Qui és qui a la Junta Electoral i altres dubtes sobre la inhabilitació de Torra

El debat d’investidura més convuls dels últims anys se celebra sota l’ombra dels acords adoptats per la Junta Electoral Central (JEC), a favor d’inhabilitar Quim Torra i de rebutjar l’acta d’eurodiputat d’Oriol Junqueras. Aquestes són algunes de les claus i incògnites per aclarir a partir de les resolucions de divendres.

¿Què és la Junta Electoral Central?

La Junta Electoral Central (JEC) és l’òrgan superior de l’administració electoral a Espanya. Té un caràcter permanent i la seva funció principal és garantir la transparència del procés electoral i supervisar l’actuació de l’Oficina del Cens Electoral. És a dir, es tracta d’un organisme administratiu que exerceix com a àrbitre dels processos electorals, però no és un tribunal de justícia.

¿Pot inhabilitar un president autonòmic?

L’article 19 de la llei electoral faculta la JEC per «resoldre les queixes, reclamacions i recursos que se li dirigeixin», d’acord amb l’esmentada norma o amb qualsevol altra disposició que li atribueixi aquesta competència». En els casos de Torra i Junqueras, va ser el PP el que va anar a la Junta Electoral Central, després d’haver obtingut una resposta negativa per part de la Junta Electoral Provincial de Barcelona, per sol·licitar que els retiressin les credencials de diputats al Parlament i l’Eurocambra, respectivament. És a dir, la JEC no inhabilita directament Torra, però al desposseir-lo de l’escó li impedeix que continuï sent president de la Generalitat, ja que l’Estatut estipula que per exercir aquest càrrec s’ha d’ostentar una acta a la Cambra catalana.

¿En quin moment queden inhabilitats?

Els dictàmens de la Junta Electoral Central són executius, cosa que significa que la inhabilitació serà efectiva des del moment en què sigui notificada als afectats.

¿El recurs paralitza la inhabilitació?

Depèn. Torra i Junqueras poden recórrer a la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem i sol·licitar com a mesura cautelaríssima que se suspengui la inhabilitació fins que es resolgui el recurs. Si el Suprem admet a tràmit el recurs i la mesura cautelaríssima (que implica que s’ha de resoldre abans de 48 hores), la inhabilitació es paralitzaria i Torra tornaria a ser el president. Però el tribunal també podria admetre el recurs sense aplicar mesures cautelars, de manera que es mantindria la inhabilitació.

¿Quin marge té el Parlament?

Tot i que el Govern i JxCat esgrimeixin un xoc de legalitats, el Parlament no té marge per revertir la decisió de la JEC, ja que l’Estatut obliga a ser diputat per poder ser president. No obstant, els independentistes s’acullen a un altre article de la Carta catalana i a la llei de Presidència de la Generalitat, que estableixen que el cap de l’Executiu català només pot ser apartat «amb una sentència ferma que comporti la inhabilitació per a l’exercici dels càrrecs públics». La condemna a Torra encara no és ferma perquè està recorreguda davant el Tribunal Suprem.

¿Qui compon la Junta Electoral?

La JEC està composta per 13 membres: vuit vocals magistrats del Tribunal Suprem, designats pel Consell General del Poder Judicial, i cinc vocals catedràtics de Dret o de Ciències Polítiques i de Sociologia, en actiu, designats a proposta conjunta dels partits. El secretari general del Congrés dels Diputats exerceix com a secretari de la JEC, i el director de l’Oficina del Cens Electoral també participa en les reunions amb veu, però sense vot.

Notícies relacionades

Investidura Pedro Sánchez 2020: Així hem narrat el debat en el Congrés

Torra recorre la seva inhabilitació i demana a la Junta Electoral que no l'executi

El president és Antonio Jesús Fonseca-Herrero, un dels que va votar a favor de la inhabilitació de Torra. També ho van fer la vicepresidenta de la JEC, Inés Huerta, i els vocals Ana María Ferrer, Francisco José Navarro i Eduardo de Porres. Al contrari, Antonio Vicente Sempere, María Luz García i José Luis Seoane es van oposar a la decisió de la majoria.

Els cinc membres proposats pels partits són el catedràtic de Dret Constitucional de la UNED Carlos Vidal (PP), la catedràtica de Dret Penal de la Universitat de Navarra Inés Olaizola (Unides Podem), el catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Granada Juan Montabes (PSOE), la catedràtica de Dret Internacional Públic a la Universitat de València Consuelo Ramón (PSOE) i la catedràtica de Dret Administratiu de la UNED Silvia del Saz (Cs). Els juristes proposats pels partits d’esquerres es van oposar a la inhabilitació de Torra i els proposats per les forces conservadores la van recolzar.