Pere Aragonès: «La campanya del 10-N va acabar amb la nostra confiança en el PSOE. Exigim garanties»

Pregunta obligada. ¿Què respon el coordinador nacional d’ERC a la pregunta de la consulta a la militància d’aquest dilluns? 

Doncs el que defensem des del 10-N. El ‘no’ a Pedro Sánchez, però que pot variar si es planteja una taula de negociació per trobar una sortida política a un conflicte polític. Els últims mesos han passat moltes coses: la sentència de l’1-O, avalada per Sánchez; una campanya electoral del PSOE centrada en l’agressivitat contra l’independentisme i una altra victòria electoral d’ERC. 

La consulta és un punt de partida per a la negociació. 

És un mecanisme perquè la decisió sobre els criteris que han de dirigir la negociació i el vot final siguin compartits pel conjunt del partit. Demanem que s’avali aquest ‘no’ a l’espera que el PSOE es mogui. Aquest aval és la forma que el nostre programa polític (amnistia; autodeterminació; drets i llibertats) avanci.

¿Per què en aquesta ocasió han designat dos membres de l’executiva

ERC hi situa la secretària general adjunta (Marta Vilalta), el president del consell nacional (Josep Maria Jové) i el portaveu al Congrés (Rufián). Vilalta i Jové conjuguen perfectament el pes de la direcció de la nova executiva amb una gran experiència, per part de Jové, en conflictes i negociacions.

JxCat opta pel ‘no’. I Quim Torra va criticar la falta de contingut de la proposta d’ERC. Sembla haver delegat en vostès la negociació i alhora els pressiona.

Els números del 10-N són clars a l’hora d’expressar en qui han dipositat la confiança els ciutadans de Catalunya. Les decisions dels vots d’ERC les prendrà ERC. Si podem compartir arguments, molt millor.  

¿Què li sembla la carta de la consellera Meritxell Budó a Carmen Calvo en demanda de diàleg sobre l’autodeterminació?

La portaveu del Govern té tot el meu recolzament per facilitar el diàleg entre els governs.

Però vostès reclamen ja un diàleg entre els governs o entenen que en una primera fase les converses poden ser entre els partits?

Els partits negociaran la investidura del senyor Sánchez. I establir les bases d’un diàleg sincer en el reconeixement del conflicte i en els principis per a la seva resolució. Si hi ha un acord entre els partits per a la investidura significarà que hem acordat la constitució d’una taula de negociació entre els representants de les majories ciutadanes i parlamentàries. És a dir, entre els governs.

¿Es pot arribar a acords duradors sense el PP? 

Els que vulguin solucionar el conflicte seran benvinguts. Els que vulguin cronificar-lo, és la seva elecció. El PP encapçala la via penal i repressiva i el PSOE se li va acostar molt en campanya electoral. Per això exigim garanties. 

Per tant, el Govern PSOE-Podem és l’única via de l’independentisme per canalitzar les seves demandes. Pel que diu, l’alternativa és pitjor.  

No acceptarem xantatges. Sabem què representen el PP, Cs i Vox. Si el PSOE i Podem creuen que només ells poden abordar el diàleg, que ho demostrin amb fets. La confiança ha desaparegut després de la campanya electoral del 10-N del PSOE.

¿Vostè hauria abandonat un gabinet de crisi per anar a la Marxa per la Llibertat? 

Vivim una situació complexa a la qual el Govern català va respondre com a equip. I estic satisfet d’haver treballat de costat amb tot el Govern.

Si arriba la negociació amb el PSOE, ¿es podria pensar en un futur pacte d’ERC amb el PSC a la Generalitat? 

ERC participarà en governs que defensin l’autodeterminació. No renunciarem mai al projecte independentista i d’esquerres. El PSC està als antípodes d’això.  El que planteja és molt lluny del que pot passar. O sigui, no.

Carles Mundó dissabte va dir a aquest diari

La via unilateral no l’exerceix qui vol, sinó qui pot. ¿I qui pot ser unilateral, perquè té la força de la policia i la justícia? L’Estat. ¿On som forts? En el diàleg. La nostra força rau en el recolzament que tenim. 

Torra ha descartat les eleccions i ha prioritzat els Pressupostos. ¿S’aprovaran?

Celebro que el president expressi el seu compromís amb els pressupostos. I crec que sí que els aprovarem i el Govern podrà seguir amb la seva tasca. El país necessita els Pressupostos, no el Govern, el país. La salut, l’educació...sense pressuposats és impossible donar serveis. No hi pot haver una legislatura normal amb uns comptes del 2017 prorrogats fins al 2020. Per tot això, soc més optimista que fa un any sobre l’opció d’aprovar-los.

El setembre va dir que hi havia marge per a la modificació de l’IRPF.

JxCat, ERC i els comuns van aprovar una resolució parlamentària en favor que s’introduïssin modificacions a l’IRPF, l’impost de successions i la fiscalitat verda. A l’IRPF hi ha marge per recaptar més, sobretot en els trams alts, els que afecten menys d’un 2% de la població. I cal reduir la pressió fiscal a les rendes més baixes d’aquest país, especialment amb l’IRPF. I quant a la fiscalitat ambiental, estem en la línia que marquen tant l’OCDE, com la Comissió Europea.

Aquesta setmana un estudi del BBVA ha apuntat que els aldarulls de Barcelona, després de la sentència, poden haver costat fins a 500 milions a l’economia catalana.

Es perillós fer estimacions sobre esdeveniments concrets. Fa dos anys, el mateix BBVA va estimar que, per l’1-O, Catalunya podia caure en la recessió. La realitat va ser que l’economia va créixer més l’últim trimestre del 2017 que el del 2016. Per tant, de vegades els economistes juguen a endevinar el futur.  Si es vol estabilitat s’ha d’anar fins a la causa que hi ha darrere de les mobilitzacions: No s’ha abordat políticament una qüestió política. Es necessita, en un moment de desacceleració, que la política funcioni.

El president de Foment, Josep Sánchez-Llibre, va demanar una «condemna explícita a la barbàrie». És a dir, es va queixar de la falta de contundència de la Generalitat davant tants talls de carretera.

No comparteixo aquestes queixes. Som al costat del teixit empresarial català. No només amb les polítiques que desenvolupem, sinó com a administració, garantint els drets fonamentals. Entre aquests, el de manifestació i lliure circulació. I en tota col·lisió de drets s’ha de buscar un punt d’equilibri. L’empresariat ha d’estar tranquil, perquè el Govern treballa perquè la nostra economia guanyi competivitat. Si es cronifica un conflicte és lògic que hi hagi qui surti al carrer. 

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

Torra no va anar al sopar de Foment. ¿No és mal un símptoma que no hi anés?

Aquest dia el president va ser jutjat de manera injusta. I les últimes setmanes, ha dut a terme una ronda de consultes amb diferents entitats, entre aquestes Foment.