27 set 2020

Anar al contingut

PSOE i Podem negocien posar fi a l'acomiadament per baixes justificades

Sánchez i Iglesias acorden derogar un dels aspectes més lesius de la reforma laboral

La mesura va ser avalada pel Tribunal Constitucional a les portes de la campanya electoral

Juan Ruiz Sierra Gemma Robles

PSOE i Podem negocien posar fi a l'acomiadament per baixes justificades

DAVID CASTRO

Des que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias van firmar el seu preacord per a un Govern de coalició, el 12 de novembre passat, dos dies després de les eleccions generals, amb prou feines ha transcendit res del seu contingut programàtic. Tampoc del repartiment de carteres, més enllà que Sánchez serà el president i Iglesias vicepresident, un càrrec que també ostentaran Carmen Calvo i Nadia Calviño, i que Podem dirigirà entre tres i quatre ministeris. Però el pacte ja està pràcticament tancat en tots els seus extrems, coincideixen els socialistes i els morats, a falta d’aconseguir la suma necessària al Congrés per salvar la investidura, amb l’abstenció d’ERC com a principal interrogant. Segons fonts de les negociacions, una de les iniciatives principals i més urgents que el futur Executiu, si s’arriba a formar, durà a terme consisteix en la modificació de la legislació laboral per impedir que les empreses puguin acomiadar treballadors que encadenin diverses baixes justificades seguides.

Es tracta d’un dels aspectes més lesius i discutits de la reforma del PP, aprovada el 2012. D’acord amb la normativa, qualsevol empleat es podria quedar-se sense el seu lloc de treball per motius objectius si acumula un 20% de jornades de baixa durant un període de dos mesos. És igual que aquestes absències estiguin justificades, perquè les úniques limitacions són que s’hagin produït de forma intermitent i no obeeixin a causes de malaltia greu.

Aquí, la sintonia entre el PSOE i Podem és àmplia. Cal posar fi a aquesta mesura, que el Tribunal Constitucional (TC) va avalar per quatre vots contra tres el 29 d’octubre passat, a les portes de la campanya electoral. Els socialistes i els morats van coincidir a criticar la sentència, que el mateix president del Govern en funcions va arribar a titllar, durant un míting a Sevilla, d’«inacceptable».

Dues setmanes després, quan van presentar el preacord de coalició, Sánchez i Iglesias van donar mostres de la importància que atorguen als canvis en la legislació laboral. Els líders del PSOE i Podem van firmar un document amb els 10 «eixos prioritaris», tots molt genèrics, del futur Executiu. En primer lloc, per davant la lluita contra la corrupció i el canvi climàtic, i també de l’aposta per la «convivència» a Catalunya, hi ha «consolidar el creixement i la creació d’ocupació, combatre la precarietat del mercat laboral i garantir un treball digne, estable i de qualitat».

Les dones, les víctimes principals

Fa setmanes que la ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, i el secretari d’Acció de Govern de Podem, Pablo Echenique, treballen per concretar el que han firmat els secretaris generals dels seus respectius partits. La contrareforma laboral que preparen serà més àmplia, no només afectarà els acomiadaments per baixes intermitents justificades, però la derogació d’aquesta mesura, tan criticada pels sindicats, serà una de les parts més importants. No hi ha càlculs oficials sobre quants treballadors s’han quedat sense feina per aquesta raó, però les fonts jurídiques consultades per aquest diari assenyalen que el mecanisme té com a víctimes principals les dones, que solen acumular un nombre de baixes més gran que els homes.  

Els socialistes i els morats, que també han acordat apujar el salari mínim per sobre dels 1.000 euros al final de la legislatura, tenen, tot i així, visions diferents sobre la normativa laboral. L’últim programa electoral del PSOE es limita a proposar la derogació dels «aspectes més lesius» de la reforma del PP, i dins el Govern també hi ha hagut discrepàncies importants, amb la titular de Treball, Magdalena Valerio, sent partidària de mesures més dràstiques en aquest camp que la seva homòloga en Economia, Nadia Calviño. El de Podem, en canvi, aposta per la derogació total no només de la reforma de Mariano Rajoy, sinó també de la de José Luis Rodríguez Zapatero, aprovada el 2010. Si no hi ha sorpreses, els morats dirigiran el Ministeri de Treball en el futur Executiu, tot i que sense les competències en Seguretat Social, i des d’aquí volen impulsar un augment de les inspeccions per detectar falsos autònoms i altres irregularitats.

Però els dos partits no només s’han vist forçats a arribar a un acord sobre aquesta matèria. La seva contrareforma també haurà de ser aprovada en un Congrés més fragmentat que mai, cosa que obligaria a conjugar les posicions dels grups d’esquerra amb les del PNB, els escons del qual, en principi, resulten imprescindibles. Però fonts de la negociació asseguren que l’acord seria recolzat sense problemes per la majoria de la Cambra baixa, sempre, altre cop, que la legislatura engegui després d’un debat d’investidura que s’espera per al gener.

El flanc territorial

Sánchez evita posar data a la seva reelecció fins que no tingui assegurat que tirarà endavant, perquè no vol tornar a fracassar en l’intent de ser investit, un tràngol amarg pel qual ja ha passat dues vegades, el 2016 i l’estiu passat. Si el juliol va ser Iglesias qui va frustrar el seu projecte, al no arribar a un acord amb el president en funcions sobre el Govern de coalició, ara tot depèn de l’abstenció dels diputats d’ERC, dins una complexa equació parlamentària que inclou, a més del recolzament dels morats, el vot a favor del PNB i gairebé tots els grups minoritaris.

És a dir, tot depèn de la negociació territorial, amb els socialistes i els republicans perfilant una fórmula que permeti una taula de negociació entre l’Executiu central i la Generalitat per afrontar el «conflicte polític» a Catalunya. Perquè pel que fa a la resta de matèries hi ha molta més coincidència entre el PSOE i el partit d’Oriol Junqueras. També en la derogació de les parts més polèmiques de la reforma laboral, com l’acomiadament per baixes justificades.