L'Espanya del 2020 experimenta en política

Espanya ha tancat un convuls 2019 sabent que, tret de memorable sorpresa, el set de gener el socialista Pedro Sánchez serà president del primer govern de coalició de la democràcia. I que ho farà no tant perquè aquesta fos la seva vocació (per més que ara faci de la necessitat virtut retòrica), sinó perquè així ho van dictaminar els ciutadans al novembre, a les urnes. Allà i llavors van manifestar que estaven ja esgotats d’avalar polítics incapaços de negociar, dialogar i superar les facilitats d’antiquades majories absolutes que ara semblen inabastables. 

Amb el poder que dona portar la sobirania nacional en una butxaca, en forma de papereta, els espanyols van advertir que dues eleccions generals en un any eren més que suficient i, de passada, van castigar en menor (el PSOE, Unides Podem) o en major (Ciutadans) mesura a aquells partits que al seu entendre no van saber afrontar els potencials pactes. Van votar de nou a la tardor després d’haver-ho fet prèviament a l’abril i van deixar un missatge clar a ses senyories: toca experimentar. Acordar. Sense més excuses. I d’aquella pols i de la pujada electoral d’una envalentida extrema dreta, que va incrementar la por del PP a facilitar un govern del PSOE, aquests nous fangs polítics. El fang sobre el qual s’ha modelat la primera coalició d’esquerres. Amb tants reptes com incògnites al seu voltant. 

Reformes progressistes 

Socialistes i morats han treballat en un un programa de govern que, si tot surt segons el previst, podrà prendre cos legislatiu a partir del pròxim febrer, quan les Corts iniciïn curs. Necessitaran, això sí, la complicitat d’un altre bon grapat de grups parlamentaris per aconseguir les majories necessàries. Negociar, negociar i negociar serà l’únic rumb possible en els pròxims mesos. Congrés i Senat prendran un protagonisme extrem, així com la taula de patronal i sindicats.   Moviments socials i Onegés esperen expectants, amb ganes de posar alt el llistó un gabinet a priori pròxim a les seves demandes.  

El PSOE i Podem pretenen pujar els impostos a qui més tenen (o això diuen a tall de resum) per a, d’aquesta forma, guanyar fons amb els quals incrementar o millorar els serveis socials sense defraudar Europa, que estarà atenta. Les polítiques de la dona; contra l’emergència climàtica i la corrupció i un ampli paquet econòmic que comporta fer una bona tisorada a l’actual legislació laboral, són sobre la taula, a més d’un nou model de finançament autonòmic. 

Catalunya i els titans 

Aquest paquet de projectes, amb clars caires progressistes, està cridat a fomentar la protesta pública als carrers dels sectors més conservadors, com en temps de José Luis Rodríguez Zapatero, i la lluita de blocs: El PP de Pablo Casado buscarà ser reconegut com a líder indiscutible d’una oposició en què, amb excessiva força, ha tret el cap Vox, mentre Cs s’ha desdibuixat totalment. De fet el congrés dels taronges per encimbellar previsiblement Inés Arrimadas després del fiasco del seu padrí, Albert Rivera, és part de l’agenda del primer trimestre. Ciutadans s’ha de reinventar i buscar de debò un ADN centrista, més enllà d’una pàtina de posar i treure, si no vol passar desapercebut després de la seva desena d’escons i la lluita de titans d’esquerra i dreta que apunta.

Notícies relacionades

El 'brexit', la quimera es fa realitat

Somnis i esforços olímpics

Aquesta lluita titànica tindrà sens dubte el seu origen i hipotètica justificació en Catalunya: Sánchez, en una arriscada pirueta amb possible cost extern i intern (i possibilitats de passar a la història en cas que trobés la fórmula màgica) s’ha compromès formalment a buscar una solució a la crisi sobiranista. Hi haurà una taula de diàleg institucional en què s’abordaran qüestions de diferent índole i el resultat final de la qual, segons sembla, serà votat pels catalans. Això és almenys el que es coneix fins ara de la negociació PSOE-ERC que, sens dubte, marcarà el 2020 al costat de les decisions judicials amb accent català que estan per arribar i la incògnita de si s’avançaran les autonòmiques.