Els fiscals del procés defensen la sentència davant d'un diputat letó

Tres dels quatre fiscals del Tribunal Suprem que van exercir l’acusació en el procés i el cap de la Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l’Estat, Fernando Rodríguez-Rey, van tenir aquest dimarts una trobada si més no surrealista. Es van entrevistar amb el diputat letó Boriss Cilevics, que prepara un informe per a la Comissió d’Afers Jurídics i Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, qui els va retreure la persecució política de la qual, segons la seva opinió, han sigut objecte els condemnats del procés, i va acabar dient-los que ni tan sols s’havia llegit la sentència del Tribunal Suprem. 

Fonts fiscals han explicat a EL PERIÓDICO que al començament de la reunió, que es va prolongar per espai d’una hora, Cilevics va recriminar als fiscals que el procediment seguit a Espanya contra els líders independentistes suposa una persecució ideològica per ser independentistes, i que les penes que se’ls van imposar de fins a 13 anys de presó són absolutament desproporcionades.

Els representants del ministeri públic van mostrar la seva sorpresa, i encara més quan els va admetre que ni tan sols havia llegit la sentència. Tampoc coneixia la resolució del Tribunal Constitucional alemany que va negar a Baviera el dret a un referèndum independentista. 

El primer fiscal en prendre la paraula va ser Javier Zaragoza, que com a fiscal en cap de l’Audiència Nacional ja havia tingut trobades similars amb relators de l’ONU en relació amb el terrorisme etarra; després, Jaime Moreno i finalment Rodríguez-Rey. Al final Fidel Cadena es va endinsar en les intervencions dels seus companys en les quals van explicar el diputat letó que l’independentisme «fa anys que defensa» el seu projecte i idees sense, com no pot ser de cap altra manera, cap tipus de persecució.

Imposar el seu projecte

Notícies relacionades

La querella del nòvio d’Ayuso s’admetrà

Feijóo utilitzarà la campanya del 12M per llançar Montserrat a les europees

Però els líders condemnats van voler «imposar el seu projecte polític» a tots els ciutadans «per la via del fet, la coacció i la imposició», fins i tot amb violència, tot i que no la suficient per condemnar per rebel·lió, com demanava la fiscalia, però sí per la sedició que finalment va ser el delicte que va entendre que s’havia comès el Suprem. 

Els fiscals argumenten que tots els països disposen de legislació per protegir el seu sistema constitucional i que castiga la desobediència de les resolucions judicials, com va passar a Catalunya amb el Tribunal Constitucional, per no parlar de la malversació de cabals per la qual també es va condemnar els líders independentistes. Van explicar que només aquest delicte pot suposar una condemna similar a la finalment imposada en concurs medial amb la sedició, cosa que és incompatible amb cap desproporcionalitat de les penes imposades.