20 febr 2020

Anar al contingut

El jutge Llarena demana a l'Europarlament que aixequi la immunitat a Puigdemont i Comín

No podran tornar a Espanya, perquè serien detinguts, ja que la immunitat no els arriba a l'estar ja processats

El magistrat suspèn les euroordres i demana a Bèlgica que deixi sense efecte els terminis per resoldre la reclamació

Ángeles Vázquez

El jutge Llarena demana a l'Europarlament que aixequi la immunitat a Puigdemont i Comín

Hi havia pocs dubtes que l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont seria el principal beneficiat de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) relativa al president d’ERC, Oriol Junqueras. Tot i que no tant com es preveia, perquè no ha aconseguit que s’anul·lessin les euroordres i s’ha hagut d’acontentar que quedin en suspens. 

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha cursat un suplicatori al Parlament Europeu perquè li aixequi la immunitat que va adquirir quan va resultar elegit eurodiputat juntament amb Toni Comín. La prerrogativa parlamentària, que ha suposat que les euroordres quedin en suspens, no regeix a Espanya, on seran detinguts si retornen, perquè van ser processats el març del 2018 i no van adquirir la condició d’electes fins al 13 de juny del 2019. La legislació espanyola no preveu que sigui necessari cursar un suplicatori contra diputats o senadors espanyols després d’haver sigut formalment imputats pel jutge arran de la corresponent investigació.

La sol·licitud d’autorització a la Cambra europea per poder actuar contra Puigdemont i Comín significa que mentre aquesta es pronunciï res impedirà als dos participar en la sessió parlamentària d’aquest dilluns, a Estrasburg, així com desplaçar-se per la resta d’Europa amb la immunitat deambulatòria que garanteix la nova doctrina establerta pel TJUE. Per a això les euroordres queden en suspens mentre l’Europarlament resol. Com que Puigdemont i Comín van fixar la seva residència a Bèlgica, país on ja s’havia obert un procediment per decidir-ne l’entrega, Llarena demana expressament a les seves autoritats que deixin sense efectes els terminis per resoldre la seva reclamació fins que el Parlament Europeu es pronunciï sobre el suplicatori.

Les interlocutòries indiquen que, a diferència de Junqueras, «la situació de pròfugs de la justícia en què es troben Puigdemont i Comín fa que els seus desplaçaments a les sessions parlamentàries es verifiquin per si mateixos i al marge de qualsevol restricció de llibertat, de manera que ni han d’adoptar-se mesures judicials perquè el Parlament Europeu pugui operar amb plena capacitat a l’hora de complir la funció que té encomanada, ni resulta necessari interessar la suspensió de la immunitat per possibilitar una privació de llibertat que estigui impedint la completa constitució de la Cambra».

Fets molt antics

La sol·licitud per aixecar la immunitat es basa fonamentalment en el fet que els fets que se’ls imputen són molt anteriors a la seva elecció com a europarlamentaris i no tenen relació amb la seva activitat a l’Eurocambra, per la qual cosa no haurien d’estar protegits. De fet, en les seves interlocutòries, el jutge reprodueix el que va passar a Catalunya la tardor del 2017 segons va establir la sentència del procés, per explicar per què els reclama.

Ressalta que, com que l’acció judicial seguida contra Puigdemont i Comín no es refereix a opinions o vots emesos en l’exercici de les seves funcions com a diputats del Parlament Europeu, ni guarda cap relació amb l’exercici de les seves obligacions parlamentàries, «no s’entreveuen indicis que apuntin que el procediment judicial respongui a la intenció de danyar l’activitat política d’un diputat i, per tant, del Parlament Europeu».

A Espanya

El jutge explica que el protocol 7 del Tractat de Funcionament de la UE atribueix als europarlamentaris els mateixos privilegis que els dels membres dels parlaments nacionals. «Aquesta remissió –diu Llarena– comporta la viabilitat de les ordres de recerca, detenció i ingrés a la presó adoptades posteriorment al processament dels recurrents, sense que estiguin condicionades a la petició de suplicatori o d’alçament de la immunitat que els afecta».

Es basa en el fet que la Constitució no preveu la petició de suplicatori per actuar contra diputats i senadors una vegada processats. Segons aquest criteri, a Espanya no es demanaria autorització a una Cambra per actuar contra ells, ja que només es necessita per inculpar i processar, tràmits ja superats amb Puigdemont i Comín. Insisteix que la immunitat només protegeix «davant l’obertura de processos concebuts per alterar i pertorbar el normal funcionament de la cambra legislativa, no per impedir el desenllaç d’una causa penal en què el diputat o senador electe ha sigut ja processat, suportant l’exercici de l’acció penal des d’un moment previ a la constitució de les cambres i a la seva pròpia incorporació com a membre de qualsevol d’aquestes».

Llarena afegeix que «en la hipòtesi que en un futur els processats fossin materialment privats de llibertat a Espanya, si es considerés justificat i eficaç mantenir la seva presó, per realitzar determinats actes judicials, no s’exclouria l’autorització d’assistir a les diferents reunions parlamentàries sempre que no s’hagués suspès la seva immunitat».

Deure de cooperació

L’instructor posa de manifest que el principi de cooperació lleial no només obliga els Estats membres a adoptar totes les mesures adequades per garantir l’abast i l’eficàcia del Dret de la Unió, sinó que imposa també un deure recíproc de cooperació lleial del Parlament Europeu amb l’òrgan jurisdiccional nacional que ha de realitzar l’aplicació del dret europeu, i destaca que «el procediment judicial no respon a la intenció de danyar l’activitat política d’un diputat i, per tant, del Parlament Europeu».

En la seva petició, que inclou entre altres documents l’ordre de processament i la sentència del procés, el jutge matisa que el delicte de sedició en concurs amb malversació pel qual podrien acabar sent condemnats, igual com els seus companys del Govern, tenen un termini de prescripció més durador que el període parlamentari per al qual han sigut nomenats eurodiputats, cosa que descarta que es pretengui atemptar contra la Cambra.

Al contrari, adverteix que «la immunitat podria observar-se com un privilegi susceptible d’instrumentalitzar-se per eludir eventuals responsabilitats penals alienes a l’activitat del Parlament, i com un element que perjudica el principi d’igualtat davant de la llei, a més del principi d’operativitat judicial en un termini raonable».