

Últimes notícies de Catalunya i Espanya | DIRECTE

La delegació de Torra a la taula de diàleg irrita el PSOE

La Generalitat, que també reconeix que el procés de diàleg no serà fàcil ni ràpid, portarà a la cita les seves reivindicacions de màxims, especialment, el referèndum d’autodeterminació i la llei d’amnistia per als presos independentistes, iniciatives que la Moncloa descarta per complet. Però, malgrat l’enorme distància que els separa, els equips dels dos governs van negociar, aquest dimarts, amb facilitat, qüestions d’intendència de la reunió. Hi ha un altre símptoma positiu: Torra compareixerà a la Moncloa després de la cita, una decisió que trenca amb la tendència dels últims anys, quan els presidents catalans preferien retre comptes en la delegació de la Generalitat a Madrid. Es tracta, en qualsevol cas, de detalls menors, perquè uns i d’altres assumeixen que el diàleg de veritat no començarà fins després dels comicis catalans, que continuen sense data, i el nou repartiment de poder que impliquin. 

El Govern vol tenir llavors els Pressupostos aprovats. Si pot ser, abans de l’estiu. Per això la Moncloa evita entrar en polèmiques amb l’independentisme. Especialment, amb ERC. La primera prova del nou enfocament tindrà lloc dijous, un dia després de la taula de diàleg, quan el Congrés voti el sostre de despesa, primer pas per aprovar els comptes públics. L’Executiu necessita que els republicans no hi votin en contra i confia a aconseguir-ho. «Més gestos no en podem fer», assenyala un ministre.