Casado vol presentar-se amb Ciutadans i Valls a les pròximes eleccions catalanes

El líder del PP, Pablo Casado, ha ressuscitat aquest dilluns la seva vella idea d’Espanya Suma per aplicar-la a Catalunya amb vista a les pròximes eleccions catalanes. Casado ha confessat que desitja una via constitucionalista del PP, Ciutadans, el partit Barcelona pel Canvi de l’exprimer ministre francès Manuel Valls i la mateixa societat civil que es pugui presentar conjuntament als comicis autonòmics a Catalunya.

Al seu parer, hauria de passar una cosa similar al que va passar al seu dia al País Basc, on primer la societat civil va dir «ja n’hi ha prou» i poc després van aconseguir arribar al Govern basc. En una entrevista a Antena 3, Casado ha precisat que no hi ha una negociació sobre això, sinó que «el que hi ha és un desig».

«Tant de bo que tots els constitucionalistes arribem a una convergència i, si se’m permet l’expressió coneguda a Catalunya, una convergència democràtica i constitucionalista que no només passa per Manuel Valls i Cs i pel PP, sinó per la societat civil», ha subratllat.

La resposta de l’ex primer ministre francès no s’ha fet esperar. Valls ha assegurat, en to irònic, no tenir notícia de la idea de Casado d’una Catalunya Suma: «No ho sabia... la lectura de la premsa és sempre interessant...», ha assenyalat a Twitter el regidor de Barcelona.

No lo sabia.. la lectura de la prensa es siempre interesante... https://t.co/FKBNEOKHJh

— Manuel Valls (@manuelvalls) 20 de enero de 2020

Record d’Euskadi 

Casado ha opinat que a Gregorio Ordóñez li resultaria «familiar» la situació que hi ha actualment a Catalunya, just quan es compleixen 25 anys de l’assassinat en mans d’ETA del regidor popular a Sant Sebastià.  «Hi ha molts nois que ja no saben qui és Goyo Ordóñez o Miguel Ángel Blanco, i això s’hauria d’ensenyar també a les escoles», ha advertit.

En aquest sentit, ha recordat que al País Basc «van fomentar la societat civil», que va dir «ja n’hi ha prou» al terrorisme i al nacionalisme. «Això crec que fa falta ara a Catalunya. Els partits constitucionalistes però també a aquests professors, periodistes, professionals que alcen la veu per dir ‘ja n’hi ha prou’ perquè no volem combregar amb aquesta fractura social i aquesta ruïna econòmica», ha recalcat el president dels populars.

Casado ha insistit que «no tenen converses en ferm» amb aquests partits, però ha afegit que Cs «ja sap que el PP està disposat que els acords als quals s’han arribat a Madrid, Múrcia, Castella i Lleó i Andalusia es poden fer a Catalunya», una comunitat on el partit taronja «té més representació» que els populars.

Tot i que ha admès que ara no existeix a Catalunya la violència de fa uns mesos, sí que estan veient «unes trinxeres i intolerància per part dels violents radicals que recorden anys feliçment superats per la força de la Policia, la Guàrdia Civil, els jutges i la societat civil».

Censura parental

Quant a la polèmica generada per Vox a compte de la censura parental, el polític popular ha proclamat que els fills «per descomptat que són dels pares», abans d’afegir que aquests tenen la «responsabilitat» de triar l’educació que volen per als seus fills amb mecanismes com ara l’autorització expressa, que ha circumscrit a les activitats extraescolars.

Casado ha matisat que aquesta mesura «no és res de Vox», ja que el PP la va implantar fa 15 anys a la Comunitat de Madrid i fa vuit mesos a Múrcia. I és ara el Govern central, segons el líder popular, el que aixeca la polèmica com «una cortina de fum» en un Consell de Ministres per no respondre a les crítiques sobre el nomenament de Dolores Delgado com a fiscal general de l’Estat, una cosa que «se’ls ha anat de les mans».

Notícies relacionades

Casado acusa el Govern de tapar la polèmica de Delgado amb la censura parental

El PP accepta la censura parental que proposa Vox a les escoles públiques

«La polèmica no existeix, sempre que no hi hagi un Govern socialcomunista que vol imposar als pares el que han d’ensenyar als nens», ha afirmat Casado, que ha insistit que no es tracta que un pare decideixi sobre «una cosa que hi ha al currículum», sinó només sobre activitats extraescolars.

Per la seva banda, el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, ha evitat posicionar-se sobre si és partidari d’implantar la censura parental en l’educació gallega. «Suposa banalitzar temes complexos i polititzar i adoctrinar temes educatius», ha manifestat abans de criticar la «contundència» que manté el Govern central contra la implantació del pin parental a Múrcia i la seva «inoperància» davant la «desobediència sistemàtica catalana». En canvi, el president de la Junta de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, ha rebutjat la possibilitat d’aplicar en aquesta comunitat la censura parental, ja que no considera que hagin «d’entrar en la llibertat d’explicació, de càtedra, dels professors».