La UGT demanarà l'indult per a l'exconsellera Bassa

Quan Dolors Bassa va ser nomenada consellera, tots els mitjans de comunicació van destacar el seu perfil activista en l’àmbit laboral: «Una sindicalista al capdavant de Treball, Afers Socials i Famílies», van titular. Molt apreciada en aquests cercles, va haver de renunciar a la secretaria d’UGT a les comarques gironines per recollir la seva acta com a diputada per JxSí el 2015. Precisament aquesta estima va voler subratllar aquest dijous el secretari general d’aquest sindicat, Camil Ros, quan va anunciar que demanaran l’indult perquè es commuti part de la pena que li va imposar el Tribunal Suprem: 12 anys de presó.    

«Tenim el deure moral de demanar el seu indult. I no com a rendició. És una persona molt compromesa i que estimem molt», va assegurar Ros en una entrevista a Catalunya Ràdio. El seu estret vincle amb l’exconsellera va fer que ella agafés les regnes a la comarca quan ell va decidir fer el salt a la direcció nacional. Tot i que Ros va admetre que no han estudiat encara el contingut necessari per sol·licitar aquest mesura de gràcia, la proposta ja va obtenir el recolzament de Comissions Obreres (CCOO).

«Mai hem estat d’acord amb l’ús abusiu de la presó preventiva. A més, creiem que qualsevol fórmula jurídica per aconseguir la llibertat (dels polítics independentistes presos) és bona i ajudaria a l’estabilitat política», va dir el dirigent Javier Pacheco. Bassa va recordar la seva trajectòria a UGT en el seu al·legat final del judici i va defensar que no demanaria el seu indult perquè «no s’havia de penedir de res», però no es va oposar que algú el demanés. 

Regulació del 1870

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

L’indult es regula en una llei aprovada el 18 de juny del 1870 i es precisa en el Codi Penal i a la Constitució. La normativa estableix que qualsevol persona o institució pot reclamar l’indult d’un condemnat i per ser beneficiari d’aquesta mesura no es requereix mostrar penediment per part del reu. 

El Consell de Ministres, amb un informe del Ministeri de Justícia en mà, té l’última paraula. Pot estimar el proposat pel ministeri en qüestió o modificar-lo, però no està en mans de la persona empresonada rebutjar-lo. El Rei firmarà el decret, actuant de forma «referendària».