El Rei defensa el diàleg entre «ideologies molt diferents»

La Constitució va tornar a ser un dels eixos vertebradors del discurs de la nit de Nadal del rei Felip VI. En un moment d’inestabilitat política i quan el líder del PSOE, Pedro Sánchez, està negociant l’abstenció amb ERC per poder ser reelegit president, el cap de l’Estat va voler destacar com aquesta Carta Magna va néixer en la Transició de la «generositat», el «diàleg» i el «respecte» entre«persones d’ideologies molt diferents».Això sí, el Monarca va apuntar tot seguit que aquesta «voluntat d’entesa» i d’integrar les «diferències» s’ha de fer«dins del respecte» a la Constitució. I va donar dos arguments: «[Perquè] reconeix la diversitat territorial que ens defineix i preserva launitatque ens dona força».

En una conjuntura delicada en la qual el Govern en funcions i els dirigents del PSOE es mouen amb peus de plom per intentar guanyar-se l’abstenció dels 13 diputats independentistes d’ERC, cada paraula i cada expressió compten. I Sánchez, fa dues setmanes, després de defensar eldiàleg com a «mètode», va fer una picada d’ullet als sobiranistes,es va oblidar de la paraula Constituciói va parlar del concepte «seguretat jurídica».

Missatge positiu

Aquesta defensa del diàleg entre diferents va arribar gairebé al final del discurs del cap de l’Estat. Felip VI va començar l’al·locució recordant les famílies afectades per les inundacions i va lamentar que «el món no viu temps fàcils» a causa de la incertesa que generen la nova era tecnològica, el futur de la Unió Europea, els moviments migratoris, ladesigualtatlaboral entre homes i dones i el canvi climàtic. Ràpidament va fer referència a l’atur, la desigualtat, la falta de confiança dels espanyols en les institucions i Catalunya. «Són altres preocupacions serioses que tenim a Espanya», va afegir.

El Rei va entrar en el bloqueig polític i va brandir la Constitució, per primera vegada en els poc més d’11 minuts que va durar el discurs, per assenyalar entre línies que ell va designar ja un candidat a la presidència i ara correspon al Congrés i els seus 350 diputats votar i prendre la decisió que considerin «més convenient per a l’interès general». En aquest context, el Monarca va embastar un missatge positiu i va reclamar als espanyols que tinguin més confiança en ells mateixos perquè formen part d’una societat que ha superat «situacions molt difícils amb una serenitat i enteresa admirables, i han demostrat una gran resistència i maduresa».

Contra l’«autocrítica destructiva»

I després d’aquesta injecció d’optimisme, va advertir del risc de«caure en els extrems»:en un costat l’oblit dels errors i, en l’altre, l’«autocrítica destructiva» que nega «el gran patrimoni cívic, social i polític».

En aquest punt va tornar a citar laConstitució, que va col·locar en un lloc privilegiat de l’enquadrament televisiu (sobre la consola del fons), i va valorar el desig de concòrdia dels dirigents de laTransició. El cap de l’Estat va apel·lar a la necessitat d’entesa entre polítics de diferent signe i va destacar que, en aquell moment, va servir per fer caure «murs d’intolerància, de rancor i d’incomprensió».

Notícies relacionades

PP, Cs i Vox elogien que el discurs del Rei insti a confiar en Espanya i a no caure en l'autocrítica destructiva

L'independentisme critica que el Rei s'oblidi dels que no comparteixen «el seu model d'Estat»

En el seu discurs, gravat al saló d’Audiències de la Zarzuela, Felip VI no va fer referència a l’última decisió dels tribunals que ha sacsejat l’actualitat política (la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que assenyala que Oriol Junqueras tenia dret a immunitat com a eurodiputat). En diversos moments va assenyalar la «solidesa» de l’Estat i va afirmar que Espanya és un «Estat social i democràtic de dret».

Tampoc va fer cap al·lusió a l’entrada de Vox al Congrés, tot i que, al final de la seva intervenció, el Rei va remarcar la«fragilitat»dels principis de solidaritat, igualtat i tolerància i va reclamar la necessitat d’«enfortir-los» per evitar que es «deteriorin». L’extrema dreta defensa privilegis dels espanyols davant els immigrants i posa en dubte la lluita contra la violència masclista.