El PSOE i el PP es reparteixen el Senat i la clau del 155

Del Senat, aquest misteri durant no poques legislatures, van descobrir els espanyols l’octubre del 2017 una funció fins aleshores desconeguda. És a la Cambra alta on es guarda la clau de l’article 155 de la Constitució, el que va permetre fa dos anys, en una lectura una mica alegre de la Constitució, destituir la totalitat del Govern de la Generalitat i, a la pràctica, convertir el president de l’Executiu central en un plenipotenciari president. No és poca cosa. Les eleccions d’aquest 10-N han introduït una singular novetat. Com en el cine de catàstrofes bèl·liques nuclears, seran necessàries com a mínim dues claus per activar aquesta ‘arma de destrucció política’. Cap grup parlamentari tindrà majoria absoluta, una cosa inusual al Senat.

Guanya el PSOE, però perd contra si mateix si es prenen com a referència les eleccions del 28-A. Amb el 90,58% escrutat, els socialistes obtenen 94 senadors. Cau 29. El PP perd, és clar, però ho fa igual que Holanda va sortir derrotada davant Alemanya en el Mundial de 1974, amb el plaer de la victòria tàctica. Passa d’aconseguir només 54 escons l’abril passat a recollir-ne 81 aquest diumenge. El sistema electoral del Senat, i això no és nou, és un cant a la desproporcionalitat.

A les eleccions de l’abril passat es va proposar de forma esbojarradament viral i a través de xarxes socials que els simpatitzants dels tres partits més escorats a la dreta en la política espanyola assenyalessin una casella de cada candidatura. Aquell atac a tres flancs, seguit només parcialment (les xarxes socials, ja se sap, no són el món real) va beneficiar sobre manera al PSOE, que li va donar la volta com un mitjó a la Cambra alta, de la majoria absoluta del PP es va passar en un no res a la dels socialistes.

Sorpresa a Terol

Notícies relacionades

Mor un militar en unes maniobres amb foc real a Polònia

Els Comuns plantegen classes extraescolars culturals gratis

Per ser l’hemicicle on, se suposa, s’ha d’oferir un quadre de l’Estat de les autonomies (fins i tot abans s’hi organziban debats periòdics sobre la qüestió territorial), el Senat és, sobre tot aquest 10-N, el feu més gran del bipartidisme. Fins a extrems insospitats, es podria afirmar. Vox, que després del recompte de les paperetes del Congrés dels Diputats es va proclamar guanyador moral de les eleccions, ha obtingut en el Senat només dos escons, un a Ceuta i un altre a Múrcia. Els votants de Vox sembla que se n’han sortit amb aquest full salmó que era la papereta del Senat molt pitjor que els de ¡Terol existeix!, una de les campanades de la jornada, amb dos escons amb el 90% del vot escrutat en aquesta província.

A Catalunya, el mapa no s’ha mogut. ERC obté 11 senadors; el PSC, dos, i els neoconvergents, tres.