La tristesa del major Trapero

L'excap dels Mossos lamenta la seva imputació per haver fet la seva feina el millor que va poder

Justifica no haver comunicat el seu pla per detenir Puigdemont per no creure que s'arribés a la DUI

zentauroepp51831567 20 01 2020 el exmayor de los mossos d esquadra  josep llu s 200120121909

zentauroepp51831567 20 01 2020 el exmayor de los mossos d esquadra josep llu s 200120121909 / Pool

4
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

Sense perdre les maneres, però amb mostres de cansament per dos dies d’exhaustiu interrogatori, el major dels Mossos Josep Lluís Trapero va optar aquest dimarts per mostrar el seu costat més humà i parlar «des de la tristesa, no, el següent». Va justificar el correu que va enviar als seus homes en el qual expressava la seva inquietud per la possibilitat que el cos desaparegués, dient: «Vaig ser imputat per sedició per fer la meva feina de la millor manera que vaig poder. Em sentia injustament tractat, jo i el cos».

«Em provoca una tristesa enorme que un cap de policia hagi de sentir les coses que diuen que he fet i no he fet», va dir per reafirmar-se, perquè els seus companys més pròxims «pensen el mateix». Sense donar-li cap treva, el tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, li va repreguntar si no estava confonent-se i barrejant-se ell amb el mateix cos de Mossos i Trapero, sincer, va admetre que era possible, però va insistir: el seu sentiment és compartit.

Per no deixar cap dubte va contestar al fiscal amb un «clarament» la intenció dels Mossos va ser sempre la d’«evitar el referèndum» il·legal, tot i que no poguessin. Va precisar que parlava en nom seu i en el dels caps, tot i que, com en qualsevol col·lectiu, «hi hagi persones que no estaven a l’altura». «Que no es pugui no vol dir que no es vulgui», va repetir.

La seva crida als Mossos després del 20-S a cuidar l’ús de la força en les seves actuacions ho va justificar amb la delicada situació que es vivia a Catalunya la tardor del 2017, en què qualsevol llumí «podia encendre una foguera important» a Catalunya i no volia que els caps policials descarreguessin la seva responsabilitat en els agents. [Judici a Trapero i la cúpula dels Mossos | Últimes notícies en directe].

Mirada perversa

Durant tot l’interrogatori, Carballo, que va donar mostres de conèixer fil per randa la causa, va intentar acreditar que els Mossos tenien ordre de no interferir en el referèndum il·legal i només van aparentar complir les ordres judicials d’impedir-lo. Ho va fer amb les actes dels binomis enviats als col·legis. 

Trapero s’enrocava que, com va demostrar el mateix 1-O amb els mossos disponibles, «ni amb tots els cossos policials», es podria haver evitar la votació, i el fiscal es va veure obligat a precisar que ell no imputava cap delicte als agents; només volia destacar la difícil situació en la qual els seus caps els van col·locar al fixar un dispositiu insuficient. «No tenim aquesta mirada perversa. Fem la nostra feina el millor que podem», va tornar a insistir l’excap policial. 

El colofó a aquesta desconfiança va ser també el de l’interrogatori: Carballo va posar en dubte el pla per detenir l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, perquè ni el va esmentar fins a declarar al Suprem. La seva advocada, Olga Tubau, va interrompre per dir que a l’Audiència Nacional havia dit que es va posar a disposició del fiscal superior i del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per al que ordenessin. Amb la pausa, Trapero es va recompondre i va respondre que no ho va verbalitzar perquè, «com molta gent», entenia que no s’arribaria a una declaració unilateral d’independència.

No ho llegia tot

L’acusat havia deixat les bases de l’interrogatori clares des del primer minut: «Partir de la premissa que tots els informes que m’enviaven me’ls llegia, és molt suposar. Un no té capacitat de llegir absolutament tot el que rep al correu», va assegurar. També per defensar uns companys que són al banc dels acusats, i a d’altres, no tant.

Va assegurar que el Govern mai el va informar dels seus plans i que es «va quedar sorprès» quan va ser informat que en una reunió amb Hisenda, a la qual el llavors secretari d’Interior, Cèsar Puig, li va demanar acudir, s’havia plantejat la gestió de les duanes en una Catalunya independent.

Puig, que també s’enfronta a 11 anys de presó per rebel·lió, es va disculpar amb ell i Trapero es va cuidar d’assegurar que els Mossos no tenien informació prèvia, ni la van facilitar, com tampoc feien amb dades hoteleres que Hisenda els sol·licitava tradicionalment amb finalitats fiscals i sobre causes judicials.

Extravagant

Notícies relacionades

En canvi, va qualificar d’«extravagant» un correu de qui era el seu director general, Pere Soler, en el qual donava a entendre que les ordres polítiques prevaldrien sobre les judicials. «El problema és que nosaltres no ho tinguéssim clar, ni m’ho vaig llegir». «Tant el senyor Soler com [el conseller Joaquim] Forn ens deien que la policia compliria sempre la llei. Si ens van enganyar, no ho sé», va afegir.

El seu to havia sigut molt didàctic per explicar quines eren les competències del responsable d’Interior, de les quals, sens dubte, quedava fora el compliment d’ordres judicials. Fins i tot, va precisar que en la seva advertència davant el risc de desordres públics l’1-O s’inclogués la utilització d’artefactes per col·lectius anarquistes. Fins aleshores, va dir, ni havia sentit esmentar els CDR.