Rufián adverteix el PSOE que «sense diàleg no hi ha legislatura»

La intervenció que Gabriel Rufián va traçar en la investidura fallida del juliol passat, absolutament vehement en favor d’un pacte PSOE-Podem que no es va produir, va ser àmpliament criticat internament a ERC. Sobretot després de la davallada en els resultats del 10-N en alguns feus republicans. Aquest dissabte, amb el pacte a la butxaca, Rufián va reprendre un to més dur, sense perdre mai de vista el grau d’acord existent. Si potser invertint el vell lema del líder d’ERC, Oriol Junqueras, el «suau en les formes, dur en el fons».

Com prèviament havia fet Laura Borrás, Rufián va fer servir l’hemeroteca i va exposar les contradiccions discursives de Pedro Sánchez al llarg dels últims mesos. Després, el socialista ho negaria rotundament, sobretot amb la controvertida definició del que passa a Catalunya. Si una crisi de convivència, com va dir una vegada, o un conflicte polític, com va apuntar després. Sánchez va asseverar que les dues al·locucions són compatibles.

«¿Què creuen que ha passat perquè Sánchez hagi canviat?», es va preguntar el republicà. «La por i l’acomplexament davant d’aquesta gent», es va respondre assenyalant amb la seva mà dreta el no menys dretà grup de l’hemicicle, el que uneix sense solució de continuïtat els diputats del PP, Vox i Ciutadans.

«Algun guru de la demoscòpia», va prosseguir Rufián, «li va dir que utilitzant Catalunya com a arma llancívola guanyaria les eleccions. No passa res. Li ha passat a tots els presidents d’aquest país. Però el que no li va recordar és que mai un president del PSOE havia guanyat sense Catalunya i molt menys contra Catalunya», va arremetre. I com a guinda, potser perquè se la guardava des de la campanya, el portaveu d’ERC va afirmar que «els insults i criminalitzacions dels mitjans i l’escola pública catalanes van ser una enorme miopia i irresponsabilitat».

Compromís electoral

Es va vantar llavors que l’acord PSOE-ERC, que va negar que fos secret, és simplement un compromís electoral d’ERC. «Hem cargolat al Govern a una taula de diàleg», va dir, parafrasejant la seva promesa en els mítings previs al 10-N.

Amb tot, va venir a dir que el treball d’ERC ja s’havia acabat i que ara serien els governs, «d’igual a igual» els que dirimirien les diferències. Això sí, després de preguntar-se, airejant els seus dubtes sobre la paraula del PSOE («com fem que els socialistes compleixin»), va advertir, o més aviat va amenaçar, que si la taula no es desenvolupa conforme al pactat «no hi haurà legislatura. I ERC ja ho ha fet abans, en defensa dels drets civils de Catalunya», amb referència a la no aprovació dels pressupostos, la primavera del 2019, que van portar a les primeres eleccions de l’any passat. «Si aquesta vegada el poble català torna a ser estafat no s’estarà estafant ERC, s’estarà estafant un poble, una altra vegada», va dir de nou en to d’advertència.

Notícies relacionades

ERC torna a donar cop de porta a la proposta de Rufián: «No som l’esquerra del PSOE»

Rufián llança un guant a Mónica Oltra per fitxar-la en la seva ruta d’actes amb líders de l’esquerra

Sánchez no va torçar en cap moment el gest. És més, el seu to sí que va ser de guant blanc. «És evident que hi ha un conflicte polític» o bé que la situació de Junqueras és la conseqüència «de la deriva judicial».

El tancament d’aquesta part del debat va versar sobre la violència. Va renegar Rufián, com acostuma a fer, de tota violència, també la que hi pogués haver en el camp independentista, però va tancar la seva al·locució afirmant que «l’única violència inequívocament constatable» que s’ha produït al voltant del procés va ser la de la policia «l’1-O».