2020, la gran batalla JxCat-ERC

«Aquest any que comença ha de ser l’any de dir-nos la veritat». L’apel·lació de Quim Torra en la seva última al·locució del 2019 semblava ser una declaració d’intencions d’allò que l’espera a l’independentisme en aquest nounat 2020. L’any en què el procés bufarà ja vuit espelmes dirimirà la gran batalla entre els socis del Govern. Una més, es podria matisar d’acord amb el que s’estan dient des de fa temps. Però pocs dubten ja que abans de 12 mesos hi haurà unes eleccions autonòmiques que es convertiran en una lluita entre les dues ànimes independentistes: la frontista que brandeix JxCat i la neopragmàtica a què s’ha ancorat ERC.

La primera decisió del 2020 dels republicans podria consumar aquest dijous dos anys i escaig de gir estratègic en el partit que el convuls octubre del 2017 va fingir d’abandonar el Govern si Carles Puigdemont convocava eleccions i renunciava a la DUI –aquell dia de les «155 monedes de plata»–. ERC ha deixat ara el camí aplanat per investir un president del Govern espanyol amb la carta d’haver obtingut a canvi un fòrum de diàleg bilateral els fruits del qual siguin votats pels catalans. Només són, ara per ara, paraules, però que Esquerra pot contraposar a l’exigua collita de Torra i JxCat amb la ‘via Puigdemont’.

Àrnica europea

La guerra de nervis i pressions creuades entre dues formacions envalentides per l’àrnica que els ha brindat la justícia europea als seus dos líders anirà sumant octans amb cada sinuositat política o judicial. N’hi haurà a no molt tardar. El president està pendent d’inhabilitació  pel Tribunal Suprem en setmanes o mesos... tret que la Junta Electoral Central sacsegi el tauler aquest divendres avançant-se als temps judicials i, com a rèplica del sisme, fent trontollar l’aliança d’Esquerra amb el PSOE.

De ratificar-se el cessament de Torra, la clau del Palau de la Generalitat passaria en mans de la persona a qui Oriol Junqueras ha ungit des de presó com a successor, Pere Aragonès, el protagonisme del qual després del cop d’efecte pressupostari amb els comuns inquieta de tal forma JxCat que els moviments activats per intentar relegar-lo podrien fer esclatar el Consell Executiu abans fins i tot de la inhabilitació.

La immunitat i el DNI

Torra podria dissimular la seva caiguda convocant eleccions abans que l’apartin, però la teranyina en què segueix embolicada la postconvergència desaconsella aquest escenari si no està assegurada la candidatura de Puigdemont, la immunitat del qual es podria extingir abans de 365 dies i afectar, així, a la petició d’entrega que Bèlgica resoldrà el 3 de febrer, el dia que li caduca el DNI.

L’opció de votar un altre president de JxCat per continuar tirant amb la xacrosa relació entre socis fins al 2021 no ha de descartar-se, però sona complexa. Recauria sobre ERC la pressió postconvergent de donar respiració assistida a la legislatura o ser la responsable de l’avanç electoral, però perquè aquesta tàctica arrelés faltaria que la CUP o els comuns estiguessin disposats a exercir de crossa, i de moment no estan per la feina.

Més front judicial

Notícies relacionades

El 'brexit', la quimera es fa realitat

Somnis i esforços olímpics

Al fangar polític s’hi haurà de sumar un bon nombre de noves fuetades judicials a diversos tentacles de l’1-O que s’asseuran a la banqueta: Josep Lluís Trapero, la Mesa del Parlament, la sindicatura electoral, la logística i el cost de la consulta i els CDR. Però també aviat veurem els primers condemnats sortir de permís de la presó. Un magma que posarà a prova la reacció de la tercera ànima independentista, la que va encendre els carrers després de la sentència d’octubre amb disturbis inèdits en un moviment caracteritzat fins aleshores pel seu extrem civisme.

I tot i que no tingui res a veure amb ell, rar serà que el procés no li serveixi a Laura Borràs com a pretext quan li toqui retre comptes amb la justícia per la suposada adjudicació a un amic de 18 contractes per un import de 259.863 euros. Sí, la corrupció seguirà allà el 2020.