06 d’abr 2020

Anar al contingut

NO SE'N PENEDEIX

La fiscalia recorre el permís de tres dies a Cuixart per les seves «importants distorsions cognitives»

El fiscal al·lega que el president d'Òmnium continua negant el «caràcter delictiu de la seva conducta»

També reitera que no es prendria la mateixa decisió en un cas d'homicidi o agressió sexual

El Periódico

La fiscalia ha presentat un recurs d’apel·lació davant l’Audiència de Barcelona contra la concessió per part del jutjat de vigilància penitenciària 5 de Catalunya d’un permís al president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, per sortir tres dies de la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Barcelona).

El fiscal assegura que Cuixart presenta «importants distorsions cognitives, ja que nega el caràcter delictiu de la seva conducta», cosa que necessàriament li impedeix modificar la seva actitud, i també recalca que no es penedeix dels fets i ha expressat que ho tornaria a fer. També reitera que no es prendria la mateixa decisió en un cas d’homicidi o agressió sexual si el condemnat no reconegués els fets.

En el seu recurs, la fiscalia remarca la «gravetat» del delicte pel qual Cuixart va ser condemnat, i remarca que això ha d’influir a l’hora de decidir si pot disfrutar de permisos, al marge del temps que porti a la presó. Insisteix que els informes no mostren el penediment del líder d’Òmnium. «La percepció de l’intern que els fets no van ser violents és contrària als fets declarats provats en la sentència condemnatòria», apunta.

Segons la fiscalia, Cuixart potser reconeix els fets, però «en fa la seva pròpia interpretació ni no considera que siguin un delicte.» «Tot això no són més que manifestacions justificatives de la seva activitat delictiva», insisteix.

«Risc de comissió de nous delictes»

Cita el llibre que ha escrit amb el títol ‘Ho tornaria a fer’, així com el seu últim torn de paraula durant el judici al Suprem. «No hi ha veritable assumpció delictiva», opina el ministeri públic, que remarca que és «molt difícil» detectar una possibilitat de reeducació i reinserció si no s’assumeixen els fets. Al seu parer, existeix el risc que el permís «s’utilitzi per a la comissió de nous delictes o per a la realització de conductes contraproduents per a les finalitats del tractament penitenciari, i recorda que el delicte de sedició requereix una preparació que en el cas de Cuixart «es va prolongar durant anys».

També reitera que no es prendria la mateixa decisió en un cas d’homicidi o agressió sexual si el condemnat no reconegués els fets. L’intern, segueix, «presenta importants distorsions cognitives, ja que nega el caràcter delictiu de la seva conducta, cosa que necessàriament impedeix la modificació de conductes desajustades».

«Canviar l’‘statu quo’ de Catalunya»

Sobre els programes de tractament, replica a la jutge que el fet que no n’hi hagi no és excusa, i que tampoc es pretén canviar la seva ideologia, sinó que reconegui que per canviar l’‘statu quo’ de Catalunya s’han d’utilitzar vies legals. «Un govern autonòmic no pot transformar l’estructura de l’Estat i plasmar-ho en un text legal fora dels camins jurídics de reforma», remarca la fiscalia, que apunta que mentre Cuixart no se sotmeti a un programa de tractament no pot disfrutar de permisos.

La magistrada de Vigilància Penitenciària va autoritzar aquest permís a l’entendre que l’afirmació ‘ho tornaria a fer’ «no pot sinó considerar-se com una mera expressió d’un pensament ideològic/polític» per part de Cuixart, i que no suposa que vulgui reincidir en la conducta que va suposar la seva condemna pel Tribunal Suprem.

Jordi Cuixart va sortir el passat dia 13 de la presó per anar a treballar a la seva empresa i a fer tasques de voluntariat. Aquesta sortida es produeix en virtut de l’aplicació de l’article 100.2 de règim penitenciari, que permet als reclusos sortir a treballar i per fer voluntariats. És la primera vegada que Cuixart es beneficia d’aquest article.