L'Oficina de Drets Civils comptabilitza 212 atacs a seus de partits polítics

L’Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat, que depèn de Vicepresidència, ha presentat aquest dijous el seu informe anual del 2019, en el qual assegura haver gestionat 283 actuacions, el 67% d’aquests casos per vulneració a la participació política i l’11% per vulneració a la llibertat d’expressió. El document també apunta que hi ha hagut 212 atacs a seus de partits polítics i 286 actes vandàlics contra entitats i ajuntaments des del març del 2017. 

El PSC és el partit que ha rebut més atacs (125), seguit per ERC (47), Cs (11), la CUP (10), Podem (7), el PDECat (4), el PPC (4) i JxCat (3).

A més, l’informe assegura que hi ha hagut 16 atacs amb carrabines de balins, d’aire comprimit, contra persones, domicilis, locals i entitats «pel sol fet de tenir a la finestra un símbol polític» el 2019. 

La radiografia de l’activitat d’organisme és que, d’aquestes 283 gestions, 190 ho són per vulneració del dret a la participació política, 14 per vulneració per part dels cossos i forces de seguretat, dues per vulneració del dret a l’honor, dues per afectació de tutela judicial efectiva, dues per vulneració de la llibertat religiosa, una per afectació de la pluralitat religiosa, i 23 més sense classificar.

El director d’aquest organisme, Adam Majó, ha apuntat en roda de premsa que «no tenim un problema de convivència, sinó de tensió política no resolta». No obstant, ha admès que «hi va haver un moment en què estàvem seriosament preocupats per l’increment de la conflictivitat i d’incidents vinculats a la ideologia i es temia que passés alguna cosa més grossa», referint-se a «actituds violentes, agressives, per part de persones amb vinculacions amb l’extrema dreta». «Ho vam denunciar, ens va costar crítiques polítiques importants, però hem de dir que aquest tipus d’agressions han disminuït molt», ha afegit. 

Quant a la participació política, ha afirmat que aquest dret està «negat o no prou garantit a les persones que tenen experiència de migració» tant per part dels que tenen nacionalitat espanyola i viuen o treballen fora i per aquest motiu tenen «moltes dificultats per accedir al vot», com per part de les persones que viuen a Catalunya i compleixen totes les normatives, però «arriben als 18 anys i no poden votar». «Això no és acceptable», ha postil·lat, i ha assegurat que manté contactes amb Exteriors per resoldre aquest problema.

«Cartografia de la repressió» per l’1-O

Quant al referèndum de l’1-O, assegura que hi ha més de 2.000 persones ferides, investigades i imputades: 12 persones condemnades pel Tribunal Suprem, nou «exiliats», un president de la Generalitat pendent d’inhabilitació ferma, una persona confinada en el seu poble, 1.491 ferits, 308 detinguts, 144 pàgines web tancades i més de 817 persones investigades. A aquestes xifres s’afegeixen els detinguts durant les protestes com a resposta a la sentència del Tribunal Suprem.

Notícies relacionades

Sánchez desembarca aquest diumenge en la precampanya andalusa per mostrar suport a Montero

El Govern s’imposa a TikTok per buscar el vot de la joventut «dretanitzada»

De fet, el Parlament va encarregar a l’Oficina de Drets Civils i Polítics una «cartografia de la repressió» per l’1-O. «No es desprenen dades gaire sorprenents perquè el que ha passat és prou conegut però és tot ordenat, localitzat, ens permet un seguiment de l’evolució dels casos», ha apuntat Majó, i ha valorat que aquesta anàlisi permet evidenciar que «les conseqüències en termes de judicialització afecten moltíssima més gent» que la cúpula del Govern Puigdemont i els líders socials d’Òmnium i l’ANC. 

Aquesta oficina es dedica a «atendre persones i col·lectius que consideren que se’ls han vulnerat drets civils i polítics», «divulgar els drets civils i polítics recollits en tractats internacionals», «definir polítiques del Govern» en aquesta matèria, elaborar informes i elevar-los a l’opinió pública i establir relacions amb «organitzacions compromeses en la defensa d’aquests drets». Majó ha defensat que la seva tasca és «fer de pont entre la societat i l’Administració», tot i que ha reivindicat que «ningú com la societat civil organitzada podrà defensar i fer de guardià dels drets civils i polítics, tant dels conquerits com dels que falten per conquerir».