Objectiu: taponar Pere Aragonès

Si les relacions entre els socis del Govern català estaven deteriorades abans de la repetició de les eleccions generals, el creixent protagonisme d’ERC en la negociació amb els socialistes per investir Pedro Sánchez ha engrandit la desconfiança existent. JxCat assumeix de mala gana el seu nou rol de ‘florero’ en el tauler de la negociació política, en un moment en què el procés aterra de nou a l’arena de la política després de dos anys amb els peus fora del test.

Així les coses, han començat a sonar els tambors de crisi en l’Executiu de Quim TorraQuim Torra, amb l’objectiu de vigoritzar les àrees de govern que estan en mans de JxCat. Els canvis, segons fonts del Gabinet interessades a airejar aquesta possibilitat, servirien per taponar el creixent protagonisme de Pere Aragonès. Un protagonisme derivat del recent acord de pressupostos capitanejat per ell i també pel seu paper principal com a negociador d’ERC amb els socialistes. A més, encara podria engrandir-se més la figura del nou líder republicà, que aconseguiria el seu zenit en el moment en què els seus galons de vicepresident li servissin per assumir les funcions de president quan el Tribunal Suprem confirmés la inhabilitació de Torra dictada pel TSJC i pendent de recurs.

Les especulacions són múltiples, com correspon a un entorn alterat. Una de les hipòtesis estudiades és la tornada al Govern de Laura Borràs, que ja va verbalitzar al seu dia entre els seus acòlits, que no volia seguir al Congrés si finalment JxCat no aconseguia un grup propi a l’hemicicle. Malgrat que es compten amb els dits de dues mans els companys de files que no la donen políticament per acabada després delvistiplau del Suprem a investigar-la per prevaricació i malversació, avalaria la teoria de la seva tornada la franca relació d’afecte que Borràs sent per Torra, sent ella una de les poques veus de JxCat que considera realment l’actual president un actiu polític.

¿Budó per Buch?

La hipotètica remodelació podria suposar també que Meritxell Budó abandonés Presidència per desplaçar-se a Interior, amb la qual cosa Torra podria justificar la sortida del Govern de Miquel Buch. El conseller d’Interior és l’espina que té clavada des que intentés desfer-se’n per tots els mitjans sense aconseguir-ho. Com que res ha canviat des d’aquell intent frustrat, qualsevol alteració en el Consell Executiu que vulgui impulsar Torra no depèn en última instància de la seva voluntat, amb la qual cosa de res serveix fixar només l’atenció al Palau de la Generalitat per determinar què s’està coent realment.

Tot això malgrat el xut d’adrenalina que es viu a JxCat davant de les possibilitats que els brinda la nova situació de Carles Puigdemont amb l’acta d’eurodiputat a la butxacaCarles Puigdemont. Una acta que, de moment, no és suficient per evitar la sensació d’inutilitat en el tauler polític actual, amb el valor d’ús monopolitzat per ERC. La necessitat d’articular-se com a partit polític convencional comença a ser apressant en el front intern, però a Bèlgica hi ha altres prioritats per atendre i la pressa és menor.

Des de la presó, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn es van dirigir a Puigdemont explicant les virtuts d’un JxCat capitanejat per Damià Calvet i Buch. Des de la mateixa Lledoners, Jordi Sànchez, en nom de la Crida, també va interpel·lar a Waterloo per explicar que aquest seria un camí equivocat, perquè suposaria que el nou partit no seria més que un PDECat amb el nom canviat i que, en conseqüència, les cares havien de ser d’altres i provinents d’una altra planter. De moment no hi ha partit, no hi ha estratègia i tampoc més projecte que el de la mera supervivència ancorada en el després d’un dia arriba un altre.

El comboi del realisme

Notícies relacionades

Així hem explicat les últimes hores de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Mentrestant, ERC tanca els serrells de l’acord amb el PSOE per investir a la carrera Sánchez després de superar el seu dissabte congressual amb un aprovat gairebé a la búlgara del seu nou full de ruta polític. Les agendes de socialistes i republicans marquen fins al30 de desembre com a dies hàbils per a la negociació. Els maquinistes d’ERC ja estan arribant amb el comboi del realisme a l’estació de destinació i compten amb treure avantatge d’haver viatjat en el tren del procés amb dos bitllets i en dos vagons alhora: el d’independentistes i el d’esquerrans.

Tot i que el trajecte sobiranista haurà quedat curt de moment, els líders d’ERC confien que això no frustri en excés els seus votants i que acabin valorant que seran ells els que faran possibles acords sectorials o la demolició de bastions ideològics, com la reforma laboral o la’llei mordassa’.A diferència dels seus adversaris, han consolidat ja una direcció, un projecte i una estratègia.