PSC-ERC: una relació d'anades i vingudes

No va ser fàcil. El desembre del 2003, la direcció d’ERC donava un sí unànime a un govern «catalanista i de progrés» amb el PSC i ICV, presidit per Pasqual Maragall i amb Josep Lluís Carod-Rovira com a conseller en cap. «Catalanisme al govern i catalanisme a l’oposició» va ser el que el líder d’ERC va prometre al partit de l’oposició, CiU, la llista amb més escons en els comicis i que governava des de feia 23 anys. Aquell acord va donar origen a un tripartit a Catalunya amb no poques crisis internes que va marcar les relacions entre republicans i socialistes fins a l’inici d’un procés sobiranista que els va acabar per separar. Ara, amb ERC negociant amb el PSOE a escala nacional, l’avenç electoral que va anunciar Quim Torra agita el fantasma d’un tripartit a Catalunya de què tant ERC com el PSC pretenen fugir.

El primer tripartit català es va guanyar el sobrenom de Dragon Khan pels seus continus sobresalts i les seves pulsions autodestructives. Amb prou feines portava un mes en marxa quan Maragall va haver de cessar Carod-Rovira per haver-se reunit amb ETA. El va mantenir al Govern, però sense cartera, fins que un mes després va ser candidat al Congrés, on va aconseguir el fins aleshores millor resultat de la història d’ERC. I continuaria donant maldecaps a Maragall, com quan el 2005 va acompanyar el president a Israel i es va fer una foto amb una corona d’espines. 

Hi va haver temes sense acord, com la interconnexió elèctrica amb França o la llei d’ordenació territorial. Però la principal dissensió va ser l’Estatut. El 2006, el PSOE de José Luis Rodríguez Zapatero va tancar la negociació del text amb CiU davant les queixes d’ERC, que no estava content amb el text final. La tensió es va fer visible quan un conseller republicà va assegurar que Zapatero era responsable de l’«immens desastre» de l’Estatut i Maragall va haver de cridar-lo a l’ordre. Al Congrés els republicans van votar en contra del text de l’Estatut per «insuficient», i van acabar demanant el vot en contra al referèndum. L’aprovació al Senat va ser reflex de tot el procés: el gest torçat de Carod-Rovira davant els aplaudiments entusiastes d’Artur Mas. Un dia després, Maragall va destituir els consellers d’ERC i va convocar eleccions. L’Estatut va arribar a la meta, però el Govern es va trencar. 

Reedició del tripartit

El 2006 CiU va vèncer, però sense majoria per evitar un nou tripartit. José Montilla, que havia sigut ministre, es va convertir en president amb els vots d’ERC i ICV, i sota la promesa de donar prioritat a les polítiques socials sobre les identitàries, el «patriotisme social» de què parlava Carod-Rovira. En el Govern es va incloure els homes forts dels tres partits i es va firmar un dur protocol al Parlament per evitar vel·leïtats entre els socis.

«El tripartit ha fet un gran servei, però el seu temps ha passat. N’hem d’estar orgullosos, però no reeditarem tot i que sumem» (José Montilla)

El nou tripartit també va patir enfrontaments com el de Montilla amb Joan Puigcercós perquè hissés la bandera espanyola. A les generals de 2008, ERC va rebre el càstig de les urnes i el Govern va trontollar, però l’ensorrament final va arribar a les autonòmiques de 2010, que van enfonsar el PSC al seu pitjor resultat de la història i van donar a Mas una nova majoria. A la campanya, Montilla va pronunciar les paraula de comiat del seu fins aleshores soci: «El tripartit ha fet un gran servei però el seu temps ha passat. N’hem d’estar orgullosos, però no reeditarem tot i que sumem». 

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

Han passat 10 anys i el pacte PSC-ERC no s’ha tornat a repetir. Mas va ser president gràcies a l’abstenció del PSC i va repetir al càrrec amb el vot d’ERC, donant inici a un nou matrimoni vinculat a les aspiracions independentistes. Les consultes, la declaració d’independència i el 155 van situar el PSC i ERC en actituds irreconciliables. Però al nou Govern no sembla anar-li ara molt millor. En un territori sense majories absolutes, ja estan obertes les travesses sobre quina serà la nova parella de ball a la Generalitat.