L'exdiputat de Putin que es va veure amb Terradellas, disposat a declarar davant de la justícia espanyola

L’exdiputat del partit oficialista Rússia Unida i politòleg Serguei Márkov està disposat a respondre qualsevol pregunta de la justícia espanyola sobreels seus contactes amb el president de CATMón, Víctor Terradellas, investigat per presumptes subvencions il·legals al procés.

«Si el Fiscal General [sic] té preguntes, pot enviar fàcilment un representant a Moscou i podem reunir-nos amb ell, per exemple a l’ambaixada espanyola. O teòricament si ells hi estan interessats puc anar a Espanya per respondre totes les preguntes», va dir a Efe Márkov. 

Elnom de Márkov, professor de la Universitat Estatal de les Relacions Internacionals de Moscou (MGIMO) apareix escrit en una llibreta confiscada per la Policia Nacional durant el registre de la seu de CATMón el maig del 2018, segons va informar EL PERIÓDICO. 

Disposat a donar respostes

El politòleg va assegurar, a més, que ha enviat a través del seu assistent un correu electrònic a l’ambaixador espanyol a Rússia, Fernando Valderrama, en què li ofereix anar a la legació per «explicar» les seves trobades amb l’exsecretari de Relacions Internacionals de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i respondre totes les preguntes». 

En el correu electrònic, sempre segons Márkov i el seu equip, l’analista polític sol·licita en concret una reunió o una conversa telefònica amb l’ambaixador, ja que «el seu nom apareix repetidament en mitjans espanyols en vista dels seus contactes amb alguns líders del moviment per la independència de Catalunya». 

Les reunions

D’altra banda, Márkov ha explicat aquest dilluns al ministeri rus d’Afers Exteriors «tots els detalls de què tinc coneixement» sobre les reunions amb Terradellas el 2017 a «la cúspide de la crisi» catalana i en les quals va mirar d’obtenir el recolzament rus a la declaració unilateral d’independència (DUI), segons l’exdiputat de Rússia Unida. 

«Van preguntar què faria el Govern rus si el nou Govern català reconeixia la pertinença de Crimea a Rússia», va explicar l’analista polític, encara pròxim al Kremlin. 

D’acord amb Márkov, ell va transmetre als seus interlocutors que ell no era un funcionari i que ho havien de preguntar al Ministeri d’Afers Estrangers, i que ell, com a expert, pensava que Rússia «no estaria interessada» en aquest plantejament del reconeixement de Crimea a canvi del recolzament rus a la independència de Catalunya. 

Una de les raons per la falta d’interès de la part russa és que amb el reconeixement dels crimeans de la seva pertinença a Rússia a través d’un referèndum i de la mateixa Rússia «és suficient».

Una altra, segons Márkov, és que «Rússia realment respecta la política interna d’altres països». «Són els valors de Vladímir Putin no intervenir en la política interna, incloent-hi Espanya», va afegir. 

Putin ha recalcat en diverses ocasions que la crisi catalana és «un assumpte intern d’Espanya i ha de ser resolt en el marc de la legislació espanyola, de conformitat amb les tradicions democràtiques». 

També va dir que no va facilitar cap contacte del Kremlin a Terradellas i que, «per descomptat, no és un enviat» del president rus, que «mai» li va demanar reunir-se amb «cap polític català, espanyol o europeu». 

¿Grups especials russos a Catalunya?

Sobre la investigació d’un jutge de l’Audiència Nacional dels moviments a Catalunya d’un grup militar d’elit rus de la denominada Unitat 29155, a la qual es vincula amb suposades maniobres de desestabilització a Europa, com va avançar el diari ‘El País’, Márkov va opinar que no hi havia raons per enviar una unitat especial en aquesta regió, perquè «Rússia allà no hi intervé».

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

A més, va assenyalar que si una crisi s’agreuja, «per descomptat les unitats especials reben la recomanació» de desplegar-se ràpidament en una regió, igual com els espies d’altres països, a fi de «recollir la màxima informació possible». 

«El president rus té tres maneres de ser informat del que passa, per exemple, a Espanya: el cos diplomàtic, el servei d’intel·ligència i el servei d’intel·ligència militar. És la seva feina trobar informació i enviar-la a Moscou. Si no ho fan se’ls acomiada», va assegura.