19 set 2020

Anar al contingut

CORRUPCIÓ

El Congrés votarà el suplicatori de Borràs entre l'abril i el maig

El Suprem preveu sol·licitar el tràmit la setmana que ve a la Cambra baixa

L'anterior cas aprovat és el d'Homs, el 2016, per la seva participació en el 9-N

Iolanda Mármol

El Congrés votarà el suplicatori de Borràs entre l'abril i el maig

DAVID CASTRO

A poc temps que la taula de diàleg entre el Govern i la Generalitat es posi a rodar, mentre es cuinen els Pressupostos Generals de l’Estat i en plena precampanya de les eleccions catalanes, el Congrés dels Diputats haurà de debatre si valida el suplicatori perquè la portaveu de JxCat, Laura Borràs, sigui jutjada pel Tribunal Suprem (TS). La discussió no sembla senzilla precisament i l’esperable és que escenifiqui una divisió entre els postconvergents i ERC d’efectes incerts sobre el nou fòrum de negociació.

El Suprem farà arribar previsiblement la setmana que ve a la Cambra baixa la seva sol·licitud de suplicatori, informa Ángeles Vázquez. Es tracta del procediment pel qual el poder judicial demana permís al Parlament per procedir penalment contra un membre de les Corts. El magistrat instructor, Eduardo de Porres, ho proposarà a la Sala Penal i, després que aquesta l’acordi, el president del TS, Carlos Lesmes, traslladarà la petició a la presidenta del Congrés.

Segons el reglament parlamentari, Meritxell Batet, previ acord de la Mesa, ho remetrà en un termini màxim de cinc dies a la Comissió de l’Estatut dels Diputats, que escoltarà l’interessat i tindrà fins a 30 dies per emetre el seu informe. Una vegada aquest treball hagi acabat, la decisió s’haurà de sotmetre a votació en el primer ple ordinari que se celebri. Depenent de com s’esgotin aquests terminis, la decisió definitiva se situarà entre abril i maig, ja que l’activitat parlamentària se suspèn durant les vacances de Setmana Santa.

A porta tancada

Borràs mira d’emmarcar el seu judici en una lluita de l’Estat contra la causa independentista. No obstant, els fets pels quals se la jutja no tenen a veure amb la seva participació en actes separatistes, sinó per quatre delictes de corrupció (falsedat documental, frau, prevaricació i malversació de cabals públics) que presumptament hauria comès quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes.

L’última vegada que el Congrés va tramitar un suplicatori va ser el 2016, quan es va aprovar el del diputat convergent Francesc Homs per la seva implicació en la consulta del 9-N. El ple, en una votació a porta tancada, el va validar amb els recolzaments del PP, el PSOE Ciutadans, i el rebuig de Podem, ERC, el PNB, el PDECat, EH Bildu i Compromís.

Queda obert a reflexions quines d’aquestes forces repetiran el sentit del seu vot i quines el canviaran, tractant-se en aquest cas de delictes de corrupció.