El laberint català

La patacada de Cs activa la disputa pel centredreta català

Lliga Democràtica celebrarà un congrés el febrer per consolidar la seva oferta electoral

Valls mou fils per tenir la logística preparada si decideix presentar-se a les autonòmiques

jregue49915666 barcelona 18 09 2019 reuni n centroderecha catalanista para 191206184725

jregue49915666 barcelona 18 09 2019 reuni n centroderecha catalanista para 191206184725 / FERRAN NADEU

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La data de les pròximes eleccions autonòmiques continua sent una incògnita si el president Quim Torra decideix no esgotar la legislatura, però la doble ració de comicis generals s’ha convertit en un termòmetre per afrontar una crida a les urnes a Catalunya. La patacada electoral de Ciutadans el 10-N, que va passar de 5 a 2 escons situant-se com a vuitena força catalana després de perdre 260.723 vots respecte al 28-A, ha activat la reorganització del centredreta i ja hi ha forces, ara per ara extraparlamentàries, que preparen el seu salt al Parlament amb la mirada posada a la bossa de votants taronja.

Una d’aquestes es cou com una «entesa catalanista de centre» i ultima els serrells d’un congrés que celebraran a finals de febrer en què es preveu un acord sota les sigles de Lliga Democràtica. El comitè permanent que el prepara està format per vuit persones: Astrid Barrio i Josep Ramón Bosch (com impulsors de la Lliga); Roger Montañola i Antoni Fernández Teixidó (Lliures); Juan José Folchi (Barcelona Districte Federal); Àlex Miró (Cercle Carlemany); Josep Miró i Ardévol (Converses de Catalunya), i Manuel Romero (Catalunya segle XXI). Tots ells han rebut l’encàrrec de confeccionar el programa i establir el mecanisme d’elecció de les candidatures a les eleccions.

«Avancem cap a un congrés d’unitat en el qual capiguem tots. Un catalanisme plural, divers i transversal per trencar els blocs», indiquen fonts impulsores d’aquest espai. A més, insisteixen que el votant de Cs «ha de tornar a la cleda del catalanisme» i que l’independentisme pot «es fracturar amb la seva oferta».

La Lliga i Poblet

A les trobades d’aquest espai també participen membresd’Units per Avançar i representants de Convergents que actuen com a observadors. Aquests dos partits assisteixen, alhora, a reunions de la plataforma ‘El País de demà’, que reuneix sectors sobiranistes moderats. Fonts d’Units, en aliança amb el PSC al Parlament i en alguns ajuntaments com el de Barcelona, afirmen que si hi hagués eleccions a la cantonada apostarien per revalidar l’aliança amb el PSC, però reivindiquen la seva «agenda pròpia». «No renunciem, com a força catalanista i humanista, a construir i vertebrar l’espai catalanista», apunten, i remarquen la importància que aquest nou ens tingui representació parlamentària.

Molt menys convençuts de l’operació sota les sigles de Lliga Democràtica estan els dirigents de Convergents, que fixen com a exigència que aquest es defineixi com a «sobiranista», una cosa que la resta d’actors implicats es nega a acceptar. 

La negociació sembla més avançada a Lliures, que celebrarà una conferència a finals de gener per llimar els serrells de la seva incorporació a la Lliga Democràtica. «Aquesta servirà per beneir i ultimar el projecte d’unificació del catalanisme», afirmen fonts d’aquest espai. En les últimes setmanes hi ha hagut baixes en el partit com a conseqüència de la marxa de la regidora de Barcelona pel CanviEva Parera, de la Lliga Democràtica. Una qüestió que aquestes fonts titllen de «paradoxal» perquè les primeres topades a Lliures es van succeir a causa que afins a les tesis de Parera van pressionar per entrar a la Lliga i, ara que des de Lliures s’aposta per aquest espai, l’abandonen. 

Valls també es prepara

Un factor que pot agitar el centredreta és Manuel Valls, perquè l’ex primer ministre francès i ara regidor a la capital catalana també prepara la logística per saltar al Parlament aprofitant la desfeta de Cs. Malgrat que no prendrà la decisió fins que es convoqui un avenç electoral, la seva òrbita ja ha posat fil a l’agulla per aferrar el projecte al territori i engrossir la seva bossa de simpatitzants (alguns d’ells exregidors de Cs i el PSC).

Notícies relacionades

Fonts del seu entorn expliquen que busca garantir-se una candidatura amb llista a les quatre circumscripcions catalanes i que vol tenir la maquinària preparada per recollir firmes quan es conegui la data electoral. I és que si decideix córrer aquesta carrera, començarà de zero: sense espais electorals ni avantatges econòmics institucionals. El que està clar és que Valls serà qui encapçali la llista per Barcelona i que no contempla deixar l’Ajuntament de la ciutat. Almenys, ara per ara, ja que segons aquestes veus dependrà del resultat que obtingui a les urnes i de la complexitat de compaginar els dos seients en el cas que aconseguís escó.

«Valls té la campanya feta perquè té la medalla d’haver barrat el pas a l’independentisme i va desfer la seva aliança amb Cs», conclouen.