CAMÍ DE LES URNES

Les tres vies sobiranistes per excarcerar els presos

Els independentistes aposten per l'amnistia; els comuns, per reformar el Codi Penal, i Podem prioritza els indults

GRAF9616. MADRID, 01/12/2018.- Imagen capturada de la cuenta oficial de Òmnium Cultural de Twitter de los siete dirigentes independentistas presos en la cárcel de Lledoners (Barcelona), (de izda. a dcha) Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Josep Rull y Raül Romeva. Los siete dirigentes han exhibido unidad en una fotografía realizada en el interior del centro penitenciario, mientras preparan acciones de protesta que, en algún caso, podrían incluir una huelga de hambre. EFE ***SÓLO USO EDITORIAL***

GRAF9616. MADRID, 01/12/2018.- Imagen capturada de la cuenta oficial de Òmnium Cultural de Twitter de los siete dirigentes independentistas presos en la cárcel de Lledoners (Barcelona), (de izda. a dcha) Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart, Josep Rull y Raül Romeva. Los siete dirigentes han exhibido unidad en una fotografía realizada en el interior del centro penitenciario, mientras preparan acciones de protesta que, en algún caso, podrían incluir una huelga de hambre. EFE ***SÓLO USO EDITORIAL*** / EFE

3
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Coneguda la condemna als líders independentistes, les forces sobiranistes han exhibit en campanya les seves propostes per poder treure’ls com més aviat millor de la presó: en aquest sentit s’apunten tres vies diferents. Els independentistes aposten per l’amnistia. Un camí que els comuns i els podemistes no veuen gens clar. La confluència d’Ada Colau planteja que la reforma del Codi Penal pot ser la millor fórmula i el partit de Pablo Iglesias prioritza els indults.

Els partits independentistes defensen l’amnistia, la via per la qual va aconseguir ser alliberat Lluís Companys. El president va ser jutjat el 1935 pel Tribunal de Garanties Constitucionals, que el va condemnar a 30 anys de presó per un delicte de rebel·lió militar per la proclamació de «la República Catalana com a Estat integrant de la Federació Ibèrica» el 6 d’octubre del 1934. El Front Popular, coalició d’esquerres en la qual hi havia el PSOE, es va imposar en les eleccions del 1936 amb un programa que prometia «una àmplia amnistia dels delictes polítics socials comesos posteriorment al novembre del 1933». I Manuel Azaña, complint la promesa electoral, va firmar les amnisties el 22 de febrer. I, una setmana després, Companys era restituït pel Parlament com a president.

En el debat de política general, JxCat, ERC i la CUP ja van tirar endavant una resolució conjunta al Parlament (que va comptar amb l’abstenció dels comuns i el cop de porta de Cs, el PSC i el PPC) que afirma que la Cambra catalana es compromet a «liderar una resposta institucional a la sentència» i a aplicar «l’amnistia com a part d’una solució política al conflicte polític». Les tres formacions independentistes han portat l’amnistia als seus programes electorals.

Tant els comuns com Podem tenen dubtes que aquest camí pugui tenir recorregut. «La nostra proposta és la reforma del Codi Penal. Creiem que és la millor solució, tot i que estem disposats a escoltar altres propostes que siguin efectives, no una gesticulització més», reflexiona Joan Mena, portaveu de Catalunya en Comú. En la campanya de l’abril En Comú Podem ja va plantejar una reforma per modificar els delictes de rebel·lió i sedició, amb un redactat més clar que eviti interpretacions com les que han servit per encausar els líders independentistes. Mena, que considera que l’amnistia tindria un «encaix constitucional», recorda que ja hi ha hagut alguns líders del PSC (en al·lusió a Miquel Iceta) que han parlat d’explorar la via dels indults; en aquest sentit confia que, passat la campanya electoral i el 10-N, «les coses canviaran si hi ha majoria progressista». 

Notícies relacionades

Tot just conèixer-se la sentència, Pablo Iglesias ja va posar sobre la taula els indults, preguntant-se per què el PSOE els descartava ara quan aquesta mesura de gràcia havia servit per excarcerar «terroristes» com José Barrionuevo i Rafael Vera, condemnats pel GAL, oun dels caps del 23-F, Alfonso Armada. «La solució més a curt termini és l’indult», coincideix Noelia Bail. «Se n’han concedit molts: Felipe González en va concedir 6.000, i José María Aznar, 5.000», recorda la secretaria general de Podem a Catalunya, que considera que la reforma del Codi Penal és «necessària, però és un tema més de fons que ha d’aconseguir tranquil·litat i que va més enllà d’aquesta sentència».

Més País, també amb l’indult

<span style="color: rgb(0, 0, 0); font-family: PTSerif-Regular; font-size: 16px;">Tot i que Íñigo Errejón ja no parli de referèndum d’autodeterminació des que va decidir presentar-se al 10-N amb Més País, coincideix amb Pablo Iglesias a l’hora d’apostar per la via de l’indult per als condemnats pel procés.</span> <strong>Raimundo Viejo</strong>, número tres de la <a href="https://www.elperiodico.com/es/politica/20191020/entrevista-juan-antonio-geraldes-candidato-mes-barcelona-7692606" style="color: rgb(50, 104, 145); font-family: PTSerif-Bold;">candidatura catalana d’Errejón</a>, creu que seria la solució que permetria una sortida «més immediata». En aquest sentit reclama que l’independentisme acompanyi la sol·licitud d’aquesta mesura de gràcia amb «un gest, que mostri la seva voluntat de retrobament, que deixi de parlar només a la seva meitat»<span style="font-size: 1.6rem;">.</span>