29 maig 2020

Anar al contingut

ESMENES A LA PONÈNCIA

Agrupacions del PSC rebutgen «flexibilitzar» la immersió lingüística

Rebutgen aquest punt del document que es debatrà en el congrés del partit de mitjans de desembre

Agencias

Agrupacions del PSC rebutgen «flexibilitzar» la immersió lingüística

Les agrupacions del PSC de l’Hospitalet Sud (Barcelona), Girona, l’Eixample (Barcelona), Reus (Tarragona) i Granollers (Barcelona) rebutgen «flexibilitzar» el sistema d’immersió lingüística a les escoles catalanes. Aquest punt apareix en la ponència política que els socialistes catalans debatran en el congrés nacional del partit, els pròxims dies 13, 14 i 15 de desembre.

En les esmenes que han presentat al document, les agrupacions de l’Hospitalet i Girona demanen directament suprimir aquest punt, mentre que la del districte barceloní de l’Eixample planteja substituir-lo per un altre que aposti per «una veritable educació pública inclusiva en què el català sigui llengua vehicular». L’alternativa que plantegen apunta a donar resposta a la diversitat a les aules amb la revisió dels horaris que correspongui d’acord amb les necessitats dels alumnes.

La de Reus, mentrestant, demana fer de la diversitat lingüística un actiu i aplicar la política lingüística amb normalitat, mentre que la de Granollers vol que el punt de la ponència exigeixi defensar com han «fet sempre» la immersió lingüística.

El punt que rebutgen aquestes agrupacions locals i de districte és el que proposa «fer de la diversitat lingüística a Catalunya un actiu, defensant el català i el castellà a través d’un model plurilingüe a l’escola amb la flexibilitat que la realitat sociolingüística present al país exigeix».

El secretari d’organització del partit, Salvador Illa, va recordar que el plantejament d’abordar la lingüística a les aules d’aquesta manera està recollida en un document del 2018 firmat pel conseller d’Educació, Josep Bargalló. El text, titulat ‘Model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya’, exposa que els centres han de tenir en compte el seu «propi context sociolingüístic, el del seu entorn, el bagatge lingüístic de l’alumnat i les seves necessitats individuals» a l’hora de dibuixar el seu projecte lingüístic.

La instrumentalització

El document marc proposat per la direcció del partit recolza la flexibilització de la immersió i assenyala que el procés independentista ha «trencat el pacte fundacional de la Catalunya democràtica». Per això, es compromet a contribuir a la cohesió de la unitat civil de la societat catalana a partir de la renovació dels consensos  trencats els últims anys. Un d’aquests és la llengua, per la qual cosa acusa els nacionalismes d’haver instrumentalitzat aquesta qüestió amb un ús partidista i aposta per la «diversitat lingüística» a Catalunya.

En les esmenes, l’agrupació de Reus no focalitza la instrumentalització de la llengua en els independentistes. Deixa la qüestió més oberta i apunta que aquest pacte s’ha trencat per la instrumentalització «que n’han fet alguns partits polítics».

La de l’Alt Urgell  (Lleida) afirma que «el català és indiscutiblement la llengua pròpia» de Catalunya, però entén que el castellà és mereixedor del mateix respecte com a llengua oficial. I assenyala els independentistes com els que han generat combats estèrils i simbòlics amb aquest assumpte.

Si bé l’agrupació de Castellar del Vallès (Barcelona) assenyala l’independentisme, també afirma que «sectors de l’espanyolisme bel·ligerant han convertit la llengua a l’escola en element fonamental de confrontació política».

Des de l’Hospitalet s’assenyala per igual el procés independentista i «la dreta populista a Catalunya i Espanya, que ha pintat un escenari de desaparició del castellà que no té res a veure amb la realitat de les aules i les escoles». Des de Cardedeu (Barcelona), s’apunta que instrumentalitza per igual «el nacionalisme espanyol més reaccionari del PPCs, i Vox», que considera que ha utilitzat la llengua per confrontar i dividir.

Contra la «plurinacionalitat»

Un altre dels aspectes que aborden les esmenes és el de la plurinacionalitat. Des de l’Hospitalet, es rebutja la denominació d’«Estat plurinacional» perquè significa, afirmen, «abonar més la confusió conceptual i és una concessió més al nacionalisme». 

Esmenes arribades des de Barcelona i Badalona demanen, a més, suprimir l’atribut de «nacionals» quan es parla de les identitats que coexisteixen a Espanya, amb la qual cosa per extensió es rebutja tractar Catalunya com a nació.