ERC redobla els atacs a Sánchez a la recerca del bis

La campanya del PSOE, i per extensió del PSC, que a ERC entenen com a erràtica, ha servit de munició per a Gabriel Rufián durant tota la campanya. Però és arran del debat a cinc de dilluns, en el qual el socialista va semblar, en la qüestió catalana, més alineat amb el PP, Cs i Vox que amb Podem, que els republicans van decidir augmentar el calibre dels projectils. L’objectiu dels republicans és aconseguir el bis, el segon triomf en sis mesos en unes eleccions generals. Una cosa que no aconsegueix ningú des del PSC, el 2008.

La principal injecció de moral per a ERC prové, precisament, de la victòria del 28-A. En aquelles eleccions, que van venir llançades per la manifestació de les tres dretes de la plaça de Colón i una apel·lació socialista al vot de la por, els republicans van guanyar per 55.000 vots. 

En aquesta, els republicans creuen que el PSOE ha abandonat el marc mental de ‘o jo o la dreta extrema’ per buscar la confrontació en el camp de la fermesa amb l’independentisme. No preveuen, per tant, tanta mobilització constitucionalista i, sí, independentista, de reacció a la sentència del 14-O.

L’efecte secundari del canvi de tàctica de Pedro Sánchez, consideren a ERC, és que l’electorat, fermesa per fermesa, prefereixi la de la dreta o la de la ultradreta. És a dir, que Vox elevi els seus registres.

En el míting de tancament de campanya d’ahir, a Terrassa, tant Pere Aragonès, com Roger Torrent i Gabriel Rufián van atiar amb duresa el PSOE. Aragonès els va acusar de fer seu «per electoralisme els principis de la dreta» i d’haver fet més «propaganda que fets».

El president del Parlament va assenyalar que el «Govern de Sánchez és pitjor que el de Mariano Rajoy». «Podien haver triat fer política, però van preferir ser els còmplices de la repressió». I tots dos, Aragonès i Torrent, van acusar Sánchez de «criminalitzar i amenaçar tant l’escola catalana com els mitjans de comunicació públics».

Aragonès també va atribuir als socialistes «la retirada fraudulenta» del nom d’Oriol Junqueras de la llista electoral. La Junta Electoral Central va decidir ahir desestimar el recurs d’Esquerra de recuperar Junqueras com a candidat en consideració a la suspensió de la inhabilitació del republicà en la sentència del judici de l’1-O. El vicepresident va anunciar nous recursos.

Les dues cares de Sánchez 

 Rufián, per la seva banda, va retreure a Sánchez «haver-se presentat el 28-A com a paladí del progressisme i després demanar diverses vegades el vot al PP i a Cs». «L’abstenció del PP també serà gran coalició. Aquesta és la gran trampa», va advertir Rufián davant un possible pacte PSOE-PP.

En el camp independentista, la principal novetat és l’aparició de la CUP. Tot i que preveuen que els anticapitalistes mosseguin, sobretot, l’electorat postconvergent, més donat a la hiperventilació, no descarten que en el ‘rere-país’ també pateixin ells algun mos.

L’altra carta amb què ERC compta per destacar-se és la d’erigir-se com a promotor del diàleg. A la seva manera i amb les seves condicions, que més o menys són que no n’hi hagi. Al llarg de la campanya, Rufián ha percudit en la imatge de «cargolar» un reticent Sánchez a la taula de diàleg. «El que sàpiga trencar els blocs i crear el diàleg serà premiat», apunten a ERC.

Notícies relacionades

Illa llança la seva reforma de l’administració pública de la Generalitat amb 50 propostes d’experts

Vilaplana afirma al jutjat que Mazón no semblava tenir pressa «per arribar enlloc»

¿I el soci de Govern? Sempre el mateix mantra: «Els desitgem tota la sort del món».  Dir-ho tot, sense dir res. O gairebé. Perquè les apel·lacions al vot útil independentista, recreant la imatge d’un Sánchez guanyador a Catalunya després de la sentència del judici de l’1-O, són, òbviament, un torpede als seguidors puigdemontistes.

Rufián, ahir, va sintetitzar la visió republicana dels atacs que pateix per part de JxCat i CUP:  «Tothom parla d’ERC i nosaltres només parlem de Catalunya».