RESULTATS 10-N

L'enfonsament de Cs situa Rivera a la corda fluixa

Els taronja es desplomen a 10 diputats i passen a ser sisena força

El líder evita la dimissió i convoca un congrés extraordinari

zentauroepp50845616 graf6782  madrid  10 11 2019   el l der de ciudadanos  alber191110233302

zentauroepp50845616 graf6782 madrid 10 11 2019 el l der de ciudadanos alber191110233302 / Mariscal

3
Es llegeix en minuts
Iolanda Mármol

Ciutadans col·lapsa. Ni en els seus pitjors malsons augurava la direcció un resultat tan catastròfic, però les urnes van confirmar sense anestèsia els pronòstics d’ensorrament:  d’ensorrament: van deixar al partit tremolant en l’abisme dels 10 diputats (47 menys que a l’abril), i el futur d’Albert Rivera penjant d’un fil. El president dels taronja no va avançar si continuarà al capdavant o dimitirà del seu hiperlideratge com a màxim responsable d’una estratègia que s’ha revelat nefasta. Deixa el seu destí en mans d’una reflexió a l’executiva, aquest dilluns, i del congrés extraordinari, sense data. De moment, l’enfonsament situa sense escó, fora del Congrés, al nucli dur de l’Executiva i fulmina l’anhel taronja de reemplaçar el PP com a referent del centredreta. Passen de ser tercera força a sisena. El somni de primavera s’ha acabat. El gruix dels 4,1 milions que els van votar fa tan sols mig any ha fugit cap al PP, el PSOE i Vox, o s’ha arrecerat al refugi del’abstencióNomés en retenen 1,5 milions.  Al final, la formació que va créixer al caliu de l’enfrontament identitari a Catalunya s’enfonsa en el moment àlgid de la confrontació independentista. 

La nit es va fer freda (un vent gelat circulava per la galàctica seu de Cs a Madrid gairebé com a presagi del resultat que havia d’arribar) i es va fer eterna. Rivera va comparèixer tard, acompanyat pel seu cercle més pròxim. Es va dir disposat a assumir les seves responsabilitats per un «mal resultat sense pal·liatius», però va evitar la dimissió immediata. Va convocar la seva executiva nacional per a aquest dilluns i va anunciar un congrés extraordinari.  «Aquest partit ha de posar un nou rumb», va defensar, i va cridar els militants a «prendre les regnes» de la formació.

Peus de fang

La nit electoral va confirmar que el creixement experimentat a les generalsd’abril  tenia els peus de fang.  L’èxit collit a la primavera es va revelar tan fugaç com la traca que van prendre llavors, entusiasmats per quedar-se a només nou escons de Pablo Casado reivindicant-se com a líders ‘in pectore’ de l’oposició.

No queda res d’aquells efluvis triomfals. Rivera va viure el 10-N la seva nit més amarga. No només perquè la patacada és monumental, sinó perquè bona part de la cúpula que l’envolta es queda sense escó. Els membres de l’Executiva més destacats que perden la seva condició de diputats són el secretari general, José Manuel Villegas (Almeria); el membre de l’Executiva Permanent, Juan Carlos Girauta (Toledo); el secretari d’Organització, Fran Hervías (Granada); la número u per Tenerife, Melisa Rodríguez; el tres per Barcelona, José María Espejo-Saavedra; entre d’altres. 

Cs aconsegueix esgarrapar només 3 diputats a Madrid (es queden fora d’Edmundo Bal cap endavant), 2 a Catalunya (Inés Arrimadas i Fernando de Páramo), en retenen Andalusia (d’11) imés a la Comunitat Valenciana.

Error rere error

Notícies relacionades

La desfeta de Cs té una explicació tècnica, que és senzilla, i diverses lectures polítiques, una mica més complexes. El sistema electoral penalitza dràsticament els partits situats per sota del 15% de vot. Rivera va aconseguir a l’abril situar-se en el 15,86%, punt i mig per sobre del seu immediat seguidor (Unides Podem), el que li va permetre aconseguir per un estret marge escons clau que no ha mantingut.

En l’àmbit polític, l’electorat de Cs ha penalitzat una estratègia erràtica. La base dels seus votants són persones no ideologitzades, apolítiques, que van veure en Rivera un buf d’aire fresc, una aposta per la regeneració. La decisió de vetarPedro Sánchez després de les generals d’abril no va semblar entusiasmar-los. Van entendre que no era una decisió per millorar el clima polític sinó un intent partidista de devorar el PP. L’absència de sentiment de pertinença (Cs és el partit amb menor taxa de fidelitat, els seus simpatitzants no senten els colors) i la marxa de destacats dirigents va disparar la volatilitat. L’aixecament del cordó sanitari al PSOE va arribar tard. Quan Rivera va donar cop de volant, davant de la imminència de la repetició electoral, el seu electorat es debatia ja entrel’abstenció  o la fuga