Puigdemont (en privat) després de l'1-O: «Creix la fractura social»

Si en els últims anys hi ha algun concepte tabú per a l’independentisme és el de fractura social. Els dirigents sobiranistes no es poden permetre contemplar que el seu projecte estigui enfrontant una part de la societat amb una altra. Al seu lloc, afirmen sempre que a Catalunya només es donen les discrepàncies polítiques habituals en qualsevol societat democràtica.

No obstant, l’assumpte és diferent en les converses privades. O això es desprèn de la investigació entorn de Víctor Terradellas, exdirigent de Convergència imputat per una presumpta desviació de fons de la Diputació de Barcelona a una fundació pròxima al partit.  En el sumari s’inclouen sucoses converses seves –via Whatsapp– amb múltiples líders polítics, entre ells Carles Puigdemont.

En una d’aquestes converses, del 8 d’octubre del 2017 –és a dir, poc després del referèndum de l’1-O i dos dies abans quel’expresident declarés la independència per suspendre-la vuit segons després–, Puigdemont admet la fractura social, tot i que l’atribueix a la intervenció del Govern espanyol. «Tenim problemes molt seriosos, no podem ignorar [sic]. No em refereixo ni als bancs ni a la mani d’avui [aquell dia es va celebrar una gran marxa constitucionalista a Barcelona] ni a res d’això. M’envien missatges gent nostra, gent molt sòlida i compromesa, amb molta preocupació i inquietud. La majoria que vam aconseguir el dia 1 avui pot estar en perill seriós. I l’Estat ha activat l’operació de fractura de la societat catalana. Els està funcionant almenys una mica (està creixent)», diu el missatge de l’expresident a Terradellas, que intentava buscar aquells dies recolzaments internacionals a la causa independentista.

L’opció de San Marino

Fora d’això, la ingent documentació confiscada per la Policia Nacional en el registre del 24 de maig del 2018 al despatx de Terradellas permet comprovar la seva incansable tasca a múltiples bandes en favor de l’independentisme. A les pàgines dedicades a la transcripció de les seves converses amb Puigdemont, per exemple, es recull un intercanvi del 10 d’octubre del 2017 en el qual Terradellas assegura que «probablement en els pròxims minuts el Govern de San Marino oferirà ser un port segur per al Govern. Això inclou: oferir-se per allotjar negociacions entre Espanya i Catalunya i oferir a donar asil personalitats catalanes, si fos necessari».

La notícia, que arriba abans que Puigdemont vagi al Parlament, sembla esperançar l’expresident. «Ara he de parlar amb el ministre de San Marino. El tema s’allargarà. Et tinc al corrent. Ho estem intentant però no ho tindrem abans de les 18 hores. Sorry!  Aquests italians! [sic]», li diu Terradellas. Puigdemont li respon: «Cap problema. L’important és que sigui possible».

L’entusiasme d’Egibar

Els documents, als quals ha tingut accés EL PERIÓDICO, contenen converses de Terradellas amb molts altres dirigents i exdirigents independentistes, com Toni Comín, Gabriel Rufián, David Madí o David Fernàndez. També amb Joseba Egibar, dirigent del PNB que demostra la seva distància amb les tesis moderades del ‘lehendakari’ Iñigo Urkullu. «Visca Catalunya lliure!!! El PNB autèntic sent i pensa així», li diu a Terradellas el 27 d’octubre del 2017, just després que Puigdemont declarés la independència al Parlament.

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

El sumari inclou també diversos informes que des de la fundació investigada, la CatMón, preparava Terradellas. Un d’aquests informes, enviat a Puigdemont el 18 d’agost del 2017 –un dia després dels atemptats terroristes–, remarca el perill que suposen els atacs per a la celebració del referèndum.

Entre les múltiples curiositats –en les seves converses amb Madí, per exemple, parlen de l’estratègia per aconseguir que Oriol Junqueras accedís a integrar ERC en JxSí a les eleccions del 2015–, es troba també un document «confidencial» que Terradellas dirigeix a Artur Mas el juny del 2016, en el qual es descriu algunes figures que eren «sobre la taula» per a la nova etapa de Convergència. Analitza Neus Munté, Mercè Conesa, Marc Castells i l’actual portaveu del Govern, Meritxell Budó, de qui diu: «Dona, jove i independentista. És, sense embuts, una aposta guanyadora [...] El seu perfil personal també és una síntesi dels millors valors de Convergència: empresària, propietària d’una farmàcia, té un perfil social clar arran de la seva gestió municipal [...] També ens interessa la seva sensibilitat projueva».