12 d’ag 2020

Anar al contingut

POSICIONS ENVERINADES

Els postconvergents s'imposen als fidels a Puigdemont en un tens debat en el PDECat

El 86% dels consellers nacionals ratifiquen la voluntat de mantenir viva la formació sota el nom de JxCat

Els crítics reclamen una votació de les bases i confien en el poder de l'expresident

Fidel Masreal / Xabier Barrena

Els postconvergents s'imposen als fidels a Puigdemont en un tens debat en el PDECat

El consell nacional del PDECat, que és el màxim òrgan del partit entre congressos, va viure aquest dissabte un encès debat entre els dos corrents que malviuen des de fa anys al si de la formació hereva de Convergència. D’una banda, els que defensen les essències convergents, la centralitat i la moderació sobiranistes, per l’altre, els fidels a l’expresident Carles Puigdemont i partidaris de dissoldre la formació al si de Junts per Catalunya, la marca electoral creada al seu dia per intentar unir les diferents sensibilitats internes. El resultat de la confrontació a la reunió va ser clar, tant en les intervencions a porta tancada (majoria clara a favor de reafirmar la vigència del partit) com en la votació final: el 86% està a favor de la decisió de la direcció de passar a dir-se JxCat però sense perdre l’estructura i el poder com a partit.

La votació va aconseguir 182 ‘sís’, dos vots en blanc i 28 abstencions. I després d’un intens debat, el president del partit, David Bonvehí, va tancar l’acte amb un discurs, aquest sí, obert als mitjans de comunicació en el qual va insistir en la vigència de la formació política. Un missatge clar davant del sector minoritari que reclama que una gestora agafi les regnes de la formació i l’encamini cap a la seva desaparició. «Necessitem un partit fort, una sola estructura, una sola direcció i un sol partit. I aquest partit fort és JxCat. Ara bé, hi ha diverses maneres d’arribar a aquesta força i els diferents sectors ho hem de parlar», va remarcar. Bonvehí, que sempre ha provat de mantenir els equilibris, va afegir: «El lideratge de Puigdemont és indiscutible».

«Som un partit per arribar a la independència efectiva de Catalunya i per intentar governar a totes les institucions», va definir el dirigent. «JxCat va molt més enllà del PDECat, però, al seu torn, JxCat no es pot entendre sense el PDECat. La premissa és la suma», va afirmar.

Els «satèl·lits»

S’esperava que el consell nacional fos el focus de la confrontació interna i així va ser. La proposta de mantenir viva l’organització naixia del que les agrupacions territorials van proposar en la reflexió interna que va tenir lloc al setembre. I el debat va ser intens, amb més de trenta intervencions. Els defensors de la direcció van ser clarament crítics respecte als independents de JxCat fitxats per Puigdemont.

Alguna d’aquestes intervencions va arremetre contra els «satèl·lits» del partit que només defensen la seva agenda personal. Un altre dels consellers nacionals també va criticar als independents que «venen a donar lliçons». Sens dubte, el fitxatge de persones alienes al partit i fidels a Puigdemont és una de les controvèrsies més serioses d’una formació amb una aguda divergència estratègica interna.

El factor Puigdemont

Els puigdemontistes van prendre la paraula en to crític amb el procés de debat intern emprès al setembre. Reclamen una votació de tota la militància. Les seves tesis són favorables que la direcció deixi pas a una comissió gestora. Les seves tesis polítiques estan centrades en l’independentisme més combatiu de Puigdemont. Entre aquests intervinents, l’únic regidor del partit a Badalona, David Torrents, que va criticar obertament la gestió del conseller d’Interior, Miquel Buch, present a la reunió.

Els crítics creuen que l’última paraula d’aquest contenciós la tindrà Puigdemont. Sens dubte, després que divendres la direcció i aquest dissabte el consell nacional postconvergent es neguessin a desaparèixer com a partit, la pilota està a la teulada de l’expresident. D’ell depèn en bona mesura la posició que vagin adoptant els independents de Junts per Catalunya, així com el futur que tingui la Crida, l’associació –i també partit– creada pel mateix Puigdemont per a, va dir en el seu moment, superar instruments polítics caducs i unir sota el seu paraigua a tot l’independentisme.

Pròxims passos

Els seguidors de Puigdemont creuen que si el Tribunal de Justícia de la UE falla dijous a favor d’Oriol Junqueras i això facilita que l’expresident sigui eurodiputat i tingui immunitat, s’entrarà en un nou escenari. La seva fe en el poder de l’expresident és la seva principal carta al si d’una formació que espera decidir en poques setmanes el seu futur.

Però per a això haurà d’iniciar un procés negociador amb la Crida i els independents. L’escenari més optimista és el d’un pacte salomònic intern. El menys encoratjador és la creació d’una coalició entre les dues tendències que aquest dissabte es van enfrontar obertament. El pitjor, la ruptura total.