28 set 2020

Anar al contingut

Sánchez vol presentar els Pressupostos al març amb la mirada posada en ERC

La tramitació dels comptes públics anirà en paral·lel a la reforma de la sedició i la taula de diàleg

El president busca aprovar-les abans que les eleccions catalanes dificultin els recolzaments

Iolanda Mármol Juan Ruiz Sierra

Sánchez vol presentar els Pressupostos al març amb la mirada posada en ERC

DAVID CASTRO

María Jesús Montero va pujar a la tribuna del Congrés a defensar uns Pressupostos que sabia que estaven morts per l’estocada fatal d’ERC en una intervenció que la va convertir en ministra estrella malgrat que amb prou feines havia tingut temps de preparar-la. Pedro Sánchez, que en principi volia assumir el debat, li va anunciar només dos dies abans que li delegava la responsabilitat. La ministra d’Hisenda li va dir a Pablo Casado allò de «el miracle econòmic del PP és a la presó» i es va emportar a casa una victòria moral, però els comptes públics van fracassar a causa del rebuig dels republicans i de l’antiga Convergència. Era febrer del 2019. Gairebé un any després, el president torna a la casella de sortida, aquesta vegada amb la mirada posada directament en els republicans, a qui necessita de nou. La seva intenció és presentar el projecte de llei davant del Congrés al març perquè pugui ser aprovat al juny, abans que els diputats se’n vagin de vacances. Això implica que coincidirà amb el tràmit parlamentari de la rebaixa del delicte de sedició i amb reunions de la taula de diàleg entre el Govern i Generalitat. Sánchez prova d’accelerar, conscient que com més a prop siguin les eleccions catalanes més lluny estarà el recolzament d’ERC.

L’aprovació dels Pressupostos és la prova de foc de la legislatura. En cas de salvar-los, Sánchez es garanteix un horitzó de dos anys, o fins i tot tres, cosa que li permetria poder aplicar algunes de les mesures més simbòliques d’un Govern entossudit a remarcar el seu caràcter progressista. El cap de l’Executiu aspira a superar l’examen clau revalidant els recolzaments que va obtenir en la investidura per poder aplicar uns comptes que estaran inspirats en el projecte del 2019 però que han d’ajustar-se al nou context econòmic. Així es troben els departaments, mentre el Ministeri d’Economia negocia amb Brussel·les fins on ha d’arribar el rigor amb el dèficit.

El futur de Torra

Sánchez sembla haver après a ser especialment cautelós amb ERC i a assumir que, més que la tesi del ‘gen boig’ dels republicans, que proposa el seu presumpte caràcter imprevisible, en realitat bona part de les decisions del partit independentista les determina el seu context. I aquestes circumstàncies passen per un calendari que, una vegada més, està en suspens. El futur de Quim Torra com a president és difícil de predir fins que el Tribunal Suprem dicti una sentència ferma i, en bona mesura, la seva continuïtat o no en el càrrec és la que determinaria la precipitació d’eleccions a Catalunya.

Els d’Oriol Junqueras mostren la seva predisposició a aprovar els Pressupostos, que no es van negociar en les converses de la investidura, però fins al ‘sí’ hi ha un camí ple d’esculls. L’evolució de la taula de negociació entre governs i la tramitació de la reforma del Codi Penal per rebaixar el delicte de sedició aniran en paral·lel a les discussions sobre els comptes públics. Més enllà del voluntarisme, ningú garanteix que si un tema es torça no acabi contaminant els altres.

El calendari

En tot cas, la intenció del Govern és que l’avantprojecte de llei arribi al Congrés al març. En un ritme de tramitació raonable, la votació trigaria almenys tres mesos a poder dur-se a terme, cosa que situaria el debat gairebé amb els diputats fent les maletes per anar-se’n de vacances: l’últim ple previst a la Cambra baixa (a falta que s’aprovi oficialment aquest calendari) acaba el 25 de juny.

El que ha quedat completament descartat és el pla que Sánchez va anunciar a la campanya electoral de novembre, quan es va comprometre a portar el sostre de despesa (primer pas per a la tramitació de Pressupostos) al Congrés aquest mes de gener i a tenir aprovat el projecte a la primavera. Però aquí, com en la coalició amb Podem i en la seva actitud cap a l’independentisme, una cosa és el Sánchez candidat i una altra, molt diferent, el Sánchez president amb plenes facultats.