21 febr 2020

Anar al contingut

RESPOSTA DELS JUTGES

Xoc entre el Govern i el CGPJ per unes paraules d'Iglesias

El Poder Judicial reclama «mesura» al vicepresident després d'afirmar que Europa «va humiliar» la justícia espanyola

La Moncloa recolza el líder de Podem i defensa la llibertat d'expressió i el dret a la crítica

Ángeles Vázquez

Xoc entre el Govern i el CGPJ per unes paraules d'Iglesias

PIERRE-PHILIPPE MARCOU

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) no sol prodigar-se en les seves respostes al Govern. Ho va fer el 2015 amb el llavors ministre d’Interior del PP, Jorge Fernández Díaz, i el 2017 amb el de Justícia, Rafael Catalá: un, per les seves crítiques a l’excarceració de l’etarra Santi Potros i l’altre, contra un dels jutges del tribunal de ‘La manada’. El Govern de Pedro Sánchez només ha necessitat tres dies per rebre una estirada d’orelles de la Comissió Permanent de l’òrgan de Govern dels jutges.  

L’afirmació del vicepresident segon del Govern i ministre de Drets Socials i Agenda 2030, Pablo Iglesias, relativa al fet que la Justícia espanyola ha resultat humiliada pels tribunals europeus, ha sigut resposta pel president del CGPJ, Carlos Lesmes, i els set vocals de la Permanent (tres elegits a proposta del PSOE, com l’exdiputat Álvaro Cuesta) amb una apel·lació a «la moderació i prudència», així com «a la responsabilitat institucional per evitar la utilització política de la Justícia o el qüestionament de la independència, la imparcialitat i la professionalitat» dels qui «integren el Poder Judicial».  

Després de fer-se pública, l’Executiu ha sortit a donar suport al seu soci i ha emès una breu declaració en la qual apel·la al consens parlamentari per renovar els òrgans judicials. «És deure de tothom vetllar pel correcte funcionament de la Justícia i contribuir, d’aquesta manera, a posar al dia els seus òrgans de govern, evitant que la seva acció es ressenti pel bloqueig. En aquesta actitud de diàleg, dins del respecte a la llibertat d’expressió i el dret a la crítica, tal com reconeix el CGPJ en el seu comunicat, és on està el govern i on demanem que també estigui l’oposició», assenyala el text.

En resposta a aquesta declaració, fonts del CGPJ recorden que «el Consell no és cap obstacle per a la seva pròpia renovació i que el president s’ha dirigit fins i tot en tres ocasions –l’última el 23 de desembre passat– als presidents del Congrés i el Senat instant-los que es posin a això».

En la seva declaració institucional, la Permanent «considera imprescindible reafirmar que l’actuació del Poder Judicial, institució essencial en tota societat democràtica, persegueix en tot moment el compliment de la llei i la defensa dels drets reconeguts a tots els ciutadans espanyols, fonament del nostre Estat social i democràtic de dret».

Això «inclou la col·laboració amb el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i amb el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), únics als quals se subordina la jurisdicció espanyola», com una garantia més dels ciutadans. 

Explica que només hi ha hagut dues resolucions europees relatives al procés. Una és la sentència del TJUE que, en resposta al Suprem espanyol, va establir que la immunitat dels europarlamentaris comença quan són elegits. Per complir-la, l’alt tribunal va comunicar al Parlament Europeu la inhabilitació del president d’ERC, Oriol Junqueras, i va sol·licitar suspendre la dels fugits Carles Puigdemont i Toni Comín.

L’altra va ser del TEDH al confirmar la decisió del Constitucional de suspendre el ple del Parlament de 9 d’octubre del 2017. Va declarar la suspensió «necessària en una societat democràtica» per «al manteniment de la seguretat pública, la defensa de l’ordre i la protecció dels drets i llibertats dels altres».

Revés alemany

Afegeix que cap de les euroordres cursades ha tingut una resposta definitiva ni per part de Bèlgica en el cas de Puigdemont i Comín, ni d’Escòcia, en el de Clara Ponsatí. Només el tribunal regional alemany de Schleswig-Holstein va rebutjar, contra el criteri de la Fiscalia d’aquest país, entregar Puigdemont per rebel·lió, tot i que sí per malversació.

La declaració ha sigut subscrita pel president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, i per tots els vocals de la seva Comissió Permanent: Álvaro Cuesta, José María Macías, Pilar Sepúlveda, José Antonio Ballestero, Juan Manuel Fernández, Juan Martínez Moya i Rafael Mozo.