El Consell d'Europa lamenta que Espanya hagi «fracassat» a eliminar l'elecció del CGPJ per polítics

El Grup d’Estats contra la Corrupció (Greco) del Consell d’Europa ha lamentat aquest dimecres en un informe sobre la prevenció i lluita contra la corrupció de parlamentaris, jutges i fiscals que Espanya hagi «fracassat» en la necessitat d’eliminar l’elecció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per polítics, la politització dels quals és, «a ulls dels ciutadans, el taló d’Aquiles de la judicatura». No obstant, per primera vegada des del 2013, el Greco ja no veu «insatisfactòria» la instauració de les seves recomanacions sobre corrupció a Espanya. No totes s’han complert totalment, especialment respecte a l’elecció del CGPJ i els alts càrrecs de la judicatura espanyola. 

De fet, l’única petició que no s’ha instaurat «sis anys després» és la revisió del marc legal del CGPJ per reforçar la seva independència. «El Greco reitera que les autoritats polítiques no poden estar implicades en cap moment en el procés de selecció judicial», remarca l’informe.

El Consell d’Europa considera que Espanya «ha fet alguns avanços» a l’haver complert totalment dues de les 11 recomanacions fetes i parcialment vuit més, i el Greco retira Espanya de la categoria de compliment «globalment insatisfactori» que li va assignar a l’anterior informe, publicat el gener del 2018. 

L’informe assegura que la posada en marxa de la Comissió d’Ètica Judicial, després de l’adopció d’un codi de conducta per a jutges el 2016, «confirma el compromís del poder judicial espanyol de respectar unes normes ètiques estrictes». Afegeix que el treball consultiu «proactiu» d’aquesta comissió des de la seva creació «és encomiable». Però també demana «mesures més enèrgiques» per finalitzar el procés d’elaboració d’un codi ètic per a fiscals, ja que «són necessaris resultats concrets», cinc anys després de l’adopció de l’informe d’avaluació. Quant al fiscal general de l’Estat, el Greco demana que les comunicacions amb el Govern es puguin consultar en línia i que el ministeri fiscal disposi de més autonomia pressupostària i de planificació.

Aforaments i forces de seguretat

En un altre informe sobre la prevenció de la corrupció en el Govern central i en les seves forces de seguretat, el Greco recomana que es modifiqui el règim d’aforament per evitar que obstaculitzi l’acció penal «contra membres de l’Executiu espanyol sota sospita d’haver comès delictes de corrupció.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

El document alerta, a més, que el nombre de persones aforades a Espanya és «nombrós» i que aquest règim s’aplica tant a delictes comesos en relació amb l’exercici de funcions oficials com aliens a aquestes.  D’altra banda, el Greco també recomana sotmetre els assessors del Govern a les mateixes exigències de transparència i integritat que els alts càrrecs executius, detallar la informació financera dels càrrecs públics i augmentar els recursos i independència de l’Oficina de Conflictes d’Interessos. 

Quant a les forces de seguretat, el Greco reclama que la Guàrdia Civil adopti un codi de conducta respecte a la prevenció de la corrupció. A més, creu que tant aquest cos com el de la Policia Nacional han de millorar la prevenció, transparència i protecció dels denunciants en aquest àmbit. «A Espanya encara no s’ha adoptat un marc general i efectiu per a la protecció dels denunciants», lamenta el Greco. Així, defensa que s’han de millorar «substancialment» els mecanismes de protecció actuals de la identitat física dels denunciants de casos de possible corrupció, els anomenats ‘whistleblowers’.