Les assignatures pendents del bloc progressista en el Congrés

La desena legislatura, l’última que va completar els seus quatre anys, va ser la de l’esmena a la totalitat de gran part de l’Espanya que havia deixat José Luis Rodríguez Zapatero. La que la va succeir, que va començar el 2016,volia revertir els quatre anys de majoria absoluta del PP. Tres legislatures i quatre anys després, la majoria de les iniciatives per derogar o reformar les lleis més polèmiques dels populars segueixen pendents. El bloc progressista que ha donat a llum el primer govern de coalició de la democràcia amb prou feines suma majoria simple, però previsiblement arribarà a l’absoluta amb el sí d’ERC  quan es tracti de fer prosperar eternes assignatures pendents com la derogació de la reforma laboral, de la llei de seguretat ciutadana, de la LOMCE, acabar amb el vot pregat, la presó permanent revisable o els terminis d’instrucció  de la Llei d’Enjudiciament Criminal.

Totes aquestes iniciatives van comptar amb prou majoria per començar el tràmit parlamentari, però tornaven a la casella de sortida una vegada i una altra amb cada avenç o repetició electoral. Els consensos es conformaven per censurar les lleis que s’havien creat al forn dels populars, però no per plantejar textos alternatius, i les noves normes acabaven dormint el son del just en una interminable pròrroga del termini d’esmenes.

Com a exemple, la proposició de llei que pretenia derogar el termini màxim previst per a la instrucció en la Llei d’Enjudiciament Criminal. El 2016, la primera vegada que Podem la va presentar, ni tan sols va arribar a votar-se en el ple. En la següent legislatura sí va passar el primer tràmit, tot i que amb el vot en contra del PP, però va arribar a acumular fins a 60 pròrrogues en la Comissió de Justícia. I en aquesta legislatura fallida, va passar el primer tràmit sense vots en contra, però es va perdre en la dissolució de les Corts.

El nou repartiment d’escons a la Cambra Baixa, malgrat l’alça de partits com Vox o la irrupció de noves formacions, té més o menys assegurades les majories per crear totes aquestes lleis pendents. A més, se suma un nou avantatge: la configuració de la taula del Congrés. A l’última legislatura amb Govern –amb dos, de fet–, PP i Ciutadans controlaven l’òrgan rector, el que decideix quines iniciatives van al ple. Ara, els socis de govern sumen majoria, amb 6 llocs contra els 3 de PP i Vox.

Evitar turbulències de socis de govern

El tàndem que han format el PSOE i Unides Podem també es traslladarà al Congrés. Almenys, d’inici. Els dos partits segueixen dedicats a cuidar les relacions al màxim i l’estabilitat del futur govern i els seus grups parlamentaris han firmat un protocol de funcionament per evitar qualsevol punt de conflicte. En primer lloc, crearan una comissió de seguiment de l’acord que es reunirà de forma periòdica per «coordinar l’acció dels socis», «mantenir la unitat d’acció de la coalició i dels grups parlamentaris que la sustenten» i fins i tot consensuar «les accions de comunicació» i «resoldre discrepàncies».

Els dos partits queden lligats per a qualsevol iniciativa en el Congrés que tingui relació amb el pactat en el Govern de coalició, fins i tot aquelles que simplement tinguin «repercussió en l’escena política», per no tenir posicions contradictòries. Només per a la resta es reserven cert marge de veu pròpia, però sempre havent informat l’altre dels passos que es pensen seguir.

Amb aquest acord pretenen evitar situacions com la ja viscuda a l’acabada d’estrenar legislatura a causa del conflicte català. Els morats es van abstenir en la convalidació del decret de Sánchez per eliminar la ‘república digital’ catalana. Tot i que van evitar la confrontació directa d’un vot en contra, la divergència va ser més que visible.

Memòria històrica i eutanàsia, des del Parlament

Notícies relacionades

Un Congrés pendent de la calculadora

Cau la fiscal del cas del nòvio d’Ayuso

Malgrat que la repetició electoral va arrossegar més de 5.000 iniciatives en tramitació, de les quals més de 50 eren proposicions de llei dels partits, el nou Congrés sí n’heretarà algunes que no caduquen. Es tracta de quatre convenis entre comunitats autònomes, dues proposicions de reforma constitucional d’Astúries i les Balears, sis iniciatives legislatives populars, deu proposicions de llei de comunitats autònomes, cinc propostes de  reforma parcial de quatre Estatuts d’Autonomia (Múrcia, Cantàbria, Balears i La Rioja), totes les peticions pendents i els nomenaments del CGPJ i el TC, a més de l’informe anual del Consell de Seguretat Nuclear.

Entre les iniciatives de les comunitats n’hi ha dos del Parlament, una sobre memòria històrica i una altra de despenalització de l’eutanàsia i l’ajuda al suïcidi. De les iniciatives que sorgeixen de la ciutadania, la majoria tenen relació amb l’àmbit sanitari o de prestacions socials, a més de la que demana l’equiparació salarial dels policies.