María Gámez, una guaita per a la Guàrdia Civil

Filla d’un faroner humil amb uns altres 10 fills, María Gámez és el millor exemple de com l’educació pot ser l’ascensor social més potent: un benefactor anònim li va sufragar els estudis, i ella va agrair el detall convertint-se en una funcionària de carrera. No va parar aquí. Va ser la primera dona a ocupar la Subdelegació del Govern a Màlaga, i ara, tornarà a trencar un sostre de vidre amb el seu nomenament com a directora general de la Guàrdia Civil en substitució de Félix Azón, segons la proposta que el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, portarà aquest divendres al Consell de Ministres després de consensuar el seu nom amb el Ministeri de Defensa.

Gámez (Sanlúcar de Barrameda, Cadis, 1969) no és aliena a la Guàrdia Civil; no en va en l’últim any i mig ha hagut de fer front a les venjances del narcotràfic i les organitzacions criminals internacionals a la província, amb víctimes mortals incloses. Però sense cap dubte, el moment en què més a prop va estar dels agents va ser fa només un any, quan li va tocar la difícil papereta de coordinar els treballs de rescat a Totalán del Julen, el nen de dos anys i mig atrapat en un pou a 71 metres de profunditat. Llavors la seva gestió li va valer nombrosos recolzaments i una enorme projecció mediàtica, tot i que la va deixar tocada en el pla personal i no va poder amagar les llàgrimes després del rescat del cadàver després de 13 dies de gran tensió.

La que està cridada a ser la primera dona al capdavant de la Guàrdia Civil és la petita d’11 germans, i tot i que va néixer a la vora del Guadalquivir, es va criar a Estepona. Mai amaga els seus orígens humils, de vegades fent servir la ironia, com quan va recordar que «tot i que procedien d’un ambient tradicional», els seus pares «deien que no podien ser conservadors perquè no tenien res per conservar». Tots donaven un cop de mà per completar el salari del pare, des de fer llits en hotels fins a cuidar els fills dels estiuejants.

El filantrop misteriós

L’espina que té clavada és no haver pogut conèixer encara la identitat del misteriós filantrop, pare d’una alumna de l’escola de La Sagrada Família a Màlaga capital, que després de conèixer a través de les monges l’escassetat de recursos de la família, li va pagar els estudis fins a acabar el batxillerat.

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil estarà dirigida per primera vegada per una dona, María Gámez

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

Després, amb tenacitat i capacitat, arribarien les beques per acabar la carrera de Dret, amb excel·lents però a base d’apunts perquè la feina per ajudar a casa era incompatible amb l’assistència a classe. Des d’aquell moment, Gámez ha passat per gairebé tots els llocs de les administracions públiques regionals i locals: va ser funcionària a l’Oficina del Defensor del Poble i a diverses conselleries (Assumptes Socials, Turisme, Salut), i el 2004 es va convertir en delegada provincial d’Innovació. Una àrea, el de les noves tecnologies, que la fascina especialment. Se sentia socialista, però no va ser fins al 2004 quan es va afiliar al PSOE.

Ferma militant feminista, a qui fastiguejava enormement l’escrutini en algunes reunions només per ser una dona, i devota confessa de Camarón, Bruce Springsteen i Nina Simone (li va posar el seu nom a la seva filla), el 2008 es va convertir en delegada del Govern de la Junta a Màlaga, càrrec que abandonaria dos anys després per convertir-se en candidata per disputar l’alcaldia de la ciutat al sempitern Francisco de la Torre (PP). Després de dues derrotes, va abandonar la vida municipal per centrar-se en els seus tres fills, però el rau-rau de la política seguia dins seu, i el 2017 va acceptar la proposta de convertir-se en el far del Govern central a Màlaga.