El ministre d'Exteriors rus diu a Borrell que «no sap res» sobre l'espionatge a Catalunya

El ministred’Afers Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, ha assegurat que «no sap res» del suposat casd’espionatge rus a Catalunya durant una reunió bilateral que ha mantingut aquest dissabte amb el seu homòleg espanyol, Josep Borrell, segons ha explicat aquest últim.

Borrell i Lavrov han abordat aquest tema en una trobada celebrada a Nagoya (Japó), tot i que el ministre espanyol ha assenyalat que «tampoc va poder traslladar gaire cosa» al canceller rus sobre les suposades activitats a Catalunya d’una unitat russa d’espionatge que investiga l’Audiència Nacional.

«No tinc més informació que la de la premsa, i naturalment li hem explicat la novetat que això representa a Espanya, i el ministre m’ha dit que tampoc en sabia res», ha afirmat Borrell després de la reunió que tots dos han mantingut en el marc de la cimera de ministres d’Exteriors del G-20 celebrada a Nagoya. «Jo tampoc li he pogut traslladar gaire cosa, perquè només tinc les notícies que apareixen en els mitjans de comunicació de procediments judicials que són suposadament secrets, però que ens trobem radiats i televisats», ha dit Borrell.

En el marc general de les indagacions sobre els disturbis a Catalunya després de la sentència del procés, l’Audiència Nacional espanyola investiga la presència d’una unitat d’elit de l’espionatge rus a Catalunya. A diferència d’altres connexions russes investigades, com la col·laboració de ‘hackers’ russos en les activitats de Tsunami Democràtic, les fonts jurídiques consultades per EL PERIÓDICO desvinculen l’independentisme de l’activitat de la unitat. Expliquen que de les investigacions es desprèn que la seva contribució al procés ha estat més a causa que Catalunya era la millor carta que van trobar per desestabilitzar Espanya que ser reclamats pels independentistes. La seva activitat en el procés s’assimila així a la desenvolupada en altres països d’Europa, com amb els ‘armilles grogues’ a França.  

«Contactes ridículs»

Notícies relacionades

L'espionatge rus va utilitzar Catalunya per desestabilitzar Espanya

L'enllaç de Puigdemont va oferir a Rússia reconèixer Crimea a canvi del recolzament a la independència de Catalunya

Borrell també s’ha referit «als contactes una mica ridículs» entre «algun representant de l’independentisme català que pretenia que Rússia reconegués la independència de Catalunya, a canvi que Catalunya reconegués que Crimea forma part de Rússia», en al·lusió a una informació recollida per EL PERIÓDICO.

El ministre espanyol d’Exteriors ha qualificat aquestes qüestions de «més aviat anecdòtiques», i ha destacat que els temes que ha tractat en profunditat amb el seu homòleg rus han sigut «l’estabilitat a les fronteres exteriors» i la situació de Síria, l’Iran i Ucraïna. Borrell i Lavrov han enfocat aquests assumptes com a «problemes que es poden plantejar en el futur» de les relacions entre Moscou i la Unió Europea, de cara a l’assumpció per part del polític espanyol del càrrecd’Alt Representant d’Exteriors, prevista per a inicis de desembre.