Sánchez i Torra, un any perdut

Explica l’entorn de Pedro Sánchez que quan Quim Torra va visitar la Moncloa Quim TorraMoncloa, el juliol de l’any passat, es va vanagloriar davant del president del Govern central que aquest, com a tal, hauria d’afrontar el problema de Catalunya amb gairebé la meitat de la població recolzant l’independentisme. La seva perspectiva va sorprendre l’Executiu socialista. Va impactar que el màxim dirigent de la Generalitat considerés que tenir la societat catalana partida en dos fos una dificultat per a l’Estat, però no per al seu Govern.

L’anècdota reflecteix bé com, davant de l’absència d’una visió compartida en el més essencial, l’erràtica relació entre els dos executius per obrir una nova etapa ha fet voltes fins a tornar a la casella de sortida. Des de la reunió de Pedralbes, el desembre del 2018, quan Torra i Sánchez van pactar un document que reconeixia l’«existència d’un conflicte» a Catalunya que calia abordar «des del diàleg efectiu», s’ha perdut gairebé un any. Reconeixen alts càrrecs del Govern central que focalitzar el diàleg en el president no va ser la decisió més intel·ligent. Però lluny de fustigar-se, la Moncloa mira endavant. Sobretot, mira cap a ERC. mira cap a ERC.

Ningú al Govern esperava que el diàleg amb Catalunya seria un camí de roses, de manera que els primers missatges que va deixar Sánchez al ser elegit president després de la moció de censura van ser gestos, que semblaven inequívocs,d’acostament.D’empatia. El president va defensar que davant d’un conflicte de caràcter polític l’Estat no es podia atrinxerar rere els tribunals, com estava fent el PP. Va prometre que no obriria «cap via judicial més»«cap via judicial més» i va insistir que l’Executiu tenia «un projecte per a Catalunya». 

El balanç

En aquesta lògica, el Govern va començar a treballar per retirar de la justícia els recursos que Mariano Rajoy havia plantejat sobre lleis aprovades pelParlament. El balanç, no obstant, queda obert a reflexions. Des de juny de l’any passat, l’Estat ha presentat tres desistiments. Un, de total, sobre la llei per garantirl’assistència sanitària universal. Dos més, sobre les mesures urgents en matèria de vivenda i pobresa energètica, i sobre la norma per evitar que les persones grans sense recursos poguessin ser desnonades.

L’altre platet de la balança pesa bastant més: Sánchez ha presentat vuit recursos contra decisions preses pel Parlament i el Govern. Malgrat haver criticat la via judicial feta servir pel PP amb Catalunya, Sánchez va recuperar aquesta fórmula especialment des de la ruptura amb ERC que va truncar els Pressupostos i va desembocar en l’avenç electoral d’abril.

El Govern ha impugnat el pla d’acció exterior de Torra i la resolució parlamentària per a la creació d’una comissiód’investigació sobre la Monarquia. També ha plantejat incidents d’execució de sentència contra la resolució per a una «Catalunya real» o els acords de la Mesa del Parlament de debatre sobre la sentència del procés. I ha aprovat decrets com el que busca fulminar la ‘república digital’ catalana.  

Territori hostil

El Govern admet que el punt d’inflexió, on la possibilitat de diàleg es va trencar, va ser la decisió d’ERC de tombar els Pressupostos, al febrer, tot i que remarca que ja hi va haver senyals d’alerta una mica abans. Sánchez va decidir celebrar un Consell de Ministres a BarcelonaBarcelona, en la seva aposta per la distensió. La data escollida va ser el 20 de desembre. Al món independentista va provar malament, perquè era l’aniversari de l’aplicació del 155 i ho van sentir com un greuge. A l’Executiu admeten que ni se’n van adonar. El mateix va ocórrer amb el nom del’aeroport de Barcelona. El Govern va decidir batejar-lo Josep Tarradellas. Els dirigents independentistes van criticar que fos imposat. Quan Sánchez va caminar per aquella ciutat blindada per la policia per garantir la seva seguretat, va tenir la sensació de ser en territori hostil, expliquen els seus col·laboradors.

Pocs dies després, quan Torra va revelar que li havia plantejat una llista de 21 punts que incloïa el dret d’autodeterminació i un referèndum sobre la Monarquia, la Moncloa va pensar que, potser, el diàleg només s’estava intentant des de Madrid, mentre que el Govern buscava excuses de victimització i gestos de desafiament a l’Estat. 

El botó vermell

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

ERC va ser qui va prémer el botó vermell. Al·leguen els republicans que quan ells van presentar l’esmena a la totalitat que tombava els Pressupostos, el president ja tenia decidit avançar les eleccions. Però, a més, recorden que ni tan sols van rebre l’esborrany dels comptes públics pactats per Sánchez i Pablo Iglesias. Els van conèixer a través de la premsa. 

Ara, al Govern, són molt conscients que no es poden permetre noves malapteses en els gestos. Ni una excusa per trencar. Però, també que de l’altre costat Torra no va ajudar en cap moment i que la relació ha de ser diferent amb ERC.