24 d’oct 2020

Anar al contingut

Tragèdia aèria

Familiars dels morts del Iak-42 volen que Defensa enterri juntes les restes acabades d'entregar per Turquia

La majoria de les famílies afectades no ha recollit els flascons amb mostres biològiques que queden per inhumar

El pare del sergent Cardona rep teixits del seu fill i dos damnificats més demanen sepultar els envasos rebuts en esglésies castrenses

Nataia Vaquero

Familiars dels morts del Iak-42 volen que Defensa enterri juntes les restes acabades d'entregar per Turquia

CHEMA MOYA

Recuperar les últimes restes biològiques de 23 dels 62 militars espanyols morts en el Iak-42 fa ja més de 16 anys és per a alguns dels seus familiars un mínim consol per a tant dolor acumulat. A d’altres, recollir aquestes mostres d’ungles, dents i trossos de pell entregades en 23 flascons el 20 de desembre passat per Turquia a l’Audiència Nacional els suposa reviure una vegada més el malson. La majoria de les famílies afectades no ha recollit els envasos remesos a l’Institut de Toxicologia de Madrid des d’Istanbul. Entre les quals circula per Whatsapp la iniciativa que Defensa enterri aquests flascons junts, en un petit mausoleu per honrar la memòria dels seus pares, fills, germans i marits.

L’advocat de 40 de les 62 famílies, Leopoldo Gay, es va reunir aquest dimarts amb la ministra de Defensa, Margarita Robles, per abordar en privat la situació dels éssers estimats d’una de les víctimes de la tragèdia. El contingut de la conversa no ha transcendit.

Dues famílies representades més per Gay han mostrat la seva intenció de recuperar les minúscules restes dels seus éssers estimats per inhumar-los en esglésies castrenses. Unes altres quatre ja li han manifestat que prefereixen no passar aquest dolorós mal tràngol, avantsala, esperen, de l’últim capítol d’aquest drama.

El sinistre del Iak-42 es va convertir en el pitjor accident de la història de les Forces Armades espanyoles en època de pau i va remoure els fonaments del Ministeri de Defensa que en aquell moment liderava Federico Trillo, al destapar un reguitzell d’irregularitats en la contractació de l’aeronau a les quals es van sumar tota mena de mentides i menyspreus institucionals, fins al punt de mentir sobre la identitat dels cadàvers dels morts per tancar de forma precipitada el cas.

En la catàstrofe també van perdre la vida dotze tripulants ucraïnesos d’aquell desgavellat avió que transportava els militars des de l’Afganistan i es va estavellar a prop de l’aeroport de Trebisonda (Turquia).

Carta del Ministeri

Els militars, la majoria adscrits a la Base Aèria de Saragossa, tornaven a l’aeròdrom de Torrejón després de concloure una missió internacional de pau a Kabul (Afganistan).

L’últim capítol d’aquesta trista tragèdia va començar a escriure’s poc abans de les festes de Nadal passades, quan el Ministeri de Defensa va comunicar als familiars dels morts en el Iak-42 la repatriació de 23 restes biològiques i d’altres, entre els quals un fèmur, trobat en un cementiri. A començaments del mes de gener, un segon avís de Defensa els va dir: «Com que és una decisió molt personal de cada família el fet de disposar d’aquestes mostres o no, ens dirigim per aquest mitjà a cadascuna de les famílies les mostres de les quals encara es conservaven al laboratori d’Istanbul per si alguna volgués que se li entreguessin».

La carta de Defensa als familiars feia una excepció: «Per endavant, entendrem que qualsevol decisió seva és absolutament respectable».

Unes restes òssies trobades, un fèmur, en un cementiri pròxim al lloc del sinistre i les 23 mostres van arribar el 20 de desembre. El fèmur va resultar ser d’un animal. De l’anàlisi de les restes del cementiri no s’ha produït cap coincidència amb cap de les víctimes espanyoles, segons l’escrit de Defensa.

Una història molt macabra

«És tot molt macabre», lamenta encara amb la veu entretallada Pacho González Castilla, germà d’Ignacio, un dels morts aquell 25 de maig del 2003. González Castilla, que durant anys va presidir la ja desapareguda Associació de Familiars de Víctimes del Iak-42 i va protagonitzar una memorable topada al Congrés amb l’exministre Trillo, té clar que no anirà a recollir les mostres biològiques del seu germà petit.

«¿Per a què?», es pregunta indignat mentre recorda amb quin tacte va haver de comentar-li a la seva mare de 90 anys poc abans de les festes de Nadal aquest nou episodi d’una interminable llista de despropòsits que va desbaratar una vegada més el fràgil assossec de la nonagenària des que va perdre el seu fill. La decisió final, no obstant, serà dels tres orfes d’Ignacio.

Un grup d’afectats és partidari de deixar les mostres a l’Institut de Toxicologia de Madrid a l’espera que prosperi la iniciativa que impulsen alguns familiars per instar Defensa a crear un petit memorial a la capital amb tots aquests flascons.

De les 23 mostres enviades per les autoritats turques a Espanya, una, la del sergent Francisco Cardona Gil, ja ha sigut entregada al jutjat d’instrucció número 2 de l’Audiència Nacional  al seu pare, Francisco, exhaust després de més de tres lustres de lluita per revelar què va passar aquell dia negre.

«No podem més», es limita a comentar Cardona aferrat al poc que li queda del seu fill i disposat a mirar de girar full després d’anys de sofriment. «És el que m’han demanat els meus altres dos fills», diu.